Qui va ser
Tours, França, 28 d'octubre de 1599 – Quebec, Canadà, 30 d'abril de 1672 Va néixer el 28 d'octubre de 1599 a Tours a França, en una família de forners. Des de jove el seu recorregut existencial va ser signat per experiències místiques, que la van convèncer de ser anomenada a una vida religiosa. Però per ella la família tenia altres projectes: el 1617 va casar l'amo d'un setificio. De la unió, el 2 d'abril de 1619, va néixer el fill Claudi. Amb prou feines ets mesos després de Maria va quedar vídua i les va tocar fer-se carregat sigui de l'educació del fill, el qual després es va fer religiós, que de l'empresa. La seva vida de «manager», tanmateix, no va interrompre les experiències místiques que l'empenyien sempre de més cap a la consagració. Però això per ella no va significar abdicar als deures de la vida familiar o renunciar a la difícil empresa de portar endavant el setificio, en un context en què les dones no tenien cap paper rellevant en la vida econòmica. És innegable que aquesta experiència les va ensenyar a coniugare la vida de l'esperit amb la vida activa enmig als homes. En aquell període va emprendre una senda espiritual al costat de Raimondo de sant Bernat, religiós dels fogliantini (congregació suprimida per la Revolució), el qual el va acompanyar fins a la tria d'entrar entre les orsoline de Tours el 21 de gener de 1631 i emetent les professions religioses el 15 de gener de 1633. Mentrestant les visions continuaven i l'empenyien a percebre la magnitud de la missió a qui era anomenada: oferir la vida de Déu, d'aquella Trinitat que se les era manifestada durant les experiències místiques, a tots els homes. La seva vocació missionera va madurar gràcies al contacte epistolare amb els jesuïtes missioners a Canadà. Després d'haver conegut Madame de la Peltrie, una vídua de Alençon, que tenia la intenció de fundar en el Nou Món un convent per l'educació de les nenes natives americanes, Maria va decidir partir pel Québec, on va arribar el 1° d'agost de 1639. Allà va portar endavant amb determinació la seva activitat: va construir un convent, que va ser destruït per un incendi i que va ser de seguida substituït per una nova casa religiosa. I aquí en el temps van arribar nombroses religioses, procedents de congregacions diverses. Per ells Maria va escriure una nova regla, que va ser aprovada el 1662 pel bisbe Francesc de Laval. Per la difusió de l'Evangeli entre els nadius americans, Maria va aprendre les seves llengües i va escriure per ells catechismi, grammatiche, diccionaris. A més va sostenir els missioners, que en aquells anys van patir nombrosos martirii. Provada per una salut malferma, el 1669 va deixar la guia del convent. Va morir el 30 d'abril de 1672 deixant una comunitat de monges que esdevindran les Orsoline del Canadà.
Martirologio Romano: En el Québec a Canadà, beata Maria de l'Encarnació Guyart Martin, que, mare de família, després de la mort del marit va confiar el figlioletto a les cures de la germana i, feta la professió religiosa entre les Orsoline, va obrir una seva casa a Canadà, complint moltes obres insignes.
Maria Guyart va néixer a Tours a França el 28 d'octubre de 1599, els pares Fiorenzo Guyart i Giovanna Michelet eren forners, i van educar la filla a una vida austera i cristiana. Tanmateix havent-hi tingut ja per petites experiències místiques, cap als quinze anys, era el 1614, va advertir la vocació religiosa; però segons els costums del temps, el pare va triar per ella el matrimoni i en obediència a la voluntat paternal, Maria va acceptar. Així doncs el 1617 a 18 anys, va casar amb Claudio Martin petit propietari d'un setificio; després de dos anys el 2 d'abril de 1619 va néixer el fill Claudi, però la serenità de la família va durar poc, perquè el 10 d'octubre del mateix 1619 va quedar vídua i a 20 anys es va trobar gravada dels deutes de la petita empresa i implicada en alguns processos. Obligada per la situació, pels següents deu anys Maria Guyart, es va dedicar a l'educació del fill i amb coratge va agafar en mà els negocis aziendali, sbrigandoli amb gran responsabilitat. Agafada per aquestes ocupacions, va rebutjar els segons casaments, orientant-se cap a una vida de contemplació en l'activitat, que la fa col·locar entre les grans místiques de l'Església. El 1620 va tenir una “visió de la sang”, que ella va cridar la seva conversió, a les quals van seguir tres visions trinitarie; l'any següent va fer el vot de castedat, alhora un seu cunyat Paolo Buisson la va convidar a ajudar-ho en el seu treball. Inicialment es va interessar de sbrigare totes les faccende de casa, fins que el 1625 les va ser confiada l'administració general de l'empresa de transposar-te del cunyat. Som en el segle XVII i hi sembla gairebé de no creure que una dona d'aproximadament 26-27 anys, vídua amb un fill, fosses a cap d'empreses sigui tanmateix modestes, en un context històric social que marginava en general la dona i després en el difícil ambient d'un port fluvial sobre el Loira; tanmateix Maria tanmateix impegnatissima en les seves multiformes activitats, va mantenir sempre una estreta visió amb Déu, en una vida activa-contemplativa. Des del 1624 en després, va tenir diverses intenses visions de Crist, èxtasi que la feien sentir perduda en un oceà d'amor; i va ser en aquest període que es va fer sempre més struggente en ella, el desig de consagrar-se totalment a Déu, guiada espiritualment pel religiós Raimondo de sant Bernat, fogliantino (Cistercencs reformats el 1577 per Jean de La Barrière, abat de Feuillant, Orde després suprimit per la Revolució Francesa). Indecisa entre les Carmelitanes i les Cistercenques reformades (Fogliantine), al final va triar les Orsoline de Tours, entre les quals va entrar el 21 de gener de 1631; va ser acompanyada a la porta del monestir del fill, el qual va ser confiat a la germana, després d'haver resistit a accondiscendere a la decisió de la mare, d'ell retinguda massa greu. De seguida ell mateix esdevindrà benedictí i serà el primer biògraf de la mare, sent el que més de tots n'havia conegut el misticisme i les virtuts. Maria Guyart, vídua Martin va agafar el vel el 25 de març de 1631, canviant el nom en Maria de l'Encarnació i després d'haver fet el noviziato, va emetre la professió religiosa el 2
Font: santiebeati.it