Qui va ser
S. Cordula, companya de s. Orsola, segueix en l'hagiografia el conte llegendari del martiri de la gran verge brettone. Potser no hi ha santa més representada en l'art dels segles passats, de s. Orsola, el seu martiri subìto juntament amb les nombroses companyes, ha estimulat sempre la fantasia dels artistes. Segons una primera ‘passio’ escrita al voltant del 975, la piadosa i bonica filla d'un rei brettone, havia consagrat a Déu la seva virginitat, l'època de la seva vida és el segle IV; però va ser demanada en matrimoni de Erterio, fill d'un rei pagà. Ja que una seva denegació hauria provocat una guerra, Orsola aconsellada per una visió angèlica, esglésies una dilació de tres anys, fent-se prometre del promès espòs, que s'hauria convertit al cristianisme. Vaig transcórrer els tres anys, Orsola va fugir amb una flota d'onze triremi, juntament amb undicimila companyes. Una tempestat va empènyer les naus a abordar a la desembocadura del riu Waal; les verges van prosseguir el viatge al llarg del riu, fins a Colònia. La llegenda explica encara, que encoratgeu d'un àngel, van decidir fer una pelegrinació a Roma, així doncs van navegar fins a Basilea, continuant el viatge a peu. De la mateixa manera van retornar a Colònia, que mentrestant havia estat conquerida pels Unni, els quals les van matar totes, Orsola, que havia rebutjat de casar el cap dels bàrbars, va ser trafitta amb una fletxa; van morir totes per la fe i per la puresa. La massacre va provocar la reacció dels enemics dels Unni, els quals després d'aquest misfatto van fugir; els habitants de Colònia van recuperar els cossos i un home vingut de l'Orient cert Clematius, va construir sobre el lloc del martiri una basílica consagrada a les verges; una làpida marmòria jutjada pels experts autentica, testimonia la construcció a pròpies despeses de la basílica, per part de Clematius. La importància d'aquesta inscripció assignada al segle IV-V és fonamental per testimoniar l'autenticitat i la realitat del martiri a Colònia d'un grup de verges cristianes, que la seva època del martiri, es pot enquadrar en la persecució de Dioclecià (304); a aquest punt queda d'aclarir el punt més controvertit i diria més increïble, és a dir el nombre de undicimila màrtirs; la tradició primitiva en parla en mode imprecisato, però des del segle VIII és indicat el nombre d'onze, que després va esdevenir undicimila; es pensa que el nombre romà XI, va ser llegit erròniament com undicimila per ser-vos estada superposada un guionet transversal, que està a indicar els milers en la numeració romana; de tota manera la consistència del grup ha quedat incerta. Pels noms, Orsola compareix per primera vegada en el segle IX i successivament en venen altres com Brittola, Martha, Saula, Sambatia, Saturnina, Gregoria, Pinnosa, Palladia, Cordula. Quan el 1106 va ser ampliada la ciutat de Colònia, es va trobar en les rodalies de l'església de s. Orsola, un fossar, els ossos aquí trobades van ser retingudes les de les màrtirs verges. El retrobament de les suposades relíquies de s. Orsola i companyes, va donar lloc a diverses traslazioni en tantes Nacions europees, com Alemanya, Itàlia, Espanya, França, Dinamarca, Polònia i altres, on el culte es va difondre ràpidament. Ed a tot això va col·legit el culte per s. Cordula, que era venerada a Colònia, Vicogne (Valenciennes), a Marchiennes en la diòcesi de Cambrai-Arras, a Osnabrück, a Tortosa a Espanya. A Colònia el culte és conegut sin del segle X; les seves relíquies van ser descobertes, perdudes, retrobades i transferides tantes vegades; tant és cert que en el segle XVII ben dotze esglésies afirmaven de posseir el seu cos o el seu cap, es va pensar també que en el grup de màrtirs hi hagués més santes amb aquest nom, però això no és confortat per cap notícia, s. Cordula hauria de ser una sola. Com es veu sigui per Cordula que per totes les altres companyes, conegudes o no, no se sap res de la seva vida personal precedent el seu martiri. A conclusió, afegim que en la Capella de les Relíquies del Temple Malatestiano de Rímini, existeix un bust reliquiari de s. Cordula, d'anònim del segle XV; a Llancen credo que hi hagi alguna relíquia en la catedral, no l'enter cos, a més gairebé impossible donat el temps transcorregut. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-11-20
Font: santiebeati.it