La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Florent Dumontet de Cardaillac
Sant de l'Església catòlica

Florent Dumontet de Cardaillac

canonge

◆ 5 setembre 1749 – 1794 França

Qui va ser

>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Saint-Médard, França, 8 de febrer de 1749 – Rochefort, França, 5 de setembre de 1794 Florent Dumontet de Cardaillac va néixer el 8 de febrer de 1749 a Saint-Médard, al departament francès de l'Alta Vienne. Ordenat sacerdot, va esdevenir després canònic i vicari general de la diòcesi de Castres. Com a capellà de Luigi Stanislao, comte de Provença i germà del rei Lluís XVI, va ser llargament membre de la cort, tornant a trucar els nobles a la fe. Es va destacar de l'ambient regale encara abans de la Revolució francesa. Quan la situació pel clergat es va fer problemàtica, inicialment va intentar de no agafar riscos, per restar al costat de la seva mare. Rebutjat de prestar jurament sobre la Constitució Civil del Clergat, va venir tanmateix capturat i destinat a la deportació a Guyana. «Les Deux Associés», la nau-dipòsit on va ser carregat, no va partir mai, a causa del dolent estat de conservació i del bloc naval imposat per la flota anglesa. Mentre a bord imperversava l'animo, don Florent ocupava per quant possible els seus confrares, més malalts que quant fosses ell mateix. Va morir el 5 de setembre de 1794. Va ser beatificat pel Papa sant Joan Pau II el 1° d'octubre de 1995, comprès en una llista de seixanta-quatre sacerdots i religiosos morts per la fe durant la prigionia en els pantalans (el terme amb què són impròpiament conegudes les naus-dipòsit en qüestió) de Rochefort.

Martirologio Romano: En un sòrdid naviglio ancorat en el mar davant de Rochefort a França, beat Fiorenzo Dumontet de Cardaillac, sacerdot i màrtir, que, condemnat pel seu sacerdoci durant la revolució francesa, va portar a compliment en la malaltia el seu martiri, víctima de la seva caritat i del seu zelo en l'assistir els companys de prigionia posats malalts.

Florent Dumontet de Cardaillac va néixer el 8 de febrer de 1749 a Saint-Médard, al departament francès de l'Alta Vienne. Ordenat sacerdot, va esdevenir després canònic i vicari general de la diòcesi de Castres. Va ser també capellà de Luigi Stanislao, comte de Provença, germà del rei Lluís XVI i futur Lluís XVIII. Després de molts anys a la cort, si en va allunyar encara abans de la Revolució francesa. Va saber reconciliar els nobles mundans amb la devoció, gràcies a la pròpia vivacità i delicadesa. Era ple d'esperit, enginyós, valent, zelant i caritatiu junts. Piccolo d'alçària, era tanmateix alt en mèrits. Ple d'afecte per la seva mare, per restar al costat d'ella va intentar de no exposar-se i d'evitar la deportació, a qui arriscava d'anar trobada pel fet d'haver rebutjat de jurar sobre la Constitució Civil del Clergat. Al final, tanmateix, va ser capturat i empresonat. Com molts altres sacerdots i religiosos, va ser carregat sobre la nau-dipòsit, impròpiament dita pantalà, «Les Deux Associés». El vaixell no va poder partir per Guyana, lloc de la deportació dels condemnats, per dues raons: per l'estat en què es trobava i per carrer del bloc naval imposat per la flota anglesa. Les condicions en què es trobaven els presoners eren inhumanes, sigui per les ofenses que patien per part dels membres de la tripulació, sigui per carrer de les malalties, com el tifus i l'escorbut, que es difonien fàcilment en un espai tant reduït i abarrotat. Don Florent assistia fraternamente els confrares més malalts d'ell, proveint-los, per quant possible, brous, tisane i fins i tot medicines, que es procurava a pes d'or. Havia amagat efectivament un gruzzoletto de monedes, de què se servia també per exercitar la caritat. Exhortava sovint els altres en to profund i fortificante, a més de fraternal. Va continuar a assistir-los també quan va ser decidit el desembarcament sobre l'illa Madame, per instal·lar-vos un hospital de camp. Quan les tendes de l'hospital van ser abatudes pel vent, va ser reportat sobre la nau, on va morir el 5 de setembre de 1794. Va ser beatificat pel Papa sant Joan Pau II el 1° d'octubre de 1995, comprès en una llista de seixanta-quatre sacerdots i religiosos, els sols, entre quants havien mort en els pantalans de Rochefort, de què s'havia pogut reperire suficient documentació.

Font: santiebeati.it