Qui va ser
Bourg-en-Bresse, França, 28 de juliol de 1462 - Orbe, Suïssa, 24 de juliol de 1503 Il·lustre princesa de la Casa de Savoia, filla del beat Amadeu IX. Després d'alguns anys de matrimoni, quedada vídua en molt jove edat, va abraçar la regla de santa Chiara, segons l'esperit de santa Coleta. Va passar els seus anys en monestir com fulgido model de les virtuts religioses.
Martirologio Romano: A Orbe a la Savoia, beata Ludovica, religiosa, que, filla del beat duc Amadeu, va casar amb Ugo príncep de Châlon i a la seva mort va abraçar en humilitat i fidelitat la regla de santa Chiara segons la reforma de santa Coletta.
El seu pare és convençut que “la caritat no té mai prosciugato les caixes d'un Estat” i arriba a vendre peça per peça la seva “collar de l'Annunziata” per venir a l'encontre dels freturosos. Ella, amb un tal exemple a casa, no pot que créixer en la caritat, feta no de paraules però de gestos concreti.
També amb Déu té una certa familiarità, fruit d'un estudi perllongat sobre la Bíblia i d'un diàleg continu amb Lui. El tot a la cort dels Savoia, enmig a raons d'estat, intrigues de palau, vida mundana i guerres de successió. Nascuda el 1462, des de nena assisteix a les baralles i a la guerra, desencadenada pels oncles per arrencar a la seva família castell i poder. És potser també per aquests disgustos que papà mor a Vercelli si més no quarantenne, recomanant de “estimar els pobres i fer florir la fe” i ella d'aquell dia sent néixer en cor la vocació religiosa. La seva vida, tanmateix, és creuada per un jove, noble i fascinant, que no les és per res indifferente, i amb el qual es troba compromesa sense si més no saber-ho, perquè, com s'usava aleshores, a decidir per ella ha estat la seva mare. Que és una dona volitiva i enèrgica, experta en política (és germana del rei de França), capaç d'aguantar en mode ben ferm el ducat de la Savoia, molt hàbil en l'estrènyer i en el trencar aliances encara que per això ha de pagar les conseqüències. Així succeeix per exemple amb el duc Carles el Temerari, ja el seu aliat, que sentint-se d'ella traït en el transcurs de les guerres de Borgonya la fa empresonar i en cel·la acaba també Ludovica de només 14 anys, que tanmateix sap aprofitar d'aquests mesos de solitud per intensificar la pregària i la meditació. Són alliberades per la intervenció del rei de França i tornen a Vercelli, on la mare mor dos anys després, destruïda per la gotta. És així doncs encara el rei de França Lluís XI a agafar en mà la situació, albergant les netes en la seva cort i organitzant també amb sontuosità el matrimoni de Ludovica amb Ugo de Chalon, el jove que des de nena les havia posat els ulls a sobre. I que ara es revela l'espòs adapto a ella, envoltant-la de veneració i respecte i experimentant amb ella alguns princìpi de bon govern sobre els seus possedimenti. Ugo i Ludovica, sempre teneramente junts, milloren les carreteres, ajuden els pobres, sostenen les obres benèfiques, permeten als pobres d'anar a fer llenya gratuïtament en els seus boscos. Però és sobretot ella a transformar-se en infermera premurosa i sol·licita de malalts i lebbrosi. Aquest crescendo d'afinitat humana i espiritual és posat a dura prova 11 anys després amb la inesperada mort d'Ugo el 1490. És a aquest punt que Ludovica decideix secundar la vocació sentida des de nena, entrant en el convent de les Clarisse de Orbe. Aquí es deixa absorbir enterament de Déu, edificant les consorelle amb la seva pietat, la seva humilitat i la seva disponibilitat cap a totes. Mor el 24 de juliol de 1503, també ella poc més que quarantenne, i de seguida és invocada com a santa. El 1839 l'Església convalida aquest sentiment popular reconeixent el títol de beata a Ludovica de Savoia, precedida en la glòria dels altars del seu papà, el beat Amadeu de Savoia. Autor: Gianpiero Pettiti
Ludovica va néixer (probablement) a Bourg-en-Bresse el 28 de juliol de 1462, cinquena dels nou fills del Beato Amadeu IX de Savoia i de Jolanda de França, germana del Rei Lluís XI. La capital del Ducat era Chambery, però la cort era itinerant per un control directe dels territoris. Casa Savoia era ja propietària d'aquell extraordinari document de la Passió que és la Sindone, tal tresor preciós seguia la cort en els diversos desplaçaments. Podem fàcilment imaginar els ulls commoguts de Ludovica i del pare que admiren l'Home dels Dolors imprès en el Sacre Lino. Extremadament religiós i munifico cap als pobres, després d'haver assegurat al seu poble un llarg període de pau, el Beato Amedeo va morir a Vercelli el 30 de març de 1472 a només trenta-vuit anys. Ludovica en tenia deu. L'herència paternal va ser una fe profunda i, podem dir, la santedat. La mare, del caràcter més fort del consort, era la Regent del Ducat ja d'alguns anys. La dolcesa de la jove Ludovica va fer breccia en el cor d'Ugo de Chalon, més gran que catorze anys, membre de la branca cadet dels Senyors de Borgonya, hostessa a Chambery per set anys després d'haver caigut en desgràcia. Esdevindrà el seu marit. Els esdeveniments polítics d'aquells temps eren complicades molt, els interessos territorials causaven nombroses guerres. Jolanda va estrènyer un pacte amb Carles el Temerari, Duc de Borgonya, però, sospitada de complot amb el germà, en una emboscada nocturna, va ser aturada amb els fills realment del seu aliat (1476). En la solitud del maniero de Rouvres (Digione), en una prigionia en veritat no rígida, Ludovica va fer l'experiència d'una mena de retir religiós i va conèixer el franciscà Pare Giovanni Perrin, que tanta importantment hauria tingut per ella en futur. Ugo les va fer visita, en un crescendo d'afecte, encara que ella començava a desitjar el retir en clausura, va ser Pare Perrin a convèncer-la que també el matrimoni podia haver viscut santamente. Mentrestant, per interessamento de l'oncle Re, Jolanda i fills van ser deixats lliures. Mentre eren en visita a la cort de França el Duc de Borgonya aquest cop empresonava Ugo. Jolanda va morir en el castell de Moncalieri el 29 d'agost de 1478. Ludovica i la
Font: santiebeati.it