Qui va ser
m. 5 de setembre de 698 Etimologia: Bertino (accorc. de Berto) = esplèndid, fulgido, de l'alemany (pot ser accorc. Emblema: Bastone pastoral, Nau Martirologio Romano: En el territori de Thérouanne a Flandes, hora a França, sant Bertino, abat de Sithieu, que va ser deposat juntament amb sant Mummolino en el monestir d'ell fundat, en séguito condecorat del seu nom.
Originari de Costanza, Bertino va entrar en el monestir de Luxeuil i, cap al 642, es va portar juntament amb Mummolino i Ebertanno en la diòcesi de Thérouanne, on va ser acollit amb joia del bisbe Audomaro. Aquests va donar als tres monjos l'encàrrec d'edificar un monestir a Sithiu, prop del riu Aa, en una vila que havia rebut en do d'un noble convers. Primer abat del nou monestir va ser Mummolino; quan aquests va ser fet veseovo de Noyon el 660, li va succeir Bertino. Durant el seu govern Bertinosi va mostrar pastor provvido, senzill, innocent; va ser per tots exemple de virtut i va tenir de Déu el do dels miracles. La fama de les seves virtuts va atreure en el monestir molts desitjosos d'afinar-se, entre els quals quatre Armoricans: Quadanoc, Ingenoc, Madoc, Winnoc a qui Bertino va concedir d'edificar un ospizio prop de Thérouanne. L'abat es va ocupar dels interessos temporals del monestir i el 663 va obtenir del rei Clotario III la confirmació d'una permuta de béns feta amb el bisbe Mummolino, mentre el 682 Teodoric III li va concedir el dret de cobrar els impostos dels territoris addictes. Dels reis Clodoveo III (691) i Childeberto III (697) l'abat va tenir, per fi, la confirmació de les immunitats concedides al seu predecessor. Ja vell, Bertino, deixat el govern del monestir a Rigoberto, va morir el 5 de setembre de 698, obtenint ben aviat els honors de l'altar: un document del 745, efectivament, ho recorda ja com a sant. En el Martirologio Romano és esmentat al 5 de setembre, donada de la seva festa.
Font: santiebeati.it