Qui va ser
m. 444 Nadiu de la Turenna, Brizio va ser confiat a sant Martí que ho va portar amb si en el monestir de Marmoutier on, completada l'educació, va emetre els vots religiosos. El seu caràcter rebel ho va portar a avversare el seu mateix mestre. En canvi el 397 es va trobar a succeir-li sobre la càtedra de Tours. Després de trenta-tres anys d'episcopat, un escàndol va revifar antics malumori en les seves comparacions. Destituït, va partir per Roma, deixant el lloc a Justinià i després a Armenzio, amb l'esperança de ser rehabilitat pel papa. Va quedar a Roma per set anys i, reconegut finalment innocent, va tornar a Tours on va guiar la comunitat local encara per set anys. Va edificar una modesta església en honor de sant Martí, en la qual va deposar el seu cos, i cinc parròquies en els llogarets de Clion, Brèches, Ruan, Rédoré, Chinon. Va morir el 444. (Passar) Patronato: Calimera (LES) Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Tours a la Gàl·lia lugdunense, hora a França, sant Brizio, bisbe, que, deixeble de sant Martí, va succeir al mestre i per quaranta-set anys va fer més vegades front a variades avversità.
La Vita de Brizio va ser escrita per s. Gregori de Tours i porta ineorporato en aleuni manuscrits un capítol dels Diàlegs de Sulpicio Severo en el qual B. és anomenat amb el nom de Brictio, Brissone. Natiu de la Turenna, Brizio va ser confiat a s. Martino que ho va portar amb si en el monestir de Marmoutier on, completada l'educació, pronunziò els vots. Insurgent per natura, pretenia de mantenir esclaus i escuderia, fins que, sdegnato per la muda desaprovació dels monjos, va tractar de venjar-se observant s. Martino per intentar collir-ho en falta. Però la vida d'aquests era irreprensible i Brizio, no podent fer res, jo derideva públicament. Els monjos van demanar sovint a s. Martino de castigar-ho, però el sant replicava cada vegada: "Si Crist ha suportat Judes, no haig de jo suportar Brizio?". Segons Gregori de Tours, el mateix Martino li va predir l'episcopat. Brizio, efectivament, li va succeir sobre la càtedra de Tours el 397 no sense oposició per part dels antics amb germans. Dues lletres del pontífex Zosimo del setembre de 417 testimonien que Llàtzer, futur bisbe de Aix, va acusar Brizio en nombrosos concilis fins al de Torí del 401 en el qual, tanmateix, les acusacions van ser demostrades faccioses. Després de trenta-tres anys d'episcopat, un escàndol va revifar els antics malumori. L'acusació era greu: tractava d'un fill que Brizio hauria tingut per una religiosa encarregada de governar el seu guarda-roba. El bisbe va ser amenaçat aleshores de lapidació i, malgrat la intervenció d'alguns defensors, destituït. Va partir per Roma, deixant el lloc a Justinià i després a Armenzio, amb l'esperança de ser rehabilitat pel pontífex. Va quedar a Roma per set anys i, reconegut finalment innocent, va tornar a Tours on va governar un egual nombre d'anys. Va edificar una modesta església en honor de s. Martino en la qual va deposar el seu cos, i cinc parròquies en els llogarets de Clion, Brèches, Ruan, Rédoré, Chinon. Va morir el 444 i va ser sepolto en l'església de S. Martino. El seu culte era florescent a Tours ja pocs anys després de la mort. La festa se celebra el 13 de novembre dia aniversari de la depositio. En tal data és recordat en el Martirologio Geronimiano i en el Romà. Autor: Gilbert Bataille Fonte:
Font: santiebeati.it