Qui va ser
Palma, Espanya, 1235 – Mar Mediterrani, 29 de juny de 1316 Neix a Mallorca el 1235 de família noble. En joventut emprèn la carrera política al seguici del fill del rei d'Aragó. Es casa i té dos fills, però al voltant dels trenta anys entra en l'Orde franciscà dedicant-se a l'estudi i a viatges de coneixement, amb l'objectiu difondre el cristianisme sobretot entre els musulmans. Fonda un col·legi per fer estudiar l'àrab als franciscans i escriu nombrosos tractats de formació missionera que li valdran el títol de «doctor il·luminat». Part després cap a l'Orient Mitjà on tempta el carrer de la conciliació entre cristians d'Orient i d'Occident i en el Nord Àfrica a predicar entre els musulmans, amb esperit tenaç també més enllà de les dificultats i els fracassos. Mor el 1316 tornant d'Àfrica, i ve sepolto amb grans honors a Mallorca. La fama popular de beat envolta la seva figura de seguida després de la mort, però només el 1850 Pius IX n'aprovarà el culte, que ja li era tributat a Catalunya i en l'Orde franciscà. Hora prop de la Congregació per les Causes dels Sants és en cors la causa per la seva canonització equipol·lent i per reconèixer-li el títol de Doctor de l'Església.
Martirologio Romano: En el braç de mar davant de l'illa de Mallorca, beat Raimondo Lullo, religiós del Terz’Orde de San Francesco i màrtir, que, home de gran cultura i d'il·luminada doctrina, per propagar l'Evangeli de Crist va instaurar amb els Sarraïns un fraternal diàleg.
Alguns apunts sobre Raimondo Lullo de Palma (allà nascut 1233 i mort el 1315). No és una figura molt coneguda en àmbit eclesial, tanmateix és aconseguit ritagliarsi un lloc en la història de la filosofia (i teologia) i en la mística. Per alguns aspectes la considero una figura moderna, actual, interessant, també per entendre certes problemàtiques (fe-raó: relació amb els musulmans) que, mira cas, presents encara avui i no resoltes, però que ell ha estudiat i... tractat de resoldre. Per la veritat, la història diu també amb resultats no esaltanti. Però és digne el mateix del nostre record perquè ell almenys s'ha compromès a la solució, amb tota la seva intel·ligència i l'amor Raimondo, segueix mi! Era d'una rica i noble família catalana i va rebre una educació en l'adequada. Per molts anys va viure la vida de curtes, feta de luxo, festes i bei vestits. Raimondo, poeta i cavaller de curtes no se sentia a neguit. Li agradava aquella vida i la celebrava també en les poesies d'amor. Es va casar i va tenir també dos fills. Semblava content de la pròpia vida i de si mateix… Algun Altre no! Cap als 30 anys aquí la crisi religiosa. L'origen? Estranyes visions del Cristo Crocifisso que per ben cinc vegades els sussurrò: "Raimondo, segueix mi!". Abans no hi badò, dubtant de tot; després no hi va voler creure. Al final es arrese. Conversió total. Fi d'aquella vida. D'acord amb la dona i després d'haver deixat béns suficients també pels fills, va deixar luxo i agiatezza, festes de curtes i els bei vestits, va vendre part dels béns, i es va posar en senda. Va visitar santuaris i va demanar, vivint en pregària i pobresa, per alguns anys. I va reprendre a estudiar i a investigar. Relació raó-fe i… musulmans Per dos anys (1287-1289) Raimondo va ser també ensenyant a la Universitat de París (després Roma i Nàpols). Així va tenir l'oportunitat d'exposar els capisaldi de la pròpia doctrina, donant lectura pública del Ars Magna (els posteri pels seus escrits ho cridaran Doctor Illuminatus). Sent essencialment home d'acció, també la seva reflexió era concentrada a sobre com fer posar més eficient i eficaç, més convincent i més convertente l'acció del missioner. Sent, segons ell, la predicació de l'Evangeli una altíssima missió no podia ser deixada només a l'abnegació i a la bona voluntat del sol. Calia preparar i preparar-se. El seu pensament (tendit gairebé a fundar científicament la missió) i la seva acció n'han fet un precursor de la que avui es diu Missionologia. De convers en definitiva volia esdevenir un convertitore, sempre amb la raó i amb l'amor. Sentia profundament que a la missió tanmateix s'havia d'arribar no només que la predicació i amb el diàleg (fet amb amor) però també amb la cultura (argumentacions racionals). Van ser aquests els dos horitzons que van signar tot el pensament i l'acció de Raimondo. Es va comprometre així doncs a aprofundir la filosofia, la teologia, a estudiar l'àrab i a enucleare les tècniques de la lògica, considerant-la l'art universal. Potser en això ha estat inspirat per San Pietro, l'antic pescador que, en una seva lletra, exhortava els primers cristians a "estar preparats a donar raó de l'esperança" que tenien i que els feia viure i morir diversos dels altres. Aquesta seva invitació va haver succeït en els segles següents: recordem, entre els altres, Giustino, filòsof i màrtir, i el gran Agustí. També Raimondo era conscient del que, segles després, hauria escrit Joan Pau II (Beato) en l'Encíclica Fides et Ratio: "La Fede i la Raó són com les dues ales amb les quals l'esperit humà s'encimbella cap a la contemplació de la veritat". Missioner valent i… No només un estudiós, un professor d'èxit, però també missioner. Primera temptativa a 60 anys: altre que pensió! Era a Gènova per embarcar-se per Tunis. Missió? Entre els musulmans, per predicar i testar les pròpies teories. Però la perspectiva de la mort (probable) ho va terroritzar. Va quedar a Gènova, en presa a una greu crisi psicològica i prop de la follia. Guanyada la por va partir finalment. Però va venir gairebé patit expulsat. Una decepció: altre que dialogo. De seguida, el 1307, es va portar en l'actual Algèria. Esperava en una sort millor. Les intencions eren òptimes, la preparació també. Però els musulmans no havien canviat: ho van aturar, ho van pegar, ho van empresonar. Fi de la missió. Ultimo temptativa a 80 anys el 1314. Encara Tunis: aquí va dedicar els propis escrits al sobirà temptant de nou el carrer d
Font: santiebeati.it