Qui va ser
Siena, 1258 - 16 d'abril de 1306 N ato a Chiaramonte el 1258, va ser un religiós de l'Orde dels Servi de Maria, conegut per la seva devoció mariana i la humilitat. Entrat a 14 anys en el convent de Santa Maria dels Servi a Siena, transcorregudes la seva vida en contemplació i servei als germans, amb l'excepció d'un any a Arezzo on, en un episodi emblemàtic, va oferir la pròpia salut per guarir un malalt d'epilèpsia. Tornat a Siena, va operar miracles i va viure amb exemplar obediència i mortificació, suportant amb paciència l'epilèpsia i plagues ulceroses. Va morir el 1306, venerat pel poble senès que en celebrava la festa ja el 1320. Beatificat el 1609.
Martirologio Romano: A Siena, beat Gioacchino, religiós de l'Orde dels Servi de Maria, que rifulse per singular devoció cap a la beata Verge i adempì els preceptes de Crist portant sobre du si els ofegaments dels pobres.
Va néixer a Siena el 1258, i va ser anomenat Chiaramonte. Només els seus biògrafs del segle XVI ho diuen descendent de la família Pelacani, i piú tard encara dels Piccolomini: d'aquestes genealogies no es té tanmateix algun rastre en la seva primera biografia escrita algun any després de la mort d'un confratelio, potser Lamberto de Prato. Empès per la seva devoció cap a la Mare de Déu, va entrar en l'Orde dels Servi a catorze anys, com a germà laic. Va ser rebut en persona de s. Filippo Benizi, aleshores prior general, perquè - segons quant prescrivien les Constitucions del mateix Orde - no podia ser admès a causa de la jove edat. A la seva entrada li va haver canviat el nom de Chiaramonte en el de Gioacchino. Excepte un any passat en el aretino, va transcórrer tota la vida en el convent de S. Maria dels Servi a Siena, que en aquells anys era florescent per compliment de la regla i santedat de vida: hi vivien efectivament des del 1288 el b Francesco de Siena i, al voltant del 1290, S. Pellegrino Laziosi. De l'estada en el convent dels Servi de Arezzo, el seu antic biògraf hi ha tramandato un episodi que caracteritza gens tota la seva vida. Una nit, Gioacchino va venir a trobar-se casualment en un ospizio, al costat d'un malalt d'epilèpsia. Desitjant compartir totalment el dolor del malalt, va fer l'oferta de si mateix al Senyor, perquè el pacient hagués guarit i la malaltia seva recaigués a sobre de si. Complert, va ser colpejat pel mal. L'episodi està a concretar les paraules de s. Paolo als Galati: "Alter alterius onera portades et sic adimplebitis legem Christi", que el seu biògraf sembla reprendre en el conte. Va retornar així doncs al convent de Siena, richiamatovi dels seus confrares que havien sabut de la seva malaltia. Va operar diversos miracles encara vivents. Es va distingir en canvi sobretot per la seva humilitat servicial, l'obediència i la contemplació, dirigit en cuor el seu al compliment de la voluntat del Senyor. Alguns anys després, a l'epilèpsia es va afegir una altra malaltia, que produïa plagues ulceroses en algunes parts del cos, i que ell va amagar als seus confrares fins que li va ser possible. Morí el 16 d'abril de 1306, venerdí en passió et mortes Dòminos, a l'edat de quaranta-set anys. Cinc anys després que va començar la sèrie dels miracles complerts per Déu, per la seva intercessió. En aquests es parla sempre sigui d'antic vot portats al seu sepulcre, sigui d'un altar a ell dedicat al costat del qual havien estat transferides les seves relíquies. Entre el 1320 i el 1335, un no ben identificat senès va esculpir la predel·la marmòria pel seu sepulcre, en què són il·lustrats la seva entrada en l'Orde i dos miracles d'ell complerts mentre era encara en vida. En aquests mateixos anys, es avvertí pures la necessitat de redactar - potser a ús litúrgic local - la llegenda, que fixarà els trets de la seva santedat. Sobre la festa del beat, i sobre la participació a aquesta de tot el poble, es té una testimoni en les deliberacions del consell general de la Campana del municipi de Siena, en data 28 de març de 1320. a petició després dels frares del convent, el 19 d'abril de 1329 el consell general decretava que a la festa del beat - celebrada anualment en l'església dels Servi el dilluns després de Pasqua - haguessin d'intervenir els Nou, el Podestà, el Capità del poble i li altres uffciali del Municipi. Pau V en va aprovar el culte el 14 d'abril de 1609. Els ossos del beat, guardades el 1636 dins d'una arca de fusta, van ser col·locades al summe del transsepte, a l'esquerra de qui mira l'altar major, on es troben encara avui. La festa litúrgica és celebrada en l'Orde el 3 de febrer. Els nadons són portats al seu altar per rebre'n la benedicció. El beat és venerat particularment com a protector contra el mal caduco.
Font: santiebeati.it