Qui va ser
El 1225, Gialal Ed-Din, xa de Chorezm, devastada Tbilisi, la capital de Geòrgia, va massacrar centomila cristians. El tràgic és descrit en una crònica georgiana del segle XIV, coneguda amb el nom de Zhamthaagmzereli [El descrittore dels temps], editada en l'antologia La vida de Geòrgia. El katholikòs i conegut històric de l'Església georgiana Antonio I, basant-se en tal crònica, va compondre el 1768 l'obra hagiogràfica Lloança i narració (…), dedicada a les centomila víctimes de la massacre, i la va incloure en la recollida Martirika, que contenia altres dinou contes de sants màrtirs georgians. Per no estranyar el lector amb un nombre tan elevat de víctimes, Antonio I va concloure la Crònica dient que, al costat dels ciutadans de Tbilisi, eren perits també els habitants dels llogarets, refugiats en les fortaleses de la capital a causa de la invasió. De fet, per orde de Giala Ed-Din, chiunque no hagués renunciat al cristianisme, profanant objectes sagrats com icones i creus, hauria estat condemnat a mort per decapitació. La crònica testimonia: “Molts van fer veure l'esplèndida victòria i no van renunciar a la religió, ni van profanar les santes icones”. En canvi, Antonio I considera que molts en el text de la Crònica no signifiqui tots, i afegeix que alguns dels presoners “van quedar mancats de la corona”. El dia de la commemoració dels Centomila Màrtirs de l'Església georgiana és el 31 d'agost. Autor: Enrico Gabidzashvili Fonte:
Font: santiebeati.it