Qui va ser
Martirologio Romano: A Antioquia a Síria, sant Barlaam, màrtir, que, pagès i analfabeta, però forta de la sapiència de Crist, obligat a tenir en mà carbons ardents i encens d'oferir als uns, va resistir amb fe invitta i, per la ferocitat del tirà, va obtenir la palma del martiri.
El martiri de Barlaam va ser celebrat en tres homilies, una de Basilio, una del Crisostomo i una de Severo d'Antioquia coneguda només per la seva traducció siríaca. Existeix també una passio grega, no completament attendibile en els particulars però que reflecteix una tradició ja difosa a principis del segle HI. Un apunto al singular martiri de Barlaam es pot llegir també en Eusebio. Segons les fonts Barlaam després d'haver suportat diverses tortures va ser obligat a protendere la mà sobre un altar tenint en el pam encens i carbons encesos. Qualsevol moviment ell hagués fet per disminuir els seus patiments podia ser interpretat per un gest cultuale. Però Barlaam va deixar que la mà cremés. Basilio i el Crisostomo apunten només al suplici de la mà; Severo fa suportar al màrtir ben altre turmentes. Es té notícia d'una església a ell dedicada a Antioquia. Aquesta església és recordada per Malalas a propòsit de la mort de Stefano (cf. H. Delehaye, op. cit. en bibl., p. 135). El Chronicon Edessenum cita una església dedicada a Barlaam a Edessa el 411, la mateixa recordada pel bisbe Andrea. El Martirologio Romano, amb el Sinassario Costantinopolitano posa la festa de Barlaam al 19 de novembre, el Geronimiano al 18, els menei grecs al 16, el Calendari palestino-georgià al 9 del mateix mes.
Font: santiebeati.it