
Qui va ser
Fossa, L'Aquila, 1421 - L'Aquila, 27 de novembre de 1503 Giovanni Amici va néixer el 1421 a Fossa prop de L'Aquila. Llicenciat en jurisprudència a Perusa va entrar aquí entre els Frares Menors el 1445. Esdevingut sacerdot, va promoure la reforma de l'Orde mitjançant l'adhesió al moviment del Compliment. Va cobrir importants carregades direccionals i va participar en alguns capítols generals. Va rebutjar la dignitat episcopal propostagli gruixudes vegades amb insistència. Molt cèlebre també com predicador, va restar famosa la seva quaresma tinguda a Sebenico,a Dalmàcia,el 1465. En els darrers anys de la seva vida es va dedicar a la redacció dels seus escrits. Va morir a L'Aquila el 27 novembre1503. El seu culte va ser confirmat per Lleó XII el 26 marzo1828.
El seu nom era Giovanni Amici i va néixer el 1421 a Fossa (L'Aquila); d'intel·ligència vivíssima, primeggiò en els estudis que es podien freqüentar aleshores, es addottorò en Jurisprudència a Perusa i a 21 anys va entrar entre els Frares Menors del Compliment de la mateixa ciutat el 1445, canviant el nom de Giovanni en el de Bernardino, al qual com era costum de molts Ordes religiosos, va ser afegit el lloc de naixement, així va esdevenir Entre’ Bernardino de Fossa, però és conegut també com Bernardino de L'Aquila. Dotat de forts dots organitzatius, espirituals i de guia, li van ser confiats diversos encàrrecs en els convents franciscans de Gubbio, Stroncone i altres, sempre a Úmbria; des d'allà va passar als els Abruços, risiedendo especialment en la seva ciutat de L'Aquila. La seva competència i instrucció ho van portar a pujar a poc a poc, en les responsabilitats a l'interior de l'Orde Franciscà; va ser Superior Provincial en la seva regió del 1454 al 1460 i del 1472 al 1475; després a Bòsnia i Dalmàcia del 1464 al 1467. Va ser Procurador General de l'Orde en la Curia Romana del 1467 al 1469; preses part als Capítols Generals de l'Orde que es van tenir del 1452 al 1467 en diverses ciutats: L'Aquila, Assisi, Milà, Roma, Màntua. Sembla que va rebutjar dues vegades la seu episcopal de L'Aquila. Dotto i convincent predicador, després de tants segles i encara recordada la predicació quaresimale tinguda a Sebenico a Dalmàcia el 1465. Va ser també un savi i fecund escriptor; els seus escrits van ser històrics i teològics, dels quals la major part han quedat inèdits; el net Antonio Amici que va ser també el seu biògraf, en va publicar alguns el 1572, avui de gran valor per l'extrema rarità dels exemplars conservats. No és possible enumerar aquí els nombrosos títols de tots aquells publicats en les diverses edicions a partir del 1572; aquells no publicats és a dir “Centurio” (201 sermons), “Quodlibetum” (145 sermons), “Quaestiones duae”, concernents els Frares Menors, són continguts en els codis marciani; mentre són conservats en l'Arxiu municipal de L'Aquila els “Sermones varii” (154 prèdiques). Va morir en el convent de L'Aquila el 27 de novembre de 1503 i li va haver tributat sempre un culte de beat, sigui a Itàlia que en tot l'Orde Franciscà. El culte va ser després confirmat per papa Lleó XII el 26 de març de 1828. La seva festa se celebra el 27 de novembre.
Font: santiebeati.it