Qui va ser
† Roma, 185 Mor de màrtir el 185, sota l'emperador Commodo; el que més es recorda de Apollonio és la seva oració final davant del governador Perennio i al Senat: no la seva defensada, sinó una apologia del cristianisme, puntual i poètica, que li valdrà, justament, la condemna a mort.
Martirologio Romano: A Roma, commemoració de santa Apollonio filòsof, màrtir, que sota l'emperador Commodo, davant del governador Perennio i al Senat amb una refinada oració va defensar la causa de la fe cristiana, confirmant-la després, després de la condemna a mort, amb la testimoni de la seva sang.
S. Apollonio va ser martiritzat a Roma el 185, sota l'imperi de Commodo (161-192); notícies que ho concerneixen hi ha pervenute de ben quatre fonts, en primer lloc dels processos verbals continguts en la recollida dels actes dels antics màrtirs, incorporada en la “Història Eclesiàstica” d'Eusebio, bisbe i historiador (265-340); després en dos capítols del “De Viris Illustribus” de s. Gerolamo, bisbe i Doctor de l'Església (347-420) i en dues redaccions de la ‘passio’, una en armeni i l'altra en grec, descobertes en el segle XIX. Segons aquestes fonts, Apollonio era un il·lustre personatge romà, erudit en ciència i filosofia i sembla també senador; sent cristià va ser denunciat al prefecte del Pretorio, Perennio, així doncs va ser anomenat a discolparsi i segon s. Gerolamo, ell va llegir davant del senat un ”insigne volum descriptiu de la fe en Crist”. Així doncs aquest ‘volumen’ en comptes d'ésser una ritrattazione, contenia una apologia del Cristianisme, apte contrari al rescritto imperial de Trajà, que ho prohibia, per tant Apollonio va ser condemnat a mort. Els textos refereixen que va ser sotmès a dos interrogatoris, a distància de tres dies l'un de l'altre, el primer presidit pel mateix Perennio, el segon d'un col·legi de senadors, consellers i juristes. La descripció de les audiències, meravella pel to pacato i el tractament riservatogli, no només pel seu rang social; al contrari d'altres ‘passiones’ clarament inversemblants o massa breus; és escoltat acuradament, ho interrompen només per contrastar, però amb serietà, les seves argumentacions o per moderar l'aspror de les seves paraules i així doncs la punibilità d'aquestes. Perennio és un jutge il·luminat i magnànim, com Apollonio és un home de la ment preparada i vivacissima; no tenim en aquesta situació el repetir-se previngut dels cristians, de la denegació a sacrificar als uns, comú en l'hagiografia dels màrtirs; a Apollonio agrada viure, però ell no exigida a triar la mort, perquè sense cap constrenyiment, creu volentieri en la doctrina de la resurrecció i del judici final, perquè aquesta si fos pures una il·lusió o una errada, dona confort i il·lumina la vida, traient-la d'humiliants compromisos. Concerneixo la pena de la mort patida, els textos discorden, en la ‘passio’ grega Apollonio mor després del spezzamento de les cames, suplici extens també al seu denunciante (qui sap per què), mentre en aquella armènia en canvi és decapitat i aquesta versió és reportada en el ‘Martyrologium Romanum’ que ho celebra al 21 d'abril. La seva figura va ser inserida tard en els Martirologi cristians, ja que no va ser objecte d'una puntual commemoració en els primers temps; després en l'Edat mitjana va ser confós amb altres dos sants, Apol·lo alexandrí i Apollonio màrtir juntament amb s. Valentino, que la seva ricorrenza és al 18 d'abril, aquesta data va ser en vigor per molt temps, però la recentíssima edició del ‘Martirologio Romano’ l'ha reportat al 21 d'abril.
Font: santiebeati.it