La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Giuliano da Valle
Sant de l'Església catòlica

Giuliano da Valle

sacerdot catòlic

◆ 1 maig 1201 – 1343 República de Venècia

Qui va ser

† 1343/49 F rancescano de noble família istriana del segle XIII, va emular l'exemple de Francesco de Assisi, dedicant-se a la pregària, a la predicació i a l'ajuda dels pobres. Frate modelo, va alternar la contemplació al apostolato, operant en un context de lluites herètiques i faccions. La seva fama de santedat, testificada per prodigis, es va difondre de seguida després de la seva mort el 1343 o 1349, fent del seu sepulcre meta de pelegrinacions. Objecte de veneració ininterrompuda, el Beato Giuliano va ser proclamat Patró de Vall d'Ístria el 1477 i elevat als honors dels altars de San Pius X el 1910, primer sant istriano a obtenir tal reconeixement.

Martirologio Romano: A Castello de Vall d'Ístria, beat Giuliano Cesarello, sacerdot de l'Orde dels Menors, que girava per llogarets i places, sembrant la paraula de Déu i intentant pacificar les faccions ciutadanes.

El B. Giuliano Cesarello va néixer, de noble família, en la segona meitat del segle XIII a Castello de Vall d'Ístria (avui Bale-Valle, en passada diòcesi de Parenzo, avui diòcesi de Parenzo-Pola). La vocació religiosa va arribar aviat: adolescent va ser acollit en l'Orde dels Frares Menors del proper convent de S. Michele Arcangelo. Les terres de Giuliano havien conegut ja la santedat franciscana: segons la tradició S. Francesco de Assisi el 1212, mentre viatjava a l'Adriàtic dirigit a Síria, va abordar fortunosamente, durant una tempestat, sobre les costes dalmate. A Pola hauria soggiornato també S. Antonio de Pàdua. El cenobi de Giuliano estava situat a sobre d'un amb el solitari i havia estat fundat pels monjos Camaldolesi, probablement realment de S. Romualdo. El nostre beat, com Francesco de Assisi, provenia d'una família agiata i com ell va deixar tot per posar-se, lliure de cada vincle, al servei del Senyor. Transcorria moltes hores en pregària: era devot de Jesús Eucaristia, de la Verge Santíssima i de les ànimes del Purgatori. Es va distingir pel perfecte compliment de la Regla, segons un austero règim de vida. Ordenat sacerdot va exercitar el seu ministeri amb abnegació, anunciant la Parola de Déu en els països propers. Dotat d'eminents virtuts, per bé que fos proveït de gran doctrina, va predicar en mode senzill per assolir el cor de tots. Va alternar la vida contemplativa al apostolato actiu. Aleshores eren difosos els moviments herètics i les lluites entre faccions també en els petits països, als obrers del Senyor el treball propi no faltava. Era més que mai necessari sembrar l'amor, fer sbocciare la pau en nom de la caritat cristiana. Amb els confrares vivia en pobresa però no faltava l'ajuda constant i generosa als pobres. El Senyor ripagava amb autèntics prodigis. Va morir en el convent en què havia viscut tota la vida en l'any 1343 o 1349 i aquí va ser sepolto. De sobte venerat com sant, el seu sepulcre va esdevenir meta de pelegrinacions i font de celestes favors. El convent de S. Michele va ser deixat pels Frares Menors el 1418. El 1564 el seu cos va patir una temptativa de robatori per part dels habitants de Parenzo que volien custodiar-ho en la pròpia església. Segons la tradició, arribada a posteriori, l'arca que contenia les relíquies va esdevenir pesantíssima. Només els Vallesi van poder portar-la, entre festes i giubilo, en la pròpia Chiesa Collegiata. Des del 1477 Castello de Vall d'Ístria havia triat el seu il·lustre conciutadà com singular Patró, celebrant-ho sigui religiosament que civilment. El 26 de febrer de 1793 Pio HI va concedir el indulgenza plenària a aquells que, amb les degudes disposicions, celebraven la seva festa. A nom del Beato va néixer una Confraria i va ser titulada una de les campanes del campanar de la Collegiata. El culte, constant en els segles, va ser confirmat per S. Pius X el 23 de febrer de 1910. És el primer sant istriano a ésser elevat als honors dels altars. En tal ocasió l'urna amb el cos va ser deposada en l'altar de la Verge de Monte Perino. La festa litúrgica és celebrada al 1° de maig; atributs iconogràfics només la creu astile i el S. Evangeli. PREGÀRIA O Déu, que en l'amor cap a de tu i cap als germans has compendiat els teus manaments, fes que a imitació del Beato Giuliano de Vall d'Ístria dediquem la nostra vida al servei del pròxim, per ésser de tu beneïts en el regne dels cels. Per Crist el nostre Senyor. Amén.

Font: santiebeati.it