Qui va ser
Lourdes, 7 de gener de 1844 - Nevers, 16 d'abril de 1879 Quan, l'11 de febrer del 1858, la Verge va aparèixer per primera vegada a Bernadette prop de la rupe de Massabielle, sobre els Pirineus francesos, aquesta havia complert 14 anys fa poc més d'un mes. Havia nascut, efectivament, el 7 de gener de 1844. A ella, pobra i analfabeta, però dedicada amb el cor al Rosari, apareix més vegades la «Senyora». En l'aparició del 25 de març de 1858, la Senyora revela el seu nom: «Jo soc la Immaculada Concepció». Quatre anys abans, Papa Pius IX havia declarat la Immaculada Concepció de Maria un dogma, però això Bernadette no podia saber-ho. La lletra pastoral signada el 1862 pel bisbe de Tarbes, després d'una curosa enquesta, consagrava per sempre Lourdes a la seva vocació de santuari marià internacional. El vespre del 7 de Juliol de 1866, Bernadette Soubirous decideix refugiar-se de la fama a Saint-Gildard, casa mare de la Congregació de les Monges de la Caritat de Nevers. Hi quedarà 13 anys. Obligada a llit d'asma, tuberculosi, tumor ossi al genoll, a l'edat de 35 anys, Bernadette s'apaga el 16 d'abril de 1879, dimecres de Pasqua.
Patronato: Pastors Etimologia: Bernardetta = ardita com a os, de l'alemany Emblema: Giglio Martirologio Romano: A Nevers sempre a França, santa Maria Bernarda Soubirous, verge, que, nascuda en la ciutadana de Lourdes de família pobríssima, encara donzella va experimentar la presència de la beata Maria Vergine Immaculada i, de seguida, pres l'hàbit religiós, va conduir una vida d'humilitat i nascondimento. Escolta de RadioMaria:
A mig camí entre Lió i París, adagiata al llarg del Loira, hi ha Nevers, la ciutat en què és sepolto, d'aproximadament 125 anys, el cos incorrotto de santa Bernadette Soubirous. Entrant en el pati del convent de Saint Gildard, casa mare de les Monges de la Caritat, s'accedeix a l'església a través d'una porticina lateral. La semioscurità, en aquesta arquitectura neogòtica del segle XIX, és trencada per les llums que il·luminen una artística caixa funerària en vidre. Dins d'hi ha el petit cos (amb prou feines un metre i quaranta-dos centímetres d'altura) d'una jove religiosa que sembla gairebé dormir, amb les mans arribades al voltant d'un rosari i el cap reclinat a l'esquerra. És el cos mortal de Bernadette, la veggente de Lourdes, quedat pressocchè intacte del dia de la seva mort. Per la ciència un fet “inspiegabile”, per la fe en canvi un signe inequivocabile del “dit” de Déu en un esdeveniment, com la de Lourdes, que té tots els caràcters de l'excepcionalitat i que els seus efectes es poden contemplar també avui en aquell extraordinari lloc de fe i de pietat mariana que és la petita ciutat dels Pirineus on Maria va aparèixer per primera vegada l'11 de febrer del 1858.
Aquell matí era un dijous gros i a Lourdes feia tant fred. A casa Soubirous no hi havia més llenya de cremar. Bernadette, que aleshores tenia 14 anys, havia anat amb la germana Toinette i una companya a intentar de les branques assequi en els voltants del país. Cap a migdia les tres nenes van arribar prop de la rupe de Massabielle, que formava, al llarg del riu Gave, una petita cova. Aquí hi havia “les granotes aux cochons”, l'abric pels porcs, un angle sota la roca on l'aigua dipositava sempre llenya i detritus. Per poder-los anar a recollir, calia tanmateix creuar un canal d'aigua, que venia d'un molí i es llençava en el riu. Toinette i l'amiga calzavano els esclops, sense calces. Si els van treure, per entrar en l'aigua freda. Bernadette en canvi, sent molt delicada i sofrint d'asma, portava les calces. Va pregar l'amiga d'agafar-la sobre els muscles, però aquella es va rebutjar, baixant amb Toinette cap al riu. Quedada sola, Bernadette va pensar de treure's també ella els esclops i les calces, però mentre es accingeva a fer això va sentir un gran soroll: va aixecar els ulls i va veure que el roure abbarbicata al masso de pedra s'agitava violentament, per quant no hi hagués en l'aire ni un aleno de vent. Després la cova va ser plena d'un núvol d'or, i una esplèndida Senyora va aparèixer sobre la roca. Istintivamente, Bernadette es inginocchiò, traient la coroncina del Rosari. La Senyora la va deixar fer, unint-se a la seva pregària amb el scorrere silenciós entre els seus dits dels grans del Rosari. Al final de cada correu, recitava en veu alta juntament amb Bernadette el Gloria Patri. Quan la petita veggente va haver acabat el Rosari, la bonica Senyora va desaparèixer de sobte, retirant-se en el nínxol, així com havia vingut. Bernadette Soubirous havia complert 14 anys fa poc més d'un mes. Havia nascut, efectivament, el 7 de gener de 1844, de Louise Casterot i François, un mugnaio reduït en misèria de la seva excessiva “bondat” cap als creditors. Bernadette, que era la primogènita, a 14 anys no sabia ni llegir ni escriure i no havia fet encara la primera Comunió, en canvi sabia molt bé el Rosari i tenia sempre amb si una coroncina de pocs spiccioli de la qual era habitual no separar-se mai. És, així doncs, realment a una quattordicenne pobríssima i analfabeta, però que prega tots els dies el Rosari, que la Mare de Déu decideix aparèixer el matí de l'11 de febrer de 1858, en un petit país als peus dels Pirineus. Mentrestant la notícia de les aparicions es difon en un baleno. En l'aparició del 24 de febrer la Mare de Déu repeteix per tres vegades la paraula “Penitenza”. Ed exhorta: “Pregueu pels pecadors”. Per fi en l'aparició del 25 de març de 1858, la Senyora revela finalment el seu nom:: “Que soy – diu en el dialecte local - era Immaculada Councepciou…” (Jo soc la Immaculada Concepció). Quatre anys abans, Papa Pius IX havia declarat la Immaculada Concepció de Maria un dogma, és a dir una veritat de la fe catòlica, però això Bernadette no podia saber-ho. Així, en el temor d'oblidar tal expressió per ella incomprensible, la noia va partir ràpidament cap a la casa de l'abat Peyramale, repetint-li tot d'un fiato la frase amb prou feines escoltada. L'abat, trastornat, no té més dubtes. D'aquest moment la senda cap al reconeixement oficial de les aparicions
Font: santiebeati.it