Qui va ser
Noble de stirpe longobarda, Bertario va visitar Montecassino i en va ser impressionat tant que va quedar com a monjo. Va esdevenir abat en el 856, succeint al seu mestre Bassacio. Era temps d'incursions sarraïnes i aleshores va fer fortificar l'abadia, que va tenir també, entre moltes dificultats i per un cert temps, la protecció de l'emperador Lluís II. Amb Bertario, home de lletres (promogudes estudis no només sagrats, però també de grammatica i medicina) el monestir es va consolidar. Va bonificar la vallata i va fundar Eulogimenopoli (ciutat de sant Benet) després esdevinguda San Germano i avui Cassino. Va ser assassinat pels sarraïns amb alguns monjos en el 883. Descansa en l'abadia. (Passar) Emblema: Palma
De noble origen i probablement de stirpe longobarda, encara jove es va portar en pelegrinació a Montecassino al temps de l'abat Bassacio i aquí, colpejat per la cintura austera i orante dels monjos, va voler quedar com a monjo. La tria va fer d'ell un ‘home va completar dedicat a la pregària i al treball, en el seu cas intel·lectual, viscuts en joia i serenità segons la Regla de s. Beneït. En el 856 va succeir a Bassacio de què havia estat deixeble i imitador fidel, en especial en el conrear els estudis, esdevenint així el 19° successor del sant fundador, patriarca del monachesimo occidental. El seu govern abacial va passar en un període oltremodo crític a causa de les incursions dels sarraïns, que ja d'una desena d'anys, imperversavano sobre les costes i a l'interior de la Itàlia Meridional; en el 846 havien destruït ja el monestir de s. Maria en Cingla, als voltants de Alife, dependent de Montecassino, procedents de Benevento. Però aquests havien assolit en les rodalies també l'abadia, procedents de l'altre costat és a dir de les rodalies de Roma, després d'haver arribat carrer mar de Palerm i després que pel carrer Appia s'havien empès en la vall del Liri, posant a sac Fons i Gaeta, des d'allà es van empènyer a saquejar els monestirs de S. Andrea i S. Apollinare, tot això passava amb Bassacio abat; després amb l'ajuda divina i amb l'aparèixer en les aigües de Gaeta de la flota napolitana, aquests van ser obligats per aquella vegada a retornar a Àfrica. Bassacio i l'abat de S. Vincenzo al Volturno, Giacomo van demanar a més represes la intervenció de l'emperador Lotario, però només en el 852 va arribar a la Itàlia Meridional Lluís II, fill de Lotario, però aquests gairebé patit si en va repartir per l'hostilitat trobada pels longobards de Càpua i dels principis feudatari. Aleshores Bertario va fer en primer lloc fortificar l'abadia munint-la de muraglioni i torres i quan després entre el 856 i el 873, Lluís II va conduir diverses expedicions contra els sarraïns, ell el va acollir més vegades, juntament amb l'emperadriu Engelberga, afavorint de qualsevol manera la seva empresa i emprant-se perquè els principis del meridione s'aliessin en una Lliga; en el portar endavant aquesta obra de mediació, va venir a trobar-se en contrast polític amb el papa Joan VIII, el qual tanmateix poc abans de la seva mort, li va alliberar un ampli diploma de esenzione i privilegis que van constituir l'organització del patrimoni del monestir a què Bertario s'havia dedicat també. Va bonificar la vallata sottostante, fundant la ciutat que va cridar Eulogimenopoli (és a dir ciutat de s. Beneït) després anomenada S. Germano, l'actual Cassino. Va promoure els estudis sagrats i llecs escrivint ell mateix textos de grammatica, de medicina, de prosa i versos, en part arribats fins a nosaltres. Va embellir l'església abacial amb preciosos mobiliaris sagrats i va fundar a Teano un monestir femení; va tenir autonomia decisionale no addicta de la jurisdicció del bisbe local; però tant fervor d'obres i d'intents no van tenir fortuna, perquè repartit Lluís II en el 873, els sarraïns van reprendre a fer scorrerie en les campanyes i ciutadanes sigui de Campània que del Laci, en el 882 una d'aquestes bandes annidata als Apenins sannitico, va destruir l'abadia de S. Vincenzo al Volturno, fent massacre de monjos i el 4 de setembre de 883 van agafar de sorpresa també l'abadia de Montecassino devastant-la. Bertario i els monjos evitats a la massacre, es van refugiar a la ciutat als peus del mont, en el monestir de S. Salvatore; algunes setmanes després dels sarraïns van retornar i mentre la majoria dels monjos sota la guia de Angelario prior del monestir, es refugiaven a Teano, Bertario i un grup de religiosos van ser ammazzati davant de l'altar, era el 22 d'octubre del 883. El cos de l'abat màrtir va ser transportat de seguida a Montecassino i el 1486 transferit en l'església abacial, davant de les tombes de s. Beneït i santa Escolar; el 1514 li va ser dedicada una capella en el seu honor amb el cos sota l'altar. Molts artistes l'han representat durant els segles, sobre tele que després desafortunadament han anat perdudes en la darrera destrucció de l'abadia passada en la II Guerra Mundial. Culte confirmat per papa Benet XIII el 26 d'agost de 1727, festa el 22 d'octubre. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-04-19
Font: santiebeati.it