Qui va ser
Teplá (Bohèmia), 1160 – Kinsberg, 14 de juliol de 1217 Emblema: Palma, Cadenes Martirologio Romano: En localitat Stáry Kynsperk prop de Eger a Bohèmia, beat Croznato, màrtir, que, morts la dona i el fill, es diu hagi deixat la cort ducal per entrar entre els monjos premostratensi de Teplá; capturat després pels predoni mentre tractava de defensar els drets del monestir, va ser deixat morir de gana.
Fill d'una de les més il·lustres famílies de Bohèmia va néixer cap al 1160 a Teplá, quedat vidu prematurament per la pèrdua de la jove dona i per la mort de l'únic fill, va fundar a Teplá sobre els seus terrenys, el monestir de S. Maria pels Canonges Premostratensi. Va ser un dels més importants personatges polítics de la cort de Praga d'aquells temps; amb altres cavallers bohemis, el 1198 va partir per la croada, també per adempiere a un vot fet d'una pelegrinació a Terra Santa. Però la croada no va anar a terme i papa Celestí III va commutar el seu vot; aleshores Hroznata va fundar, cap al 1200, un altre monestir a Chote_ov, per les Canonichesse Premostratensi, titulant-ho a S. Venceslao. El 1201, a Roma, ell mateix va prendre l'hàbit dels Premostratensi (Orde fundat el 1121 per s. Norberto), després d'haver donat tots els seus béns al monestir de Teplá, on després va viure com a germà laic, amb el deure affidatogli de l'abat d'administrador dels béns de la comunitat. L'abadia era subjecta en aquells temps a soprusi que concernien els seus béns i Hroznata es traslladava sovint per defensar-los, durant un d'aquests viatges, va ser capturat pels bandolers i portat al castell de Kinsberg i incarcerato, al seu abat va ser demanada una forta suma de diners per alliberar-ho, però a causa dels maltrattamenti patits, Hroznata mentrestant va morir santamente en presó, el 14 de juliol de 1217. El seu cos, rescatat per l'abat de Teplá, després de solemnes funerals, va ser sepolto en l'església abacial. Va ser venerat com a màrtir i el seu culte va tenir inici de seguida després de la mort; en el segle XIII un llum cremava contínuament sobre la seva tomba i del segle XIV el dia de la seva mort, en els dos monestirs premostratensi, era considerat festa de precepte. Durant tot el segle XVI, les pelegrinacions a la tomba van assolir notables proporcions i entre els pelegrins es trobaven emperadors austríacs i bisbes, per això va ser construït per ell un sumptuós altar. Darrere de prec de l'Orde Premostratense i de l'arquebisbe de Praga Schönborn, papa Lleó XIII, el 16 de setembre de 1897, va confirmar el culte de sempre tributatogli. La festa litúrgica és al 14 de juliol, és patró dels perseguits injustament. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-11-18
Font: santiebeati.it