Qui va ser
Sec. VIII Va ser un curiós esdeveniment a llegar Moderen (o Moderanno) – bisbe de Rennes en el segle VIII – a Berceto, localitat dels Apenins parmense de què és patró. Pellegrino cap a Roma, es va detenir a Reims i va tenir de les relíquies de sant Remigio de portar en el Urbe. En sosta al Pas de la Cisa, al llarg del carrer Francigena (existeix encara una Fonte de San Moderanno), les appese a una branca i si les va oblidar. Va tornar, però l'arbre era inspiegabilmente crescut i el preciós equipatge acabat massa a dalt. La planta es va abaixar a la promesa de donar les relíquies a la propera abadia de Berceto. Moderen en va esdevenir prior i hi va morir. Les seves restes van ser portats després a França. Sense problemes. Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: En el monestir de Berceto a Llombardia, sant Moderen, abat i un temps bisbe de Rennes a França, insigne per amor de solitud i pietat cap als llocs dels sants.
Als voltants del Pas de la Cisa, hi ha una localitat coneguda als apassionats de les excursions en muntanya i anomenada Fonte de San Moderanno. Recorda un pittoresco episodi passat ben mil i fa dos-cents anys i que va tenir per protagonista San Moderen, o Moderanno, viscut en el segle VIII. t sorprenent com el record d'aquest llunyà personatge sigui encara viu, llegat durablement al nom d'una localitat, o, com es diu, a un topònim. Encara que recordat sobre els Apenins tosco-emilià, Moderen no va ser un sant d'origen local. Venia de lluny, de França, i era Bisbe de Rennes, l'antiga capital del Ducat de Bretanya. Per complir la pelegrinació a Roma. per honrar la sepultura de l'Apòstol Pere, el Bisbe Moderen va deixar la seva ciutat i es va empènyer cap al Migdia. Al llarg de la seva carretera hi havia Reims, la ciutat on era sepolto San Remigio, el convertitore dels Francs: Moderen va obtenir alguna relíquia, de portar amb si cap a Roma. Arribat al Pas de la Cisa, es va detenir per descansar-se, i va atacar a les branques d'un arbre les relíquies de San Remigio. Repartint, es va oblidar d'aquell preciós equipatge i quan, accortosene, va tornar enrere per reprendre-les va trobar que no podia més assolir la branca, inspiegabilmente aixecat. Visat inútil cada esforç, el pelegrí va prometre de donar les relíquies, si hagués pogut riottenerle, al monestir de la veïna Berceto, i tan sols aleshores la branca es va abaixar, permetent a Moderen de recollir les relíquies, com un prodigiós fruit de santedat. Va ser així que Berceto, coneguda localitat montana sobre els Apenins parmense, va venir a tenir, en el seu monestir benedictí, algunes restes de San Remigio, mentre el Bisbe de Rennes, Moderen, va ser nomenat per Liutprando, Re dels Longobards, Prior d'aquell mateix monestir. Moderen va tornar a França, però no per quedar-vos. A Reims va fer simbòlic do del monestir de Berceto a l'abadia de San Remigio; a Rennes, dites les dimissions de Bisbe, i va fer triar un successor. Després va tornar a Berceto, i hi va restar fins a la mort, sopraggiunta pocs anys després. Tan sols en el segle passat les seves relíquies van ser transferides a Rennes, acollides amb molt honor de la ciutat que, tot sumat, hauria pogut considerar a bo dret San Moderen com un Bisbe rinunziatario i fugitiu. Però el culte dels Sants no és venjatiu ni astioso. La coltre del temps attutisce les possibles asprors de la història, i encara més les de la llegenda: i l'esdeveniment de San Moderen, i de les seves relíquies que van i venen d'Itàlia a França, de Reims a Berceto, és tota sfumata en la llegenda, encara que rica de suggestió i de significat. Font:
Font: santiebeati.it