Papa Lleó I

Qui va ser

(Papa des del 29/09/440 al 10/11/461) Ardiaca (430), conseller de Celestí I i de Sixt III, enviat per Valentino a pacificar les Gallie, va ser triat papa el 440 aproximadament. Va ser un papa enèrgic, avversò les supervivències del paganisme; va combatre manichei i priscillanisti. Va intervenir d'autoritat en la polèmica cristològica que inflamava l'Orient, convocant el concili ecumènic de Calcedonia, en el qual es proclamava l'existència en Crist de dues natures, en l'única persona del Verb. El 452 va ser designat pel feble emperador Valentiniano III a guiar l'ambaixada romana enviada a Attila. Els particulars de la missió van ser obscurs: és només que el rei dels Unni, després de la trobada amb la delegació va abandonar Itàlia. Quan Genseric el 455 va entrar a Roma, Leone va obtenir dels Vàndals el respecte de la vida dels habitants, però no va poder impedir l'atroç saqueig del Urbe. Dotat d'un alt concepte del pontificat romà, va fer respectar onsevulla la primazia del bisbe de Roma. Va compondre també pregàries contingudes en el “Sacramentario Veronès”. Beneït XIV, el 1754 ho va proclamar doctor de l'Església, És el primer papa que va tenir el títol de Magno (Gran).

Etimologia: Leone = lleó, del llatí

Font: santiebeati.it