Qui va ser
Lugine, Lituània, 13 d'abril de 1871 - Kaunas, Lituània, 27 de gener de 1927 N ato a Lituània el 1871, va ser un bisbe i fundador de congregacions religioses que es va dedicar amb passió a l'Església i al seu poble. En un període històric turbulent, caracteritzat per guerres i canvis polítics, Matulaitis-Matulewicz va fundar la Congregació dels Chierici Regulars Mariani i la Congregació de les Monges dels Pobres de la Immaculada Concepció de la Beata Verge Maria. Va ser també bisbe de Vilnius i Visitant Apostòlic de Lituània. Va morir el 1927, a l'edat de 56 anys.
Martirologio Romano: A Kaunas a Lituània, beat Giorgio Matulewicz, bisbe de Vilnius i després Nunzio apostòlic a Lituània, fundador de la Congregació dels Chierici Mariani i de la Congregació de les Monges Pobres de la Immaculada Concepció de la Beata Maria Vergine.
El beat Giorgio Matulaitis o Matulewicz va ser un fi tessitore de les sorts de l'Església en la petita Lituània, en un període històric on Lituània va conèixer la pertinença a Polònia, a Rússia i també la independència. Giorgio Matulaitis va néixer en el llogaret lituà de Lugine el 13 d'abril de 1971, darrer dels vuit fills d'Andrea i Orsola Matulaitis. A deu anys era ja orfe d'ambdós pares i va tenir com a tutor el germà major Giovanni, el qual després dels estudis elementals ho va posar als treballs de campanya. A 18 anys el 1889 va seguir el cunyat Giovanni Matulewicz a Polònia, on va canviar el cognom de Matulaitis en Matulewicz. Va complir els estudis superiors en el seminari de Kielce i després en el de Varsòvia, afinant-se després a l'Acadèmia Romana Catòlica de Pietroburgo, on va ser ordenat sacerdot el 20 de novembre de 1898. El juny de 1899 va esdevenir Maestro en Teologia, a desembre es va inscriure a la Universitat de Friburgo a Suïssa, on el 1903 va obtenir la llicenciatura en Teologia, amb un brillant tesi sobre el tema “Doctrina Russorum de statu iustitiae originalis”, que va ser publicada després a Cracòvia. Va emprendre de seguida l'ensenyament; del 1902 al 1904 va tenir la càtedra de Lletres llatines i Dret Canònic en el Seminari de Kielce fa poc reobert i del 1907 al 1909 la de Teologia Dommatica i Sociologia a l'Acadèmia Eclesiàstica Catòlica de Pietroburgo. El 1904 es va manifestar el mal de la tuberculosi, que ho va obligar a fer-se ingressar a l'Hospital dels Pobres de Varsòvia, d'on va ser transferit després prop de les Ancelle del Sacratissimo Cor de Jesús que ho van ocupar; ple de gratitud per la seva obra, el 1907 ritoccò les Constitucions de la seva Congregació. En aquells anys va ser precursor de l'Acció Catòlica a Polònia, organitzant a Varsòvia la primera Associació per joves universitaris anomenada ‘Renaixement’. A més en col·laboració amb el sociòleg sac. Marcello Godlewski de Varsòvia, va instituir una Associació Catòlica de Treballadors, amb una publicació periòdica “Soci de Treball”. En el període del seu ensenyament a Pietroburgo, va poder constatar que els Instituts religiosos eren suprimits pel govern rus i memore de la vida gairebé clandestina de les Ancelle del S. Cor, va voler salvar a la mateixa manera també l'antic Orde dels Chierici Regulars Mariani, del qual havia quedat només el convent de Marijampolé. Així doncs el 1908 portat de l'ancià Preposito General de l'Orde, els prospettò el seu pla de reforma de les Constitucions, rebent la seva plena aprovació i l'autorització a obrar prop de la Santa Seu. En línia amb les seves aspiracions, es va portar a Roma el 1909 obtenint d'emetre els vots religiosos sense fer el noviziato. Retornat a Varsòvia, el 29 d'agost de 1909 va emetre els vots en les mans del Preposito General; de seguida després des va comprometre en la reforma de les Constitucions de l'Orde, que preveia l'abolició del vestit blanc sense substituir-ho amb altre hàbit religiós, abolició de l'obligació del cor i la professió dels vots senzills i no més solemnes. Va donar Constitucions van ser aprovades per s. Pius X el 15 de setembre de 1910 i pare Giorgio Matulaitis-Matulewicz va esdevenir el primer profés de la nova Congregació dels Chierici Regulars Mariani; alhora en clandestinitat, havia format prop de l'Acadèmia de Pietroburgo un primer noviziato clandestí amb tres novicis. El 1911 el 14 de juliol va ser triat Superior General, havent mort el vell Preposito, aleshores pare Giorgio va renunciar a totes les càrregues de l'Acadèmia i per evitar de ser descobert per la policia del tsar, es va portar a Suïssa on va obrir un noviziato a Friburgo, anomenat “Casa d'Estudi” per donar l'oportunitat als religiosos de tornar a Rússia sense problemes per part de les autoritats tsaristes. A Friburgo van afluir molts sacerdots de Lituània i de Polònia, després va ser tot un crescendo, el 1913 es va portar als Estats Units obrint a Chicago una Casa religiosa i un Noviziato, el 1915 altres Cases a Polònia; ripristinò el 1918 la vida religiosa i el noviziato en l'antiga Casa de Marijampolé a Lituània. El seu ardent amor pel pròxim freturós ho va portar, després de la fi de la Primera Guerra Mundial, a fundar la Congregació de les “Germanes dels Pobres de la Immaculada Concepció de la B. V. Maria”, que les seves Constitucions van ser aprovades el 15 d'octubre de 1918. Mentre era compromès a consolidar les seves Institucions, li va arribar el 23 d'octubre del 1918 el nomenament pontifici de papa Benet XV a bisbe de Vilna a Lituània. Els anys que van seguir no van ser fàcils pel nou bisbe, perquè el territori de Vilna en els tres anys següents, va conèixer ben vuit governs diversos, alemany, rus-bolxevic, polonès, lituà. També els fidels de la diòcesi eren de nacionalitats diverses i això constituïa un gruixut problema, perquè les diverses ètnies lluitaven perquè en les esglésies es parlés la pròpia llengua; des del 1920 amb el nou govern polonès, va començar una gran hostilitat contra el bisbe perquè no era polonès. Mons. Giorgio Malulaitis va usar amb tots una gran caritat i paciència, efectivament va fundar el 1924 la Congregació de les “Ancelle de Jesús en el Eucaristia” amb l'objectiu d'ajudar els pobres de llengua biel
Font: santiebeati.it