Qui va ser
Una fabulosa passio del XII segle explica que Crispolito, oriünd de Jerusalem, va ser enviat per sant Pere a predicar l'Evangeli a Itàlia. Arribat a Bettona (Úmbria), va operar també dels miracles i va ser consagrat bisbe de sant Brizio. Aturat pels soldats de l'emperador Massimiano, va ser assassinat entre aspres turmentes. La seva germana Tutela,juntament amb altres dotze dones, volia enterrar el seu cos i quelo d'un cert Baronzio, assassinat amb ell, però van ser aturades i també aquestes va matar.
La ciutat de Bettona a Úmbria, té com a patró el sant bisbe i màrtir Crispolto (Crispolito) que se celebra el 12 de maig, amb gran participació de fidels procedents també de països propers. Segons una ‘passio’ del segle XII, bastant fabulosa, ell hauria estat oriünd de Jerusalem i va ser enviat per s. Pietro a Itàlia a predicar l'Evangeli, arribat a Bettona va operar dels miracles i així doncs va ser consagrat bisbe de Brizio, el qual era bisbe de Massa Martana i segons altres de Spoleto i altres ciutats umbres. Crispolto es va posar a predicar, aturat pels soldats de l'emperador Massimiano (250-310), va ser conduït pel prefecte Asterio, convidat a sacrificar als dels i a la seva denegació, va ser assassinat després d'aspres turmenti. Juntament amb ell va ser assassinat Baronzio, condemnat a la decapitació. El conte prossegueix amb la germana de Crispolto, Tutela que amb altres dotze dones volia enterrar els cossos dels dos màrtirs, però van ser totes aturades i després de la seva denegació a sacrificar, van ser assassinades. El seu martiri hauria passat un 12 de maig. En honor de Crispolto va ser edificat després una església dedicada a la Mare de Déu; en el lloc del martiri, existeixen encara les restes de l'antic monestir benedictí de s. Crispolto (Crispolito) recordat ja el 1018 en un antic document de l'arxiu de la catedral de Assisi. Els fidels de Bettona, volent tenir el cos del sant bisbe i màrtir dins dels murs de la ciutat, van construir en el segle XIII, una gran església en el seu honor, que va ser consagrada pel bisbe Guido el 1225. Dicta església el 1256, va passar dels benedictins als franciscans que la van restaurar el 1266 i després el 1797. Les relíquies del màrtir i patró de la ciutat, descansen en una urna en la capella d'esquerra; l'església passada el títol de S. Maria Major. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-05-30
Font: santiebeati.it