Qui va ser
Originari de Cattaro, a Dalmàcia, el beat Raffaele va arribar a Barletta, on va entrar entre els Servi de Maria. Va viure en la humilitat (va dur a terme l'oficina de questuante del convent) i en la pregària (no tenia cel·la per dormir i estava contínuament en oració davant del Santíssim). Fins al 14 de juliol del 1566. Aquella nit va tenir, efectivament, en somni la premonició de la imminent mort i va deixondir els confrares per no restar sense el viatico. Li ho va donar, després de la confessió, el superior. Va espirar sobre l'altar de la Verge, on s'havia recollit en pregària. El cos va restar exposat per tres dies tants era la multitud que acudia. Per la seva caritat, efectivament, entre Raffaele era molt conegut en la ciutadana pugliese. Sovint donava el pa o l'almoina que havia recollit als més freturosos. I recomençava, instancabile, la recollida. (Passar) Emblema: Pa
L'engresqueu ciutat costanera de Cattaro (actual Kotor, en l'actual Montenegro) era un dels més importants centres econòmics i religiosos de Dalmàcia del segle XV. Sin des del 1423 Kotor s'havia sotmès lliurement al senyoriu venecià, esdevenint successivament capital de l'anomenada “Albània veneciana” i conservant així una ampla independència del incalzante Imperi Otomà. A més, realment gràcies al lligam amb la molt Serena, havia esdevingut un port vivaç i ric de comerciants, mariners i pescadors, però també de predicadors itinerants de l'Evangeli. Va ser en aquest context marítim que va tenir els nadals el beat Raffaele, del qual, en canvi, hi arriben notícies només després del seu trasllat a la riba oposada de l'Adriàtic, en el famós centre pugliese de Barletta; aquí ell va professar en l'Orde Religiós dels Servi de Maria com a germà convergit, prop del florescent Convent de Santa Maria de la Creu, situat en una zona perifèrica de la ciutat. Les fonts hi parlen d'un frare humil i modest, ple de caritat i de zelo. Per les seves qualitats i sobretot per la seva prudència, els Superiors li van confiar l'oficina de questuante dins d'i fora dels murs de la ciutat. En aquella oficina ell es va tornar amabile i digne d'estimació i veneració (“magna erat apud populum illum venerationem”), en especial per la caritat desmesurada que usava cap als pobres. Els seus contemporanis hi refereixen que el Beato Raffaele, després d'haver mendicat el pa pels frares del seu convent, sortint dels murs de la ciutat ho distribuïa als pobres i als freturosos que aquí ho esperaven; tornant després a ciutat emplenava novament la seva bisaccia d'almoines i les portava al convent. Altres testimonis afirmen que era tan sensible a les necessitats del pròxim, de no aguantar-li el cor fins i tot a la vista d'alguns falsos pobres, als quals buidava en les mans això que havia recollit, per després anar de nou a tendir-los la mà. En la seva humilitat volia sentir-se pobre entre els pobres. De les fonts històriques, a més, hi és referit que per part dels barlettani gaudia gran estimació, no només per la seva extraordinària caritat, però també per la seva gran austeritat de vida. Efectivament ell va girar els muscles a tot això que en aquest món crea distraccions i ofereix vanes esperances, assumint un rigor de vida molt austero i penitent, practicant dejuni i vetlles nocturnes. Caminava sempre a peu descalços. No va tenir mai una seva cel·la per dormir: pregava davant de les SS. Sagrament i dormia poquíssim temps on els capitava. Va ser temptat pel demonio moltes vegades, sobretot a la nit, però sent un home pur i cast, amb la força dels sagraments i de la pregària, en va sortir sempre victoriós. A atenció hi ve tramandato que, a la stregua d'altres sants, com a remei a algunes temptacions, ell usava immergir-se en l'aigua gèlida. Una nit va tenir en somni que la seva mort era ja imminent. Per consegüent el Beato va deixondir de la son els seus confrares perquè no volia restar desproveït dels Sagraments. El Pare Superior, Bartholomeus Janatasius, es va portar de seguida en església on entre Raffaele estava ja davant de l'altar de la Beata Verge Maria, de què era tant devot, va escoltar la seva confessió i li va donar el Sant Viatico. Aleshores el Beato Raffaele, amb els ulls dirigits cap al Cel, en genoll i amb les mans arribades, va espirar en la pau del Senyor entre l'admiració dels seus confrares. Era el 14 de juliol de 1566. El seu cos va quedar exposat per tres dies, perquè moltíssima gent de Barletta i dels voltants va acudir per venerar-ho amb devoció, plorant la seva pèrdua. Alguns demanaven amb insistència que li fos donat, com a relíquia, un bocí dels seus vestits, gairebé a sentir més propera la benèvola protecció d'aquest humil Frate que en vida s'havia fet tot a tots, testimoni vivent de la caritat de Crist. Autor: Ruggiero Lattanzio ______________________________ Afegit/modificat el 2003-07-31
Font: santiebeati.it