Qui va ser
Palerm, 2 d'octubre de 1852 – Cinisi, Palerm, 27 de gener de 1923 Carolina Santocanale, nascuda a Palerm el 2 d'octubre de 1852 de noble família, comença a sentir-se orientada a la consagració virginal a setze anys. Tres anys després, trobant el arciprete de Cinisi don Mauro Vinguts al capezzale de l'avi morent, es confia a la seva direcció espiritual. El 13 de juny de 1887, guarida per una greu malaltia invalidante, pren l'hàbit de Terciària franciscana, assumint el nom de monja Maria de Jesús. Corre de tres companyes, dona inici a l'Institut Monges Caputxines de la Immaculada de Lourdes, ocupant-se de cada possible aspecte de pobresa moral i física en la ciutadana de Cinisi, on mor el 27 de gener de 1923. Ha estat beatificada el 12 de juny de 2016 en la Catedral de Monreale, sota el pontificat de papa Francesc, el qual ha presidit, el 15 de maig de 2022, en plaça San Pietro a Roma, la seva canonització. Les seves restes mortals són venerats en el Santuari a ella dedicat, en carrer Sagrament 1 a Cinisi, no lluny de la casa mare de les Monges Caputxines de la Immaculada de Lourdes. La seva memòria litúrgica cau el 27 de gener, dia del seu naixement al Cel.
Naixement i abans educació Neix a Palerm el 2 d'octubre de 1852, filla de Giuseppe Santocanale dels Barons de la Celsa Reial, advocat, i de dona Caterina Andriolo Estany. Al Bateig, rebut en la parròquia de Sant Antonio Abate, l'endemà als primers vespri de la festa de sant Francesc de Assisi, les són imposats els noms de Carolina Concetta Angela. Per la seva primera instrucció és confiada a un institut dirigit per dues germanes verges, coadiuvate d'altres educadores verges i d'alguns mestres que ensenyen lletres, música i francesa. Pocs mesos després d'haver rebut la Primera Comunió en la Quaresma 1861, deixa aquell col·legi i prossegueix la formació a casa, amb famosos preceptors. L'inici d'una nova vida Encoratjada per un d'aquests, el jesuïta pare Giuseppe Orlando, un dia es porta juntament amb la mare al Quaresimale de la catedral de Palerm, predicat per monsignor De Giovanni, un altreo dels seus antics preceptors: en resta encantada. Cada dia que passa, se sent sempre més atreta per la Parola de Déu, com escriu de seguida en les seves Memòries autobiogràfiques: «Quan va parlar de la Samaritana en vaig restar sacsejada. El de la Cananea va esculpir en l'ànima meva una fe... una confiança que no va cessar mai més, al contrari va ser com la base de la meva nova vida». No només abandona els vestits luxosos, però es recorda que no havia fet encara la Cresima. Així, després de la debita preparació, la rep el 25 d'abril de 1869, juntament amb un cosí i a la germana Concettina, per les mans de monsignor Giovanni Battista Naselli, arquebisbe de Palerm. Recordant aquell dia, escriu: «...Aquell moment per mi va ser un squarcio de Paradís...jo vaig rebre l'Esperit Santo i d'aleshores en aquí Ell no cessa d'operar en mi dels prodigis…». Ja d'aquell període comença a advertir un cert interès per la virginitat consagrada. A testimoni d'això, ens queda un bitllet amb una exhortació escrita per ella mateixa, que tenia en el seu escriptori a fi de rellegir-la sovint: «Carolina, bada saps! La teva felicitat està tancada en la teva virginitat!… No et deixar afalagar de cap[;] guai… guai… odio… venjança… baralles… discòrdies… traïcions… desventures, causades pel irreligione, i res altre que aquest trovasi en el món. No et deixar afalagar! Combats confiada en el Cor de Jesús i no témer de ser guanyada. Coratge! Fortalesa i Carrer! En nom de Maria!». Perquè el desig es concreti en projecte de vida és necessària la malaltia de l'avi matern, Paolo Estany, el qual havia adquirit els possedimenti terrieri pertanguts als Benedictins en la localitat de Cinisi, a província de Palerm, després que les llegeixes eversive de l'Estat havien desposseït frares i monges, de les seves habitacions i dels seus béns. Paolo Estanyo albergava sovint en la seva vila, d'estiu però no només, la neta preferida Carolina i els seus familiars. Ella, ja diciannovenne, anomenada al capezzale de l'avi, que després mor el 13 de gener de 1872: aquí troba el arciprete de Cinisi, don Mauro Vinguts, i es confia a la seva guia espiritual. De les idees a la concretizzazione en la caritat Inicialment pensa d'entrar en el monestir de Santa Caterina a Palerm, per appagare la seva set de contemplació de les realitats divines, però el pare, que tenia ja un matrimoni preparat per ella, no acconsente. Aleshores Carolina, també en preparació a la seva futura consagració, el 20 de novembre de 1873 entra en la Pia Unió de les Filles de Maria de la parròquia de Sant Antonio Abate, juntament amb altres 118 joves. Convidada pel rector a esdevenir president de l'associació, accepta amb entusiasme com a preparació al seu noviziato. A causa de contrastos entre l'àvia i el pare, Carolina podrà retornar de nou a Cinisi només després de vuit anys, havent tornat la pau en família després del matrimoni de la seva germana Concettina. A la tardor del 1880, durant una de les seves permanenze de l'àvia, coneix dues noies i un jove paralític, als quals, amb el consens del rector, decideix ensenyar el catechismo. Aquella experiència desencadena en ella un dubte: si continuar a pensar en la vida contemplativa o abraçar aquella activa, en benefici de les noies pobres i mancades d'instrucció també religiosa, en el Col·legi de Maria, una institució abandonada de Cinisi. En el mes de setembre, el 19, rep de l'àvia el permès participar sola i diàriament (fets per nul·la rebaixats a l'època) a la Messa i de rebre el Eucaristia. A aquest consens s'uneix, una vegada tornada a Palerm, el de la mare. En canvi, el projecte sembla aturar-se: el 9 de gener de 1884 Carolina, colpejada per un fort dolor a les cames, es posa a llit i hi resta per setze mesos, sense que la medicina de l'època permeti entendre les causes d'aquell mal. Contactes amb el Beato Giacomo Cusumano i entrada en el Terz’Orde Franciscà Mentrestant, a Palerm, està sorgend
Font: santiebeati.it