Qui va ser
V escovo de Evorea a l'Epir al temps de l'emperador Teodosi, és venerat com a sant per la seva insigne santedat i els seus miracles, per bé que els detalls de la seva vida siguin confosos amb els de San Donato de Arezzo. La seva fama de taumaturgo és testificada per Sozomeno, que narra la seva victòria sobre un drac que terroritzava la regió i la seva prodigiosa creació d'una font d'aigua. Celebrat el 30 d'abril en el Martirologio Romano, el seu culte es va difondre en diverses èpoques i llocs, amb l'emperador Justinià que li va dedicar dues fortaleses i les seves relíquies que es diu hagin estat traslate a Pareden.
Va viure al temps de Teodosi (li va ser, al contrari, erròniament atribuït l'honor d'haver-ho batejat) i rifulse per santedat. Els seus Actes, tanmateix, van venir frammischiati amb els de sant Donato de Arezzo, així que és impossible precisar molts detalls. Amb tot això sembla haver-se de considerar que, mentre els Actes fan de sant Donato de Arezzo un màrtir, Donato de Evorea no és celebrat com tal, però com gran taumaturgo. A aquest propòsit es llegeix una testimoni de Sozomeno: "Eodem tempore en diversos orbi partibus multes inter episcopos enituerunt. Antic his fuit Donatus, Euroeae a Epir episcopus: quem cum vaig halar multa ammirabili perpetrés, ius llogues incolse testantur, tum illud precipue quod en draconis interfectione gestos". El dragó, que devorava el bestiar en els voltants, hauria estat guanyat i assassinat pel sant amb un signe de creu. Sozomeno recorda també que un dia, Donato, fart de viatjar i assedegat, veient la regió àrida, es va dirigir a Déu i després, cavant en terra amb la mà, va fer scaturire una abundant vena d'aigua en una localitat prop de la qual va sorgir després l'església en el seu honor. "Huic Donato sepulcrum est il·lustres ecclesia, aquí ab ipso cognom accepit. Iuxta ecclesiam fon est uberrimus, quem Deus precibus ius annuens, illic edidit, cum antea no esset. Erat enim is focus prorsus aridus". En el Martirologio Romano és recordat al 30 d'abril, però el Baronio, considerant-ho erròniament un personatge divers, ho recorda novament al 29 d'octubre; l'ocasió li va haver ofert per la lletra escrita per sant Gregori Magno a Alcisone, bisbe de l'illa de Corfú (Corfú), perquè aquest permetés als sacerdots a la ciutat de Evorea de col·locar en l'església de sant Joan, posada en Cassiope, les relíquies del sant. En els sinassari grecs Donato és recordat al 30 d'abril, però si en fa alguna menció també en el mes d'agost. Donat va morir cap al 387 i va esdevenir patró de l'antic Epir. A ell l'emperador Justinià va dedicar dos les seves fortaleses; es diu que les seves relíquies van ser portades en el convent de La nostra Senyora a l'illa de Pareden, prop de Venècia.
Font: santiebeati.it