Qui va ser
>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Mittelbonn, França, 22 de novembre de 1822 - Sơn-Tâi, Vietnam, 1 de maig de 1851 N ato a Lorena el 1822, ell adverteix des de la joventut la vocació missionera, anhelant al martiri per la fe. El 1847 arriba en Tonchino, on la persecució contra els cristians enfurisma sota el regne de Tu-Dùc. Després d'un inicial període d'aprenentatge de la llengua i dels costums locals, es dedica amb cremor al ministeri sacerdotal, convertint milers de pagans i reforçant la fe dels cristians. El seu zelo missioner ho porta a sfidare obertament les lleis del rei, predicant en llogarets remots i sfidando l'autoritat de les mandarines. El 1851 és capturat i condemnat a mort per decapitació. La seva serenità davant del martiri i la seva incrollabile fe impressionen fins i tot els seus carnefici. Les seves darreres paraules, "Sbrigatevi a fer el vostre deure", són un testament de dedició i coratge que repercuteix encara avui.
Etimologia: Agustí = petit venerable, del llatí Martirologio Romano: Prop de la rocca de Sơn-Tâi en el Tonchino, hora Viet Nam, sant Agostino Schoeffler, sacerdot de la Societat per les Missions Estrangeres de París i màrtir, que, llençat en presó després d'haver exercitat per tres anys el seu ministeri, sobre orde de l'emperador Tự Đức, en el camp de Năm Mẫu va obtenir amb la decapitació la gràcia del martiri, que cada dia havia demanat a Déu.
De tots els cristians i missioners martiritzats en el Tonchino i en la Cocincina (Vietnam), Lleó XIII en va beatificar 77 el 7-5-1900; S. Pius X 8 el 15-4-1906 i 34 el 11-4-1909; Pius XII 25 el 29-4-1951. D'aquests 117 van ser canonitzats per Joan Pau II el 1988. No sabem amb certesa quan el cristianisme va ser introduït en aquells països que la seva evangelització regular i sistemàtica va ser començada el 1627 pel P. Alexandre de Rodhes SJ. Amb l'ajuda d'un confrare en 3 anys ell va aconseguir batejar aproximadament 3.000 infidels. Per instigació d'un bonzo va ser exiliat pel rei, però el 1631 altres jesuïtes van aconseguir entrar occultamente en el regne i, amb l'ajuda d'alguns missioners d'altres Ordes religiosos, menys de trenta anys a convertir a la fe 200.000 pagans. Primo Vicario Apostòlic del Tonchino (Vietnam) va ser Mons. Francesco Pallu, i primer vicari Apostòlic de la Cocincina Mons. Pietro de La Motte Lambert. Per proveir de missioners aquelles terres paganes aquests es van emprar per fundar a París el seminari de les Missions estrangeres. Són molts els màrtirs que hi van ser formats i que els papes van canonitzar. Entre la seva figura també el P. Agostino Schoefner. Ell va néixer el 22-11-1822 a Mittelbonn a Lorena (França), i va complir els estudis eclesiàstics en el seminari diocesà de Nancy durant els quals va voler inscriure's al Terz'Orde Dominicà. No sense oposició dels parents, el 1846 va passar en el de les Missions estrangeres de París per secundar la seva vocació missionera. Per quant estigués disposat a portar-se en qualsevol terra de missió, no va amagar la seva preferència pel Tonchino (Vietnam) en què enfurismava la persecució desencadenada pel rei Minh-Manh (1820-1840) i continuada pel seu fill, el rei Thiéu-Tri (1840-1847). En les lletres que d'ell encara es conserven apareix manifest amb quanta cremor bramasse de donar la vida per la fe. En una d'aquestes es llegeix: "II bon Déu m'acordarà la gràcia del martiri; la hi domant cada dia". I en una altra: "Sofreixo molt, però als peus de la creu... Què què pot ser-hi de més dolç?". El 1-8-1847 el sant va deixar París per Anvers. Va assolir Hong-Kong després de cinc mesos de navegació. El seu camp de treball va ser la cristiandat de La-Fou que va assolir després de ser aconseguit superar la frontera septentrional del Tonchino entre perills de cada gènere. Va transcórrer els primers mesos en aquell país estudiant la llengua i intentant adaptar-se als usos i costums dels indígenes. Va poder de seguida donar-se amb tota la cremor juvenil al sagrat ministeri. El 1849 va ser de gran ajuda a Mons. Retord, ordinari del lloc, en la visita pastoral que va fer a Ke-Bang. De seguida va ser transferit al districte de Xu-Doai on, disseminats per muntanyes i boscos, 16.000 cristians esperaven ansiosos l'obra d'un missioner. Malgrat la malferma salut va recollir entre seu abundants fruits de vida espiritual, tant que el seu nom prop d'aquells cristians va restar en benedicció. El desig del martiri creixia en el sant de mà en mà que, agafant-se cura de les ànimes, entenia que no hi ha amor més gran d'aquell que de la cintura pels germans. La publicació de l'edicte de persecució contra els cristians del rei Tu-Dùc (1847-1883), secondogenito de Thiéu-Tri, va revifar les seves esperances. Les mandarines eren incitats a fer capturar els missioners europeus perquè eren retinguts "com falsari, seductors, bàrbars, ximples, babaus, vils..." i, per aconseguir més fàcilment ho follo, eren ofertes tres-cents once de plata a qui n'hagués denunciat un. El mateix rei el 13-2-1851 va fer expedir a totes les mandarines una circular secreta en què prescrivia que els missioners europeus haguessin ofegat amb una pedra al coll, i els sacerdots annamiti serrats vius. En aquell temps la cristiandat de Bau-Nò, en el Tonchino occidental, era infestada per bandes de bandolers i d'insurgents. Per oposar-se a les seves scorrerie, les mandarines del districte havien constituït una milícia de voluntaris els quals, fent finta de donar la caça als bandolers, taglieggiavano els pobres ciutadans. El 1-3-1851 la carretera tortuosa que dels turons baixava cap al llogaret era infestada per guàrdies. Semblava que esperessin al varco algun equip de bandolers, en canvi, a un senyal convingut, aquests sbucarono fora dels cespugli per aturar abans un sacerdot indígena que caminava discorrent amb dos joves, així doncs P. Agustí, que ho seguia a poca distància amb alumnes i catechisti. En el posar les mans a sobre del blanc que els mirava majestuós i tranquil, els guàrdies van ser agafades per temor i riverenza. Aleshores el comandant els va cridar: "Què fades?
Font: santiebeati.it