Jakob Griesinger d'Ulm

Qui va ser

Ulma, Alemanya, 1407 - Bolonya, 11 d'octubre de 1491 El beat Giacomo, originari de Ulma a Alemanya (1407), a l'edat de vint-i-cinc anys sostò a Bolonya, etapa de la seva pelegrinació cap a Roma. Després de molts esdeveniments, que ho van veure soldat a Nàpols i domèstic a Càpua, va retornar en la nostra ciutat amb les milícies del Duc de Milà. Visitant la Basílica de San Domenico es va sentir atret per la cintura religiosa i el 1441 esglésies de prendre l'hàbit dels germans convergits. L'esperit de pregària i de mortificació, la humilitat profunda i el cordial servei al pròxim li van acreditar la fama de santedat encara abans de la seva mort. Entre els seus devots costums eren la representació del Pater noster, que deia ser-li més dolç que la mel, i la preparació a la Comunió Eucarística en una ininterrompuda vetlla nocturna. Dotat de gran sensibilitat artística va ser mestre en l'art vetraria: a ell s'atribueix un dels grans vitralls en la capella dels Vaig notar de la Basílica de San Petronio.

Martirologio Romano: A Bolonya, beat Giacomo de Ulm Griesinger, religiós de l'Orde dels Predicadors, que, per bé que analfabeta, va ser un valent decorador de vitralls i va oferir a tots per cinquanta anys un exemple de dedició al treball i a la pregària.

Giacomo, nascut a Ulm el 1407, va tenir des de fanciullo en la seva família, els Griesinger els més preciosos exemples de cristiana pietat. A 25 anys, amb la benedicció dels pares, de les ribes del Danubi, es incamminò pelegrí cap a Roma per venerar-vos les tombes dels Sants Apòstols. Després de diverses peregrinacions va passar per Bolonya, on es va detenir algun temps. La seva meta preferida era la tomba de San Domenico i aquí, durant les seves devotes visites, va sentir forta la inspiració d'abraçar l'Orde. Per bé que no fos del tot erm, esglésies i va obtenir, el 1441, de ser admès entre els germans convergits. Ànima càndida i sensible, compreses i va saber actuar en ple la seva santa vocació. La seva oració tocava l'èxtasi, i sovint s'ho veia envoltat de llum Però per bé que el cor fos estrany a la terra, les mans estaven sempre preparades al treball i a tornar qualsevol humil servei amb aquell amabile somriure que dilata els cors. Va ser provetto en l'art de pintar el vidre, tant que d'ell queden excel·lents treballs. S'explica que un dia, mentre vigilava la cottura d'alguns vidres pintats, el Prior li va manar d'anar a la busca. El Beato, sense obrir boca, es va portar a complir l'obediència. A la seva tornada en comptes de trobar els vidres inceneriti, com era de preveure's, els va trobar cuits al punt just, aconseguits meravella. Va conservar sempre la innocència baptismal i, espirada l'ànima beneïda, l'11 d'octubre de 1491, va semblar comunicat el seu candore també al cos, que risplendette de llum celeste. Papa Lleó XII el 3 d'agost de 1825 ha confirmat el culte. Les seves relíquies, conservades en San Domenico a Bolonya, el 1965 van ser transferides en una apreciada urna sobre l'altar a ell dedicat.

Font: santiebeati.it