Qui va ser
Francesca Chambon va néixer el 6 de març de 1841 d'una família de pagesos, pobríssima i molt cristiana, en el llogaret de la Croix Rouge, prop de Chambery. En el mateix dia va rebre el sant bateig en l'església parroquial de S. Pietro de Lemenc. El Senyor va voler revelar-se molt aviat a aquesta ànima innocent. Tenia amb prou feines 9 anys quan un divendres sant, conduïda per la tia a l'adoració de la Creu, Jesús es offerse a les seves mirades lacerada, insanguinato, com sobre el Calvari. "Oh, en que estat era!" dirà ella més tard. Aquesta va ser la primera revelació de la passió del Salvatore, que tant posat hauria tingut en la seva existència. Però l'aurora de la seva vida va aparèixer sobretot afavorida per les visites de Jesús Nen. Va ser l'ocupat de la parròquia que scoperse la seva vocació religiosa. Francesca tenia 21 anys, quan la Visitazione de Santa Maria de Chambery les aperse les portes. Dos anys després, en la festa de La nostra Senyora dels Angeli, el 2 d'agost de 1864, pronunciava els sants vots i, amb el nom de monja Maria Marta, agafava posat definitivament entre les monges de Santa Maria. Nul·la a l'exterior revelava el contacte particular amb Jesús Crist. La bellesa de la filla del Rei era verdaderament tota interior... Déu, que sens dubte les reservava magnífiques retribucions, havia tractat monja Maria Marta, respecte als dons exteriors, amb evident parsimònia. Modi i llenguatge rozzi, intel·ligència menys que mediocre, que cap cultura, si més no sumària, seria aconseguida desenvolupar (monja Maria Marta no sabia ni llegir ni escriure), sentiments que no s'haurien elevat si no sota l'influx diví, temperament viu i gens tenaç... Les monges les seves companyes ho declaren sorridendo: "Oh, santa... era una veritable santa... tanmateix, potser, quanta fatica!". La “santa” ho sabia bé! En la seva encisadora simplicitat es lamentava amb Jesús de tenir tants defectes. Els teus defectes - Ell responia - són la prova més gran que el que succeeix en tu ve de Déu! Jo no te'ls trauré mai: soc el vel que amaga els meus dons. Tu tens molt desig d'amagar-te? Jo hi el tinc encara més de tu!". Davant d'aquest retrat si en pot col·locar amb agradar un segon, amb aspectes molt divergits i atractius. L'observació atenta de les superiores no va trigar a intuir una fisonomia moral boniquíssima, que s'estava afinant dia per dia, gràcies a l'acció de l'Esperit de Jesús. En la seva tan limitada capacitat de comprendre, quants lumi celestes, quantes idees profundes! En aquell cor erm, que innocència, que fe, que pietat, que humilitat, que set de sacrificis! Basta ara com ara recordar la testimoni de la seva superiora, mare Teresa Eugenia Revel: "L'obediència per ella és tot. El candore, la rettitudine, l'esperit de caritat que l'animen, la seva mortificació i, sobretot, la seva humilitat sincera i profunda ens semblen la garantia més segura de la directa obra de Déu sobre aquesta ànima". Els dos primers anys de la vida religiosa de la nostra germana van transcórrer bastant normalment. Tanmateix en el setembre del 1866 la jove monja va començar a ser afavorida per freqüents visites del nostre Senyor, de la Santa Verge, de les ànimes del Purgatori i dels Esperits celestes. Jesús Crocifisso, sobretot, les ofereix gairebé cada dia les seves divines Plagues de contemplar. Les superiores, inchinandosi davant dels signes segurs de la voluntat del cel - signes sobre què no podem entretenir-nos en aquest breu compendi - malgrat els seus temors, es decideixen, a poc a poc a fer sí que ella s'abandoni a les exigències de Jesús Crocifisso. Les gràcies i les comunicacions divines van emplenar verdaderament totes les hores d'aquesta vida excepcional. Durant els darrers vint anys, o sigui fins a la seva mort, nul·la apareixia a l'exterior d'aquestes meravelloses gràcies. Aquell succeir-se continu de pregàries, treball i mortificació... aquell silenci, aquell continu desaparèixer, a nosaltres semblen una ulterior prova, i no la meno convincent, de la veritat dels favors inaudits de què va ser satisfeta. Després d'una nit de terribles patiments, el 21 de març de 1907, a les vuit de vespre, als primers Vespri de la festa dels seus dolors, Maria venia a buscar la filla, a la qual havia ensenyat a estimar Jesús. I l'espòs rebia per sempre en la ferida del seu sagrat Cor l'esposa que aquí en terra havia triat com a víctima amatissima, la seva confident i apostola de les seves santes Plagues.
Font: santiebeati.it