La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Esclarmonda de Foix i de Cardona
Sant de l'Església catòlica

Esclarmonda de Foix i de Cardona

consort

◆ 22 octubre 1255 – 1315

Qui va ser

segle XIII Casa de Jaume II°, Re de Mallorca (Espanya), Esclaramunda, va ser rebuda entre les germanes de l'Orde Mercedario de San Pietro de Amer en l'any 1291. Va ser de gran ajuda a l'Orde i ho va honrar amb les virtuts fins que adornada de moltíssims dons i favors celestes, de Déu, va merèixer de rebre el premi etern. L'Orde Mercedrio la celebra el 22 d'octubre.

Era filla del comte de Foix, Ruggero IV i de Brunisenda de Cardona, filla del vescomte de Cardona, Raimondo Folco IV, i d'Agnès de Tarroja. Segons el periodista Ramon Muntaner Esclarmonde (la filla del comte de Foix) a la data del seu matrimoni amb Jaume d'Aragó (el infant Jacme) tenia aproximadament 14 anys. El 1275[1] (o bé 1272), el 12 d'octubre, Esclarmonde va ser donada en esposa a Jaume d'Aragó, fill del rei d'Aragó, de Valencia i Mallorca i comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i de Rosselló, senyores de Montpellier i Carladès, Jaume I el Conqueridor, i de Violante, filla del rei d'Hongria, Andrea II i de la princesa de Constantinoble, Iolanda de Courtenay.. El contracte de matrimoni havia estat signat l'1 de setembre de 1275[4]. El 1276, quan el seu sogre va morir, el seu marit Giacomo va heretar el Regne de Mallorca (assumint el nom de Jaume II), que comprenia també les illes Pitiuse, Eivissa i Formentera i els territoris occitans vas rimar a Jaume I, els comtats de Cerdanya i de Rosselló el senyoriu de Montpellier. Giacomo, volent tornar-se independent del regne d'Aragó, va rebutjar d'homenatjar al germà el rei d'Aragó, Pere III. Ell va aconseguir mantenir la seva independència fins al 20 de gener de 1279 quan, amb el tractat de Perpinyà, es va haver de reconèixer vassall del germà. Des del 1291, ha viscut com terciària de l'Orde de Santa Maria de la Mercè, que encara avui la venera. No es tenen puntuals notícies sobre la mort de Esclarmonde, però resulta un seu testament (Sclarmunda…reina Majoricæ), datat 24 de març de 1312, en què va assegurar un llegat als fills Sancho (Dominum Sancium Regem Majoricæ filium nostrum) i Ferdinando (Infants Ferrando…el nostre…filio). Esclarmunda diedea a Giacomo ets fills: Giacomo, Sancho, Ferdinando, Isabella, Sancha i Filippo.

Font: santiebeati.it