Qui va ser
Illes Òrcades, Regne Unit, 1075 – Egilsay, Regne Unit, 1116 Neix al voltant del 1075 de Erling, un dels dos bessons vikings que van ser comptes de les Illes Òrcades en la segona meitat del segle XI. És implicat en les batalles causades, al costat dels noruecs, del cosí exiliat, Haakon. Magno, tanmateix, no vol combatre i és fet presoner. Aconsegueix tanmateix a fugir a Escòcia on comença una senda de conversió i de penitenza. Quan Haakon tracta encara d'apoderar-se il·legítimament del poder Magno guia un exèrcit en contra d'ell. Per breu temps els dos aconsegueixen cohabitar en una treva. Però Haakon, tanmateix sempre decidit a eliminar el cosí, ho convida enganyosament a una conferència de pau. Aconsegueix així a fer-ho matar a Egilsay i Magno, rebutjant de defensar-se, mor pregant pels seus assassins. (Passar)
Patronato: Illes Òrcades Emblema: Palma, Nau Martirologio Romano: A Escòcia, sant Magno, màrtir, que, comte de les illes Òrcades, va abraçar la fe cristiana; rebutjat pel rei de Noruega per haver protestat contra l'arrogància del seu poble, va ser després trucidato amb malvat engany mentre es portava inerme a tractar la pau amb el cosí el seu rival en el domini de l'illa.
Magno va néixer el 1075 aproximadament de Erling, un dels dos bessons vikings que van ser comptes de les Illes Òrcades en la segona meitat del segle XI. Sembla hagi estat un pirata anteriorment a la seva conversió al cristianisme. En canvi Haakon, fill de l'altre bessó Paolo, va ser exiliat prop de la cort de Noruega a fi de prohibir-ho en el seu vici d'immiscir-se en la política de la seva pàtria. Aquests va meditar tanmateix de venjar-se i va convèncer el sobirà noruec a emprendre una batalla contra les Òrcades. Magno es va veure així obligat a participar en violentes incursions sobre les costes occidentals d'Escòcia i d'Anglaterra. Arribada fins a Anglesey, la flota noruega es va encarar amb aquella anglesa i gal·lesa, però Magno es va reservar de no combatre contra qui no tenia cap culpa en les seves comparacions. Fet per tant presoner en una de les naus, va aconseguir afortunadament a escapar a Escòcia. Penedit de la seva vida precedent, va començar un període a la insígnia de la pregària i de la penitenza. Tornat vacant el govern de les Òrcades, Haakon va tractar d'apoderar-se il·legítimament del poder i Magno no va hesitar aleshores a guiar un exèrcit en contra d'ell. Per breu temps els dos van aconseguir cohabitar en una treva no pròpiament pacífica. Però Haakon, tanmateix sempre decidit a eliminar el cosí, ho va convidar enganyosament a una conferència de pau. Va aconseguir així a fer-ho matar a Egilsay i Magno, rebutjant de defensar-se, va morir en actitud de pregària cap als seus assassins. De tal episodi va tenir origen la veneració en les seves comparacions com a “màrtir” i l'esdeveniment de San Magno va esdevenir per tant comparable a la d'altres sants sobirans, en què el concepte de martiri ha estat per tant estès a casos de mort violenta a causa de la justícia, “per testimonium caritatis heroicis”. Inicialment sepolto en la Christ Churc de Birsay i el 1136 les seves relíquies van ser traslate en la catedral de Kirkwall, a les Òrcades, que li va haver dedicat. Aquí van ser trobades dels ossos durant les excavacions complertes el 1919 i van ser retingudes ésser propi de San Magno. El seu culte és difós a Escòcia, a Islàndia i a les Illes Faer Oer, si nombrosos miracles van ser al llarg dels segles atribuïts a la seva potent intercessió.
En un temps com el nostre, en què en la vella Europa la fe cristiana arretra sempre de més en les comparacions de noves formes de paganisme, o d'idolatria, és impressionant veure com en canvi en temps antics, en la “fosca” Edat mitjana, l'anunci cristià va arribar als angles més perduts del continent, del món aleshores conegut. Avui va de moda parlar de perifèries, però ja fa mil anys els cristians sabien bé que l'anunci de la Bona Novella anava portat fins als extrems límits de la terra, amb un mandat missioner que venia de Jesús Crist mateix. Va passar tan també en l'extrem nord d'Europa, en les fascinants Illes Òrcades situades al nord d'Escòcia. Verdes illes fredes, escombrades pel gèlid vent del nord, on la terra té poc d'oferir als seus habitants, pagesos i pescadors. Aquí neix al voltant del 1075 Magnus, o Magno, fill d'una família de nobles guerrers vikings, que havien ocupat des de fa temps aquelles isolette. El seu pare, Erling, era un dels dos bessons vikings que van ser comptes de les Illes Òrcades en la segona meitat del segle XI. Sembla hagués estat un pirata abans de la seva conversió al cristianisme. Tenia un cosí, de nom Haakon, fill del bessó del seu pare, amb fortes ambicions polítiques. Va ser per tant exiliat prop de la cort de Noruega a fi d'impedir-li de teixir les seves trames de poder als danys dels seus mateixos parents. Haakon en canvi va meditar de venjar-se i va convèncer el sobirà noruec a emprendre una batalla contra les Òrcades. Magno es va veure així obligat a participar en violentes incursions sobre les costes occidentals d'Escòcia i d'Anglaterra. Arribada fins a Anglesey, a Gal·les, la flota noruega es va encarar amb aquella anglesa i gal·lesa, però Magno es va reservar de no combatre contra qui no tenia cap culpa en les seves comparacions. Fet per tant presoner en una de les naus, va aconseguir afortunadament a fugir a Escòcia. Penedit de la seva vida precedent, va començar un període a la insígnia de la pregària i de la penitenza. Un tipus de tria que retrobem sovint en la història de l'Església, de Martí de Tours a Ignazio de Loyola: el soldat que abandona l'espasa per abraçar la creu. Però per Magno semblava difícil aconseguir abandonar definitivament el món: quan Haakon va tractar encara d'apoderar-se il·legítimament del poder, Magno va ser anomenat per la seva gent de les Òrcades a guiar un exèrcit en contra d'ell. Va aconseguir imposar al cosí una treva i establir una pau precària. Haakon, sempre decidit a eliminar el cosí, ho va convidar enganyosament a una co
Font: santiebeati.it