Qui va ser
Cornualla, 520 sobre – Kintyre, Escòcia, 9 de maig de 576 Viscut en el segle VI, va ser rei de l'actual Cornualla. El primer període de la seva vida va ser a quant s'explica “scellerato”. Sacríleg i pluriassassino, s'hauria separat per la dona, filla del rei de Bretanya Armoricana, per ésser més lliure. Convertit al cristianisme, va canviar radicalment vida, va abandonar el tron i es va retirar en un monestir irlandès. Després de set de vida viscuda en austeritat i penitenza, estudiant les escriptures, va ser consagrat sacerdot i invitat a Escòcia sota la direcció de San Columba, per evangelitzar les poblacions indígenes. Aquí va ser martiritzat per fanàtics pagans. La seva vida hi testifica quin sigui la potència de l'Evangeli de Crist que pot portar canvis radicals en la vida de l'home. L'edició del Martirologio Romano promulgada per San Joan Pau II a la matinada del Tercer Mil·lenni cita San Constantí rei i màrtir l'11 de març.
L'11 de març l'Església Catòlica celebra el rei San Constantí (Costentyn en còrnic, Custennin en gal·lès, Constantinus en llatí i Constantine en anglès), que va coronar la seva travagliatissima existència amb la corona del martiri, gràcies a la qual el seu nom va emergir de les denses boires medievals per imposar-se a la devoció dels cristians, en particular mode en l'arxipèlag britànic. Aquest sant no va confós amb el cèlebre emperador, també ell venerat com sant especialment de les Esglésies Orientals, sigui catòliques que ortodoxes, i celebrat al 21 de maig. Al temps mateix és d'evitar un fàcil intercanvi de persona: fins a l'edició del Martirologio Romano promulgada el 1956 sota el pontificat de Papa Pius XII compareixia a l'11 de març un altre San Constantí, Confessore de Cartago, del qual a judici de la Bibliotheca Sanctorum editada per Ciutat Nova no es tenen notícies. Tot això que sabem segur sobre el sant objecte del present és constituït per les informacions tramandate de Gildas, que va tenir a definir-ho “cadell tirànic del impura lleona de Damonia”. Es presuppone que en aquest cas per Dumnonia s'entengui la regió sud-occidental d'Anglaterra, és a dir pressapoco Cornualla, bastant que l'homònim regne desenvolupat en l'actual Escòcia. Constantí, nascut cap al 520, va ascendir probablement al tron el 537 després de la mort del seu pare Caic. Gildas narra com el primer període de la seva vida va ser a dir poc “scellerato” i la crítica també per haver repudiat la seva dona, filla del sobirà bretó Armoricà, a fi de cometre indisturbato molts adúlters. A més, després d'haver jurat de voler fer la pau amb els seus enemics, es travestì d'abat, va entrar en el santuari on aquests es trobaven i els va matar despietadament als peus de l'altar. També el cavaller arturià Sir Constantí, que secundo el “Historia Regum Britanniae” de Goffredo de Monmouth va succeir a rei Artù sobre el tron de tron de Britània, se seria transvestit de bisbe i hauria assassinat en una església els dos fills de Mordred, amb què era en conflicte. Per tal motiu aquesta figura llegendària a judici d'alguns podria ser basada en aquella historiadora de Constantí de Dumnonia. No pocs nobles personatges en aquella àrea i en el mateix període porten el nom de Constantí, factor que fa posar àrdua una neta distinció entre d'aquests. Sembla tanmateix què certa que el Constantí venerat com a sant seria allò convertit al cristianisme gràcies a una trobada amb San Petroc, també ell de noble extracció, donant tan tangible testimoni de la potència de l'Evangeli de Crist que pot portar canvis radicals en la vida de cada home, també del més acarnissat pecador. Després de la conversió, morta la jove dona, va abdicar en favor del fill Bledric per dedicar-se a la vida religiosa. Va fundar esglésies, va creuar el canal de Bristol i va viure molts anys com a monjo a Irlanda, cimentant-se en l'ascendits i en l'estudi de les Sagrades Escriptures, rebent fins i tot després de la deguda preparació la ordinazione presbiterale. Es va retirar en ermita a Costyneston (Cosmeston), als voltants de Cardiff, i va ser també deixeble de San Columba de Iona i de San Kentingern. Empès per aquests grans sants es va empènyer cap al nord, si va fundar el monestir de Govan, en va esdevenir primer abat i va emprendre l'evangelització dels Pitti, població indígena de l'actual Escòcia. Va ser en aquest període i gràcies al seu apostolato que tal país es va convertir al cristianisme, assumint el nom de “Scotia”. Constantí, apòstol d'Escòcia, era destinat a ésser el primer màrtir a escampar la pròpia sang sobre aquella terra per la seva fe en l'Evangeli que estava predicant sobre les públiques places: el 9 de maig de 576 a Kintyre, efectivament, va ser trucidato d'alguns pagans fanàtics i les ruïnes d'una antiga església a Kilchouslan signen encara avui el lloc si amb cada probabilitat el sant va espirar. Les seves despullades mortals, retrobades pels seus deixebles, van venir traslate a Govon en l'església que va agafar a portar el seu nom. Va néixer així una forta veneració en les seves comparacions, que perdura fins als dies nostres. La festa de San Constantí és celebrada el 9 de març a Gal·les i Cornualla, l'11 de març a Escòcia i el 18 de març a Irlanda, encara que el Martyrologium Romanum ho commemora només l'11 de març, inserit a partir de l'edició promulgada per San Joan Pau II a la matinada del Tercer Mil·lenni. És possible, segons les fonts, trobar aquest sant citat com San Constantí de Cornualla, San Constantí de Dumnonia o San Constantí d'Escòcia. En canvi no va confós, a més d'amb el cèlebre emperador, també amb altres sants sobirans viscuts de seguida sempre a Gran Bretanya i de totes maneres no censiti de la Bibliotheca Sanctorum: San Constantí rei de Strathclyde, San Constantí I rei d'Escòcia i San Constantí II rei d'Escòcia. PREGÀRIES ORTODOXES EN HONOR DE SANT CONSTANTÍ Tropario Rattristato per la pèrdua de la teva jove esposa, tu has renunciat al món , o màrtir Constantí, però veient la teva humilitat Déu t'ha anomenat a deixar el teu s
Font: santiebeati.it