Qui va ser
Àustria, 1060 ca. – Garsten (Àustria), 27 de juliol de 1142 Va néixer a Àustria en una noble família a finals del segle XI (1060 ca.). molt Jove va entrar en el monestir benedictí de sant Biagio de Golwin en el Bosc Negre, on de seguida va ser triat bibliotecari i prior. El 1111 va esdevenir abat del monestir de Garsten. Amb adonada organització va augmentar les propietats del monestir, gràcies a dons i llegats sigui de privats, sigui de l'emperador Corrado III (1093-1152). De l'extret dels beneficis va construir una foresteria pels hostes i un ospizio pels pobres. Bertoldo va morir el 27 de juliol de 1142; el culte cap a d'ell va començar de seguida i va ser sancionat pel bisbe de Passau el 1236. Malgrat el culte prosseguís sobretot a Àustria, amb aprovacions diocesanes, no hi havia encara cap declaració oficial de l'Església; el 1951 els Benedictins austríacs es van activar per reprendre els necessaris processos i així el 8 de gener de 1970, amb decret de Papa Pau VI, es va tenir la confirmació del culte de sant Bertoldo, abat de Garsten. (Passar) Etimologia: Bertoldo = famós, il·lustre, splendente, de l'antic germànic Martirologio Romano: En el cenobi de Garsten a Estíria, en l'actual Àustria, beat Bertoldo, abat, al qual tenien fàcil accés els penitents a la recerca de consell o quants fossin a la recerca d'ajuda.
S. Bertoldo va ser el primer abat a inspirar-se a la reforma monàstica cluniacense a Àustria, en el govern del seu monestir. Gràcies a ell l'abadia de Garsten a Estíria, va ser una de les poques comunitats benedictines de l'Imperi, que va conèixer els beneficis de la reforma de Cluny, volguda per s. Brunone el 910. Berthold va néixer a Àustria en una noble família a finals del segle XI (1060 ca.), molt jove va entrar en el monestir benedictí de S. Biagio de Golwin en el Bosc Negre (Catena muntanyosa d'Alemanya), on de seguida va ser triat bibliotecari i prior. Cap al 1105 va ser anomenat per l'abat Hartmann a Göttweig en la diòcesi de Passau, per substituir el prior Wirnt, que havia estat enviat amb alguns monjos en el monestir de Garsten a Estíria (regió d'Àustria entre la Caríntia i Hongria) que havia estat fundat per Ottocaro, marqueses de la regió. El 1111 Wirnt va ser enviat a dirigir un monestir a Baviera i Berthold li va succeir com a abat en la guia de Garsten. Amb adonada organització va augmentar les propietats del monestir, gràcies a dons i llegats sigui de privats, sigui de l'emperador Corrado III (1093-1152), de l'extret dels beneficis va construir una foresteria pels hostes i un ospizio pels pobres. Amb la seva guia i amb la promoció de l'esplendor del culte, Garsten va esdevenir un centre d'atractiu; austero en la vida, dites exemple d'assiduïtat en la pregària i en el ministeri sagrat; cosa inusual per aquells temps, va ensenyar als monjos i als laics la pràctica de la confessió freqüent, ell mateix passava diverses hores en el confessional, també Corrado III va ser seu penitent. Va tenir el do de la profecia i gran poder taumatúrgic i a vegades el de multiplicar els recursos de l'abadia. Bertoldo va morir el 27 de juliol de 1142; el culte cap a d'ell va començar de seguida i va ser sancionat pel bisbe de Passau el 1236. Malgrat que el culte prosseguís sobretot a Àustria, amb aprovacions diocesanes, no hi havia encara cap declaració oficial de l'Església; el 1951 els Benedictins austríacs es van activar per reprendre els necessaris processos i així el 8 de gener de 1970, amb decret de papa Pau VI, es va tenir la confirmació del culte de s. Bertoldo abat de Garsten. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-06-11
Font: santiebeati.it