Qui va ser
Düppennweiler (Alemanya), 10 de juliol de 1883 – Trier (Treviri), 18 de maig de 1918 Maria Maddalena Merten va néixer el 1883 a Düppenweiler, a la regió alemanya de la Saar. Esdevinguda mestra elemental, a 25 anys va entrar entre les Orsoline de Calvarienberg-Ahrweiler, agafant el nom de Blandina del Sagrat Cor. Va emetre els vots perpetus el 1913 i, sobre consell del jesuïta pare Merk, es va oferir també com a víctima expiatòria. Va continuar a dedicar-se al apostolato escolar i a l'educació cristiana dels fanciulli. Però la seva vida religiosa va ser breu. Transferida a Saarbrücken, el 1916 es va manifestar, efectivament, una tuberculosi incurable, malaltia que la va conduir a mort el 1918 a Treviri, on havia estat portada pel clima més mite. Els darrers dos anys la monja els va passar en infermeria, vivint la creu del patiment. «Jo i Jesús som tan propers», repetia. Mentre ella en punta de peus si n'anava, a només 35 anys, sobre la ciutadana alemanya enfurismaven els combats de la primera guerra mundial. Blandina Merten ha estat beatificada per Joan Pau II el 1987. (Passar) Martirologio Romano: A Mergentheim a Alemanya, beata Blandina (Maria Maddalena) Merten, verge de l'Orde de Santa Orsola, que va unir a la vida contemplativa el compromís en la formació humana i cristiana de les noies i dels adolescents.
Maria Maddalena Merten, va néixer a Düppennweiler en la Saar a Alemanya, el 10 de juliol de 1883; entre tots els nens es distingia per pietat i gentilesa, qualitat que el van acompanyar per tota la vida. Va agafar el diploma de mestra a l'Institut magistral de Marienau, prop de Vallendar i va esdevenir ensenyant estimada i amatissima en diversos col·legis catòlics del districte de Treviri. Però va ser sobretot una campiona de caritat cap als nens pobres, que vestia i nodria; no va ser només mestra però també apostola, amb cada gest inspirava fe, guiava els alumnes al culte del Eucaristia, de la Passió i de Maria. Ja certa de la tria de la seva vida, va demanar d'entrar en l'Orde de les Orsoline, fundat el 1535 a Brescia de S. Angela Merici, per l'educació de les donzelles, i va ser acollida en el convent de Calvarienberg agafant el nom de Blandina del S. Cor. El 4 de novembre de 1913 va emetre els vots i sobre consell del jesuïta pare Merk, va afegir el de víctima; va tenir sempre la seguretat que Jesús havia acceptat aquell seu vot; va ser assignada als col·legis de Saarbrücken, però gairebé patit es van manifestar els símptomes de la tuberculosi, malaltia que fins a mitjans del segle XX era poc curable i de gran i mortal virulència, per tant va ser transferida en el clima més mite de Treviri. Malgrat la malaltia, va continuar a ensenyar com mestra, però es va carregar també de tants treballs extraordinaris o de suplència, sobretot dels nius d'infantesa. Desgraciadament de la tardor del 1916 es van presentar febres i dolors que el van obligar a restar establement en infermeria; va començar així per ella la apostolato del patiment. Monja Blandina era sempre contenta i una de les raons de la seva joia, era que de l'altra part del mur de la seva habitació, hi havia la capella i ella feliç deia: “Jo i Jesús siguem tan propers!”. En infermeria no es lagnò mai d'alguna cosa, abans d'ella volia que es accudissero les altres consorelle posades malalts; no demanava mai res, sorrideva sempre, segons la testimoni d'una infermera. Va elevar a acte d'amor i donació de víctima, els seus patiments i la seva jove vida, ofesa en el ple vigor de les joventuts, va ser tota una oferta a l'Amor de Déu; deia: “Per mi tot és cel. Vull viure sobre la terra com si no ens fóssim que Déu i jo. Vull estimar Déu més de quant cap altre ho ha estimat mai”. Sentint apropar-se la fi, va voler ella mateixa donar ‘el content relat’ a les persones més cares. Mentre enfurismava la Primera Guerra Mundial i la ciutat de Trier (Treviri) era torbada dia i nit, de les incursions aèries, monja Blandina del S. Cor, tornava la seva ànima a l'Espòs celeste el 18 de maig de 1918. La fama de la santedat de la seva jove vida de 35 anys, i dels miracles que succeïen, es va difondre ràpidament. El procés per la beatificació va tenir lloc a Treviri del 1954 al 1962; el 1983 va ser reconeguda el eroicità de les seves virtuts i el títol de venerable. Ha estat beatificada per papa Joan Pau II el 1° de novembre de 1987. La ricorrenza litúrgica és al 18 de maig. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-06-10
Font: santiebeati.it