Crodegango di Metz

Qui va ser

Hesbaye, Bèlgica, 712 – 6 de març de 766 Va néixer el 712 a Hesbaye (Brabante) de Sigrammo i Landrada, ambdós nobles. Rebuda una sòlida formació benedictina a vint-i-cinc anys el 737, va ser nomenat cancelleres del regne de Austrasia. El 30 de setembre de 742 va ser consagrat bisbe de Mets. Va promoure la difusió del monachesimo benedictí, fundant diverses abadies a Gorze el 748,Gengenbach 741e altres. Es va preocupar molt del clergat secular i va promulgar el “ parvum decretulum n petit codi amb el qual va tractar de reportar el clergat al recte carrer. Es va portar a Roma el 753 on va rebre el pal·li. Presiedette a nombrosos concilis provincials de Vernuel el 755, Compiègne el 757 i Attigny. Va morir el 6 de març de 766. Les seves relíquies es conserven en el monestir de S. Sinforiano a Metz.

Martirologio Romano: A Metz en Austrasia, en l'actual França, sant Crodegango, bisbe, el qual va disposar que el clergat visqués com entre els murs d'un claustre sota una exemplar regla de vida i va promoure notablement el cant litúrgic.

Codregando va néixer el 712 a Hesbaye, als voltants de Liegi a Bèlgica, d'una noble família. Els seus pares, d'origen franc, ho van fer estudiar prop de l'abadia de Saint-Trond. Jove de bell’aspecte, molt educat i òptim lingüista, Carlo Martellejo va notar les seves grans habilitats i ho va nomenar cap del cos diplomàtic i jurídic al seu servei. Mort Carlo Martellejo, el seu successor Carlemany el 742 ho va nomenar també bisbe de Metz. Codregando era tanmateix encara laic i va haver de per tant rebre les ordinazioni diaconale, presbiterale i la consagració episcopal. Ell va conservar a més la càrrega política i va explotar el prestigi aconseguit per l'exercici dels dos encàrrecs va explotar a fins de bé tota la seva influència. Quin ambaixador de Pipí prop del pontífex Stefano II, Codregando es va retrobar directament implicat amb la derrota dels longobards a Itàlia, el pas a l'Església de l'exarcat de Ravenna i d'altres territoris i la mateixa coronació de Pipí, passada el 754. Codregando va operar una profunda reforma del clergat, que vessava en aquell període en una profunda crisi moral. Decidit a ntervenire en la difícil situació, va començar realment dels capellans de la seva ciutat: va reunir per tant en algunes cases tots els eclesiàstics i va fixar per ells una regla de vida inspirada en la de San Benedetto. El codi que va aplicar a Metz es componia de trenta-quatre capítols i cada dia, a la presència de tota la comunitat, si en llegia un: d'això tals trobades van agafar el nom de “capítol”. Ben aviat tal nom va ser estès a les persones que presenciaven a les lectures, mentre tots aquells que eren llegats als cànons van ser anomenats “canònics” i aquells els quals seguien una regla van agafar a definir-se “regulars”. Altres normes de vida comunitària van ser inserides de seguida, concernent clausura, domicili, estudi, litúrgia, vestit i pastures, i eren vegades a proveir als eclesiàstics un respatller recíproc en el quedar fidels al vot de castedat i als altres compromisos propis del clergat. La principal diferència dels frares estava en la possibilitat de tenir béns les seves propietats, costum que tanmateix successivament va ser posada en discussió. La regla de Codregando va ser després adoptada per altres diòcesis i per fi estesa per Carlemany a tots els sacerdots, que van ser tinguts així a ésser o monjos o canonges. Aquesta regla va trobar succeït també a l'estranger i en el transcurs dels segles va tornar repetidament en auge, encara que no en la forma originària. Sobre iniciativa de Codregando a Metz es van introduir també el ritu i el cant romà, que el seu repertori va tornar a Roma enriquit per les composicions galllicane i des d'allà es va difondre en tota Europa. Va ser renovada la “schola cantorum” de Metz i la seva fama va durar per segles. En el 805 Carlemany fins i tot va ordenar que tots els mestres de cant haguessin de formar-se a Metz. El sant bisbe es va distingir també en la construcció i en la restauració d'esglésies, monestirs i instituts de caritat. A la seva mort, el 6 de març de 766, va rebre sepultura prop de l'abadia de Gorze, que ell mateix havia fundada i estimada més de cada altra. La tradició vol que algunes seves relíquies siguin conservades també prop de l'església de Saint-Symphorien de Metz.

Font: santiebeati.it