Qui va ser
Diaca, potser, de l'Església padovana, va ser martiritzat probablement durant la persecució de Dioclecià, al principi del sec. IV. Segons les llegendes, difoses en aquella circumstància o poc després, i que el seu nucli essencial sembla segur, el màrtir hauria aparegut a un cec de la Tuscia convidant-ho a demanar la gràcia de la vista en l'oratori de sant Prosdocimo a Pàdua, allà ov'era la seva tomba, del tot ignorada. A la curació miraculosa van seguir diligents recerques, que van portar al descobriment d'una arca marmòria. El màrtir hi jeia així com havia estat assassinat: el cos, distès supí sobre una taula de fusta i cobert per una làmina de marbre, era trapassato de molts llargs claus. Una inscripció deia: Hic corpus Danielis martyris et levitae quiescit. El bisbe Ulderico, present a aquell primer reconeixement, va fer transportar el 3 de gener de 1076 l'arca en la nova catedral de santa Maria, dins dels murs de la ciutat i, per aplacar les oposicions dels monjos de santa Giustina i dels habitants del lloc, va fer erigir un oratori dedicat a sant Daniele en el lloc si hora és l'homònima església parroquial. La salma del màrtir, de l'altar major de la vella catedral, el 1592 va ser traslata en el sottocoro de la nova. (Passar)
Emblema: Palma
Font: santiebeati.it