La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Diana degli Andalò
Sant de l'Església catòlica

Diana degli Andalò

monja

◆ 10 juny 1201 – 1236

Qui va ser

Bolonya, 1200 sobre - 10 de juny de 1236 Va néixer a Bolonya cap al 1200. Admiradora dels primers Predicadors, va recolzar el beat Reginaldo de Orléans, un dels pares predicadors enviats per sant Domenico a Bolonya, en la compera de la localitat de Vinyes, contigua a l'església de Sant Nicolò, la futura església de sant Domenico. L'apta porta la data del 14 de març de 1219. Quan en l'agost del mateix any sant Domenico va anar a Bolonya, Diana, amb altres joves dames, va fer en les seves mans el vot de vida religiosa. L'any després d'esglésies a sant Domenico de poder fundar un monestir. Es va decidir així la compra d'un terreny a tal objectiu a la perifèria de la ciutat, però el bisbe va negar la seva autorització. El 22 de juliol de 1221 Diana va entrar en el monestir de les Canonichesse de Ronzano, però en va ser arrencada pels parents amb la violència; en el trambusto, la noia va tenir una costella trencada. San Domenico la va consolar amb lletres, avui perdudes. Va poder en canvi tornar a Ronzano, on va viure fins al juny de 1223. Després que el beat Giordano de Saxònia, successora de sant Domenico, va haver fundat el monestir de Santa Agnese, Diana hi va prendre l'hàbit de l'Orde i en va ser triada superiora. Va morir el 1236.

Etimologia: Diana = celeste, lluminosa, divina, del sànscrit Martirologio Romano: A Bolonya, beata Diana de Andalò, verge, que, superats tots els impediments posats per la família, va emetre vot de vida claustral en les mans del mateix sant Domenico, entrant en el monestir de Santa Agnese d'ella mateixa fundat.

En la traslazione i reconeixement de les relíquies de Diana de Andalò, feta el 1510 en el monestir bolonyès de S. Agnese, es van trobar en la mateixa tomba tres cossos, dos dels quals van ser atribuïts respectivament a Diana i a Cecilia. El tercer, que aleshores no va ser identificat, en la traslazione següent (1584) va ser atribuït a monja Estimada, suposada monja vinguda amb altres germanes el 1224, sobre invitació del b. Giordano de Saxònia, de S. Sisto a S. Agnese per establir-vos la vida dominicana. Tal identificació, evidentment fundada sobre Galvano Flama, falta de qualsevol confirmació. El culte de Diana, Cecilia i Estimada va ser aprovat el 24 de desembre de 1891 per Lleó XIII i la seva festa establerta al 9 de juny. Els cossos de les beates es conserven encara en el monestir de S. Agnese de Bolonya. Donem ara la biografia de Diana. DIANA de Andalò. Va néixer a Bolonya cap al 1200 d'Andrea Lovello, soprannominato Andalò (donde el seu cognom) i de Ota. Admiradora dels primers Predicadors, va recolzar el b. Reginaldo de Orléans, un dels pares predicadors enviats per s. Domenico a Bolonya, en la compera de la localitat de Vinyes, contigua a l'església de S. Nicolò, la futura església de S. Domenico. L'apta porta la data del 14 de març de 1219. Quan en l'agost del mateix any s. Domenico va anar a Bolonya, Diana, amb altres joves dames, va fer en les seves mans el vot de vida religiosa, presents l'esmentat p. Reginaldo i altres testimonis. L'any després d'ella insisté prop de s. Domenico per la fundació d'un monestir. En un capítol conventual el sant va instituir una comissió que va decidir la compra d'un terreny a tal objectiu a la perifèria de la ciutat, però el bisbe va negar la seva autorització. El 22 de juliol de 1221 Diana va entrar en el monestir de les Canonichesse de Ronzano, però en va ser arrencada pels parents amb la violència; en el trambusto, la noia va tenir una costella trencada. S. Domenico la va consolar amb lletres, avui perdudes. Va poder en canvi tornar a Ronzano, on va viure del nov. 1222 al juny de 1223. Després que el b. Giordano de Saxònia, successora de s. Domenico, va haver fundat el monestir de S. Agnese, Diana hi va prendre l'hàbit de l'Orde i en va ser triada superiora. Va dirigir de veritable mare la nova comunitat religiosa i va morir, es reté, el 1236.

Font: santiebeati.it