Brunó de Colònia

Qui va ser

924 - Reims, 11 d'octubre de 965 Martirologio Romano: A Colònia en la Lotaringia a Alemanya, sant Bruno, bisbe, que, germà de l'emperador Otó I, va rebre junts l'episcopat i el govern de la Lotaringia i va exercitar el ministeri sacerdotal amb gran pressa i les funcions de governant amb magnanimitat segons les exigències dels seus temps.

Fill de s. Matilde reina i d'Enric I el Uccellatore rei d'Alemanya, Bruno va néixer a finals del 924, va ser iniciat a la carrera eclesiàstica i va freqüentar per quatre anys el col·legi episcopal de Utrecht, on va rebre una vasta educació literària, dirigit pel bisbe Balderico († 976). Després de tal període va ser tornat a trucar a cort del germà Otó I, succeït des del 936 sobre el tron d'Alemanya, al pare Enric I el Uccellatore; la seva precocità en els estudis, que va continuar a curtes, li van fer tenir, per bé que adolescent, la dignitat d'abat de Lorsh en Westfalia i amb prou feines sedicenne, la de cancelleres del regne, càrrega conferida a aquella època només als arquebisbes. El 951, va acompanyar com arcicappellano, el germà Otó I, que baixava a Itàlia contra Berenguer II, rei d'Itàlia des del 950, que va ser derrotat després definitivament només el 963. El 9 de juliol de 953, Bruno va ser triat a succeir al difunt Wikfried arquebisbe de Colònia, també per desig d'Otó I, que com de praxi, va confirmar de seguida l'elecció. Va ser consagrat el 25 de setembre de 953, introduint de seguida en la diòcesi, oportunes reformes, restaurant la disciplina eclesiàstica; els esdeveniments històrics del regne ho van veure sempre a costat del rei el seu germà, en especial en la lluita contra els insurgents, gendre i fill del mateix Otó, recolzats per Federico arquebisbe de Magúncia; els quals amb la seva ajuda van ser sotmesos el 955. Va ser nomenat regent de la Lorena al lloc del destituït Corrado gendre d'Otó I i va invertir tres anys fins al 958 per reportar l'orde i imposar de nou l'autoritat del rei; va intervenir personalment en els negocis d'Estat de França, anomenat el 956, de la germana Gerberga, quedada vídua del rei Lluís IV d'Ultramar (921-954). Encara una vegada, el 961, Otó I va ser obligat a venir a Itàlia en auxili del papa Joan XII, contra Berenguer II; i Bruno, juntament amb el net Guillem, arquebisbe de Magúncia, va tenir la regència del regne d'Alemanya i l'ocupa i custòdia del petit príncep Otó II. Retornat en pàtria el rei Otó I, que havia estat coronat emperador a Roma el 2 de febrer de 962, Bruno va haver d'intervenir a França, per reportar la pau entre els seus nets Lotario III i Ugo Capet, aconseguint conciliar-los en la trobada de Compiègne. Estava retornant a Alemanya, quan extremat per aquesta contínua i extenuant activitat de bisbe, polític, governant, es va posar malalt de sobte a Reims, cessant de viure l'11 d'octubre de 965. Per la seva expressada voluntat, el cos va ser transportat a Colònia i sepolto en l'abadia benedictina de S. Pantaleone d'ell mateix fundada. Tanmateix havent estat sempre venerat amb el títol de beat i després de sant, el seu culte va ser aprovat només el 1870 per tota la diòcesi de Colònia, que li ha dedicat també una església en un dels sobborghi. Festa litúrgica l'11 d'octubre. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-10-31

Font: santiebeati.it