Qui va ser
Hem de desgraciadament reportar notícies fantasioses que concerneixen la vida d'aquesta santa màrtir. Nimfa era filla d'Aureliano, prefecte de Palerm al temps de Constantí Magno (280-337), persecutore en un primer temps dels cristians, va ser convertida i batejada en la seva casa del bisbe Mamiliano, juntament amb altres trenta persones. El pare Aureliano mentre aturava Mamiliano i altres dos-cents cristians, va intentar fer recedere la filla de la nova religió. Visats vans les seves temptatives i després d'haver-los sotmesos a tortures, els va fer tancar en presó, però un àngel els va alliberar, conduint-los en riba al mar on van trobar una barca que els va conduir, Mamiliano i Nimfa, a l'Illa del Giglio, on van quedar en pregària i solitud. Desitjosos de visitar Roma, van desembarcar sota indicació celeste, en un lloc anomenat Bucina, viscut per molts pagans, després de la visita a les tombes dels apòstols, Mamiliano va morir i Nimfa ho va fer enterrar prop Bucina; després d'aproximadament un any també Nimfa va morir el 10 de novembre i sepolta on eren conservades les relíquies d'altres màrtirs (d'això se suposa que hagi mort màrtir). Els cristians del lloc la van invocar per què passés una sequera que els afligia. El seu nom és citat en diverses passio d'altres màrtirs com els sants Mario, Marta i fills; a més és recordada juntament amb els martiris Trifone i Respicio, només perquè les seves relíquies eren venerades juntament amb les dels altres dos en l'església de S. Esperit en Sassia. De totes maneres la més antiga notícia sobre s. Nimfa és del segle IX, perquè en la biografia del papa Lleó IV (847-855), es llegeix que ell va fer un do a l'església de S. Nimfa màrtir, existent en la zona Portuense. Les seves relíquies en el segle XII, es trobaven en diverses esglésies de Roma i el cap el 1592 era venerat en l'església de S. Maria en Monticelli a Roma. El 1593 el cap de la santa va ser transferit a Palerm en un altar de la catedral, consagrat el 1598. El culte es va difondre en altres ciutats sicilianes i un país a província de Trepants en porta fins i tot el nom. El nom deriva del grec Nynphe i indicava les joves dones en edat de marit; a més les nimfes eren divinitats femenines menors dels boscos, rius, monts, llacs. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-09-15
Font: santiebeati.it