Benedetta Cambiagio Frassinello

Qui va ser

Langasco, Gènova, 2 d'octubre de 1791 - Ronco Scrivia, Gènova, 21 de març de 1858 Filla de pagesos, va néixer el 2 d'octubre de 1791, terra endins genovès. El 1804 es va traslladar a Pavia. Tanmateix sentint-se votada a la vida religiosa va acceptar, per exigències familiars, de casar amb Giovan Battista Frassinello, obrer i fervent cristià, originari de Ronco Scrivia. No van tenir fills. Aleshores Benedetta, amb el consens del marit, va intentar realitzar el desig de consagrar-se enterament a Déu. Acollida per les monges Orsoline de Caprioglio, en el Bresciano, va haver de deixar per motius de salut. Refugiada en la pregària, va tenir la visió de sant Girolamo Emilians que la va guarir. Mentre el marit va entrar com a germà laic entre els Somaschi, ella va iniciar una obra d'assistència per les donzelles pobres. El 1827 va fundar a Pavia el primer col·legi popular. De les noies que la freqüentaven agafades arrencada la Congregació de les Monges de La nostra Senyora de la Providència. Dotze anys després que a Ronco Scrivia naixerà la Casa de la Providència. Va morir a Ronco Scrivia el 21 de març de 1858. Ha estat canonitzada per Joan Pau II el 19 de maig de 2002. (Passar)

Etimologia: Beneïda = que desitja el bé, del llatí Martirologio Romano: A Ronco Scrivia a Ligúria, santa Benedetta Cambiagio Frassinello, que espontàniament va renunciar juntament amb el marit a la vida conjugal i va fundar l'Institut de les Monges Benedictines de la Providència per la formació cristiana de les joves pobres i abandonades.

Benedetta Cambiagio va néixer el 2 d'octubre de 1791 terra endins genovesa en una família de pagesos, darrera de set germans. Quan el 1804 una folta colònia de pagesos es van traslladar cap a Pavia, també la seva família es va agregar a aquests. En la nova residència van transcórrer els anys i Benedetta ja adulta, tanmateix sentint-se votada per la vida religiosa, es va dirigir cap al matrimoni per exigències familiars. Arribada als 25 anys, es va unir en matrimoni amb Giovan Battista Frassinello, originari de Ronco Scrivia, obrer emigrat també ell a Pavia, fervent cristià. Desgraciadament de la seva unió no van néixer fills, aleshores Benedetta amb el consens del marit, va intentar realitzar el somni de la seva joventut, el de dedicar-se a la vida consagrada; després d'una fallida temptativa amb les caputxines de Gènova, va ser acollida per les monges Orsoline de Cabirol a província de Brescia, però va haver de deixar després de pocs mesos a causa de la salut malferma. Refugiat en la pregària, va tenir la visió de s. Girolamo Emilians el qual miraculosament la va guarir. El marit va entrar com a germà laic entre els somaschi i ella va agafar a mendicare casa per casa donant així inici a una obra d'assistència per les donzelles pobres i abandonades. El 1827 fundava a Pavia el primer col·legi popular de la ciutat; quatre anys després de les donzelles superaven el centenar i altres persones de bona voluntat se les van posar al costat per ajudar-la en l'objectiu. Aquestes van constituir el primer grup de la naixent Congregació de les Monges de La nostra Senyora de la Providència, que Benedetta va fundar en aquell període. Van transcórrer dotze anys d'intens i fructuós treball però els anticlericals locals van agafar a hostilitzar-la furiosament, fins al punt que la fundadora va haver de deixar Pavia i buscar un nou lloc i juntament amb tres monges va obrir a Ronco Scrivia (ciutat natal del seu marit) un col·legi, amb l'acolliment també de noies benestants i altres obres de caritat. Va ser anomenada “Casa de la Providència” i és actualment la casa mare de la Comunitat. Les seves monges van ser anomenades pel poble ‘benedictí’ fent referència al nom de la fundadora. Va morir a Ronco Scrivia el 21 de març de 1858 i sepolta en el fossar del país, durant la segona guerra mundial el 1944, un furiós bombardeig aliat va trastornar el petit fossar i les seves relíquies van ser disperses. Les seves monges van tornar a Pavia més d'un segle després, el 1961, en l'Institut “Benedetta Cambiagio”. Beatificada per papa Joan Pau II el 10 de maig de 1987, ha estat després elevada als honors dels altars com a santa el 19 de maig de 2002 del mateix pontífex. Elevat exemple de sana vida conjugal, impregnada de virtut cristiana recíproca dels dos cònjuges. Antonio Borrelli

És la penúltima de cinc fills de Giuseppe Cambiagio i Francesca Ghiglione. Són petits propietaris de campanya, que vesso el 1804 han d'emigrar, com altres famílies pageses empobrides per la guerra napoleònica. S'estableixen a Pavia, on el 1812 va esposa la major de les filles, Maria. En Benedetta sembla créixer l'impuls a la vida contemplativa. Però el 1816 eccola esposa, a 25 anys, en la basílica de San Michele. I tanmateix l'espòs és d'origen lígur: Giovanni Battista Frassinello, nascut a Ronco Scrivia. Segueixen dos anys de vida conjugal, sense fills, i després marit i dona es troben a fer gairebé de pare i de mare a Maria, la germana major de Benedetta: ha tornat a Pavia malalta de càncer, acollida a casa per ells dos, i assistida per anys. Al costat del llit de la malalta, madura en aquests una doble vocació: en Benedetta reprèn força l'aspiració dels seus anys juvenils a la vida religiosa; i una “crida” similar assoleix Giovanni, que entra com novici entre els Somaschi. Ella en canvi és acollida entre les Orsoline de Cabirol (Brescia). Però el seu físic no aguanta, ha de tornar a Pavia i posar-se a llit. Aquí arriba una curació de sorprenent rapidesa, que ella atribueix a la intercessió de Girolamo Emilians, el sant que ha fundat els Somaschi, pioners de la instrucció popular. Guarida, per tant, i definitivament orientada. A 36 anys, sobre l'exemple de Girolamo Emilians, Benedetta dedicarà la vida a la promoció cultural i a l'educació religiosa de les nenes abandonades. Recull algunes voluntàries, posa a disposició el que té del seu, es fa questuante. Troba també l'ajuda d'alguns generosos (i entre aquests s'ha de recordar Angelo Domenico Pous). El bisbe de Pavia, monsignor Luigi Tosi, decideix aleshores que Giovanni Frassinello, deixada la casa dels Somaschi, posi al costat Benedetta en el seu treball de

Font: santiebeati.it