Qui va ser
Fòrum (Vila del Fòrum), Alexandria, 700 ca. - † 740 ca. Baudolino, ermità i patró d'Alexandria, ha viscut al temps de Liutprando, rei dels Longobards del 712 al 744. Entre els tants que es van dirigir a ell per una curació es narra hi hagués el mateix sobirà, quedat greument ferit després d'un accident de caça. Vivia sobre la riba dreta del Tanaro, fill de família rica i noble. Fart d'aquella vida, va donar tot als pobres i va començar a viure en una misera cabana prop del riu. Va morir prop de Fòrum Fulvii prop del qual es troba la seva ermita. Per la festa es duu a terme a ciutat una important fira. A ell s'ha inspirat l'alexandrí Umberto Eco per donar el nom al protagonista de la seva darrera novel·la.
Patró d'Alexandria; va viure al temps del rei Longobard Liutprando (712-744) i la més antiga testimoni que parla d'ell hi és donada per l'historiador Paolo Diaca monjo benedictí longobard (720-799 ca.), pràcticament contemporani del sant. Baudolino (Baudilio) és anomenat per l'històric “home de mirabile santedat”, era un ermità dotat del do dels miracles i de les profecies i viscut a Fòrum (l'actual Vila del Fòrum, localitat sobre la riba del Tanaro, als voltants d'Alexandria). Paolo Diaca, en la seva “Historia Langobardorum” reporta entre altres un episodi com testimoni dels dons sobrenaturals a qui era dotat; durant una batuda de caça, un comte en l'intentar colpejar amb l'arc un cérvol, va fracassar el cop colpejant en canvi Anfuso, net del rei Liutprando; la ferida era greu i el rei va enviar un missatger de Baudolino, perquè impetrés del Senyor la curació del jove net. Mentrestant Anfuso va morir i quan el bidell va assolir Baudolino en la seva ermita, aquests abans que parlés, li va dir de saber tot el que volia demanar-li, però era enyorat per què no podia fer nul·la, en quant el jove havia mort ja. El sant ermità va morir cap al 740 i sepolto a Vila del Fòrum; quan el 1168 va ser fundada Alexandria, els habitants de Vila del Fòrum s'hi van traslladar portant també les relíquies del sant, esdevingut el seu patró. El seu patrocini va continuar, segons la tradició, quan el 1174 va aparèixer sobre els bastions de defensa de la ciutat, posant en fuga els assetjants gibel·lins. El 1189 va ser construïda una església en el seu honor, que va ser confiada als Humiliats i a la supressió d'aquests, va passar als Dominicans el 1571; aquests monjos volent augmentar la popularitat ja gran de s. Baudolino, van elaborar les escasses notícies a sobre d'ell, així que progressivament es va formar la llegenda de la seva vida en què soc frammisti dades reals o versemblants, amb altres decididament fantàstics i absurds. Els Humiliats, que el seu Moviment va sorgir entre el 1170 i el 1178 a Milà, constituïen una societat religiosa d'artesans de la llana, votats a la pobresa evangèlica, al treball, continenza, penitenza i predicació; després de diversos esdeveniments i escissions, van ser una part d'aquests aprovats com a Orde religiós masculí i femení; la branca masculina va ser suprimit el 1571 mentre la branca femenina va durar fins a la fi del segle XVIII; aquests van voler annoverarlo entre els sants del seu Orde (però els períodes, com ja dit, eren divergits). A més es va dir que els bisbes de Tortona i de Acqui, vist la gran popularitat gaudida pel sant ermità, ho van considerar un bisbe, no va faltar qui ho va definir bisbe d'Alexandria, per això és representat també en vestits episcopals. El 1803 quan l'església dels Dominicans va ser tancada, les relíquies del sant van ser portades en l'església de S. Alexandre i després el 1810 transferides en la catedral i deposades en una capella a ell dedicada. Existeix la devoció i el vot de l'oferta de la cera per part de la ciutat en el seu honor a partir del 1189, vot renovat el 1599 i ratificat pel Sínode diocesà del 1602. La llegenda explica que ocs, cervi i altres animals se serien radunati al voltant d'ell per escoltar-ho en la seva ermita, per consegüent a vegades és representat envoltat per aquests animals. El 1786 s. Baudolino va ser proclamat patró principal de la ciutat i de la diòcesi d'Alexandria; la seva festa és celebrada el 10 de novembre.
D'estiu fa tant calor. L'hivern és rígid, el fred pungent. La plana sorgeix al costat de dos rius que s'intersequen entre d'ells: el Tanaro i el Borbore. La terra és banyada per la pluja, la neu blanqueja els colors. La boira, sempre present d'aquestes parts en els mesos més freds, embolica tot, tornant l'atmosfera màgica i misteriosa. I sovint la realitat es confon amb la llegenda. Som en l'any 700, durant la dominació longobarda, sota el regne de Liutprando. Gent rude: poques paraules, poca cultura, pocs escrits. El sant celebrat avui neix en aquell període i les notícies a sobre d'ell escassegen. Segur se sap que és el patró d'Alexandria, ciutat piemontesa. Baudolino, això és el seu nom, neix a Vila del Fòrum, una fracció d'Alexandria. La seva família és noble i molt rica. Baudolino podria tenir tot per ésser feliç. Qui sap quants voldrien ser al seu lloc i proven enveja en les seves comparacions! I en canvi no. Baudolino no és satisfet de la seva vida. La seva ment és altrove. El seu cor anhela a alguna cosa de més elevat. La seva ànima és dirigida al Cel i a Déu. Per ell el luxo no té cap valor i en fa volentieri a menys. Abandona tot i tot regala als pobres, després escapa. Fuig carrer, a la recerca d'un lloc solitari, immergit en la natura, on amagar-se i viure només en funció del Senyor. Quin lloc més adapto d'una plana adagiata sobre la riba d'un riu? Va a viure en una misera cabana mentre la seva fama creix. Baudolino, efectivament, posseeix poders que li provenen de Déu com el preveure el accadimento dels fets. Baudolino és representat en vestits episcopals ja que es considera que hagi estat bisbe d'Alexandria, i envoltat pels ocs. Es narra, efectivament, que, al voltant de la seva cabana, es radunasse un grup d'ocs atents a escoltar les paraules de l'ermità. Baudolino mor cap al 740 a Vila del Fòrum. La ciutat
Font: santiebeati.it