Qui va ser
Saragossa, Espanya, 1243 - 1250 OTAN del notari Sancio, a l'edat de set anys va ser raptat per un jueu, portat a casa d'un rabí, seviziato i assassinat. El seu cos va ser retrobat miraculosament en l'Ebre i el seu culte es va estendre de seguida a Aragó. El petit màrtir és representat amb els braços distesos, les mans inchiodate sobre un mur i al capdavant una corona d'espines. La seva festa se celebra el 31 d'agost: cert el culte, llegendari la resta. Patronato: Escolars, Chierichetti Etimologia: Domenico = consagrat al Senyor, del llatí Emblema: Palma
D'aquesta figura tenim només la certesa del culte, llegendari tot la resta. Nascut a Saragossa el 1243, d'una família noble - el pare, que era devot de San Domenico, era el Notari de la Catedral - el bimbo creixia en gràcia i bondat i va ser aviat admès a l'alinea dels chierichetti de la Catedral. En el Dijous Santo del 1250 en l'església se celebrava la Passió de Crist i Domenichino, acabades les funcions, es va iniciar per tornar a casa, però en aquell període lluites fratricide de religió dividien els cristians i els seus germans majors, els jueus. Un grup d'israelites ho van raptar i ho van portar sobre les ribes de l'Ebre. Despullat i vituperat, ell invocava el nom de Jesús i com Jesús ell va venir crucifix sobre un mur i li va venir inferta també una ferida al costat. El petit màrtir va morir lentament i els seus assassins, quan es van acudir que havia mort ja, ho van arrencar del mur i en van llençar el cos en el proper riu. Mentrestant els pares ho buscaven desesperats però ho van trobar només quan un pescador, abbagliato d'una llum que resplendia sobre les aigües, apropat amb la barca, va trobar el petit cos del màrtir. Domenichino va venir ben aviat honrat en tota Espanya, esdevenint patró uns sc olari i dels chierichetti. En altres temps en el dia de la seva festa, els fanciulli podien adornar la Capella en què era sepolto i oferir als canonges, sobre un plat de plata, de les flors, símbol dela puresa del petit màrtir; després presentaven les seves relíquies a la veneració i al petó dels devots. L'urna passava per la ciutat portada a muscle dels chierichetti i l'arquebisbe de Saragozzza acollia les relíquies i després que proveïa als fanciulli un refresco i els regalava 50 ducats per les despeses sostingudes per la festa. No molts anys després del martiri, un vespre, en un angle de la Capella del petit Sant, un home era assegut cupo, només i plorava ininterrompudament. Aquell home era un dels jueus que havien assassinat el petit, el més feroç. El record d'aquell vespre no ho havia abandonat mai i reveia clarament tota l'escena. Demanava gràcia a aquell petit màrtir amb tot el seu cor i San Domenichino li va donar la força de confessar obertament la seva culpa, de convertir-se al Cristianisme, obtenint el perdó del seu acte inhumà. Autor: Patrizia Fontana Roca Fonte:
Font: santiebeati.it