Qui va ser
Barcelona, 1059/61 - 1137 N ato a Barcelona, va ser educat en la catedral de la ciutat i ordenat sacerdot. Va passar després al monestir agostiniano de Sant Adrià de Besós i al de San Ruffo a Provença, de què va esdevenir abat. Triat bisbe de Barcelona, es va rebutjar d'acceptar fins que papa Pasquale II li ho va imposar. Va rebre la consagració en la catedral de Magalone. El 1118, sobre proposta del comte Ramon Berenguer III, va ser transferit a l'arxidiòcesi de Tarragona, reconquerida poc abans als musulmans. Va prendre part en quatre concilis i va ser nomenat llegat a latere per Espanya. Va morir el 1137. Les seves despullades són venerades en la catedral de Barcelona.
Nascut a Barcelona d'una família de rang, Oleguer va rebre una educació eclesiàstica d'alt nivell. Ordenat sacerdot, va ser nomenat praepositus de la catedral de la seva ciutat i després abat del monestir agostiniano de San Rufo a Provença. Triat bisbe de Barcelona el 1116, es va rebutjar d'acceptar el càrrec fins que papa Pasquale II no li ho va imposar. El 1118 va ser transferit a l'arxidiòcesi de Tarragona, amb prou feines reconquerida als musulmans. Oleguer va participar en nombrosos concilis, entre què els de Tolosa, Reims, Laterano I i Clermont. El 1123 va ser nomenat llegat a latere per Espanya de papa Callisto II. Va assistir el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, en la seva mort el 1131. Va ser un arquebisbe exemplar, compromès en la restauració de la província eclesiàstica de Tarragona i de la disciplina canònica. Va morir a Tarragona el 6 de març de 1137. Les seves despullades, incorrotte, són venerades en un altar de la catedral de Barcelona. El culte ab immemorials va ser aprovat a Roma el 1675 i així doncs si en va introduir la memòria en el Martirologio Romano. La festa se celebra el 6 de març.
Va néixer a Barcelona de Ollegario, secretari del comte Ramon Bereguer I, i de Giulia, entre el 1059 i el 1061, i va ser educat des de nen en la canònica de la catedral de la seva ciutat, de què va esdevenir praepositus el 1094, després d'haver estat ordenat sacerdot. Va passar així doncs al monestir agostiniano de S. Adriin de Besós, i cap al 1110 va entrar en el de S. Ruffo a Provença, de què va esdevenir abat. Triat bisbe de Barcelona, es va rebutjar d'acceptar fins que en el mes de maig del 1116 li va haver imposat per papa Pasquale IT; va rebre la consagració en la catedral de Magalone. Mentre es trobava a Gaeta juntament amb el papa Gelasio II, el 21 de març de 1118, va ser transferit, sobre proposta del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, a l'arxidiòcesi de Tarragona, reconquerida poc abans als musulmans. Va prendre part en el concili de Tolosa, presidit per Callisto II (juny de 1119), i després als de Reims (octubre de 1119), Lateranense I (març de 1123), i de Clermont (1130), presidit per Innocenci II. El 1123 va ser nomenat per Callisto II legat a latere per Espanya. Va assistir el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, en la mort, passada el 1131. Excelses en l'activitat pastoral per la restauració de la província eclesiàstica de Tarragona i de la disciplina canònica. Mori el 6 de març de 1137; les despullades, incorrotte, són venerades en un altar de la catedral de Barcelona. El culte ab immemorials va ser aprovat a Roma el 18 de maig de 1675, i així doncs si en va introduir la memòria en el Martirologio Romano. La festa se celebra el 6 de març.
Font: santiebeati.it