Qui va ser
Sec. VI Monaco de Gaza i escriptor ascètic del segle VI. Va néixer a Antioquia al començament del VI segle de família benestant i verdaderament cristiana. L'única passió de la seva joventut va ser la per l'estudi. Cap al 525 va decidir abraçar la vida religiosa i va entrar en el monestir fundat i dirigit per l'abat Seridos als voltants de Gaza on es trobaven els cèlebres Barsanufio i Giovanni el Profeta, grans mestres de vida espiritual. Cap al 540, després de la reclusió total de Barsanufio i el trapasso de l'abat Seridos i de Giovanni el Profeta, Doroteo va deixar el monestir i poc després de en va fundar un altre entre Gaza i Maiuma, si va transcórrer la resta de la vida
Mònaco de Palestina i fecund escriptor ascètic del segle VI, va néixer a Antioquia en els primers anys del segle, de família facoltosa i molt cristiana, va créixer amb la passió pels estudis, rebent una excel·lent educació. Va decidir per una vida de perfecció, així doncs cap al 525 va entrar en el monestir fundat i dirigit per l'abat Seridos, en l'oasi de Thawata a poca distància de Gaza, en el Meridione de Palestina. Va ser confiat per l'abat a dos grans asceti del monestir: s. Giovanni dit el Profeta i s. Barsanufio, que de mestres de vida espiritual, van empènyer el jove al destacament progressiu de cada cosa, a l'obediència, a la humilitat, a la mortificació interior, ajudant-ho a superar greus temptacions i crisis de desànim. Doroteo va ser exonerat per les tremendes mortificacions corporals en ús en el monachesimo oriental, a causa de les seves precàries condicions de salut, afeblit per l'intens treball intel·lectual. Va tenir diversos encàrrecs en el monestir, sigui en portineria que en foresteria, darrere d'orde dels dos asceti sobre esmentats “els gerontes”, va construir un nosocomio pels monjos, que quan es posaven malalts no tenien assistència, usufruendo de l'ajuda financera del propi germà. Va ser encarregat també de la direcció espiritual dels monjos i va tenir com novici i deixeble Dositeo, sant monjo famós a Orient; de seguida va ser posat al servei de s. Giovanni el Profeta que va assistir fins a la d'ell mortes. Morts l'abat Seridos i els dos “gerontes”, Doroteo va deixar el monestir, no se sap bé el perquè, anant a fundar-ne un altre entre Gaza i Maiuma que portarà el seu nom i on va transcórrer la resta de la seva vida. Va morir entre el 560 i el 580; del seu cos, de la seva tomba i del seu monestir no ha quedat més res, probablement tot va ser destruït pels àrabs, quan van agafar Gaza el 634. D'ell queda la vasta recollida d'escrits, conferències espirituals, homilies, Instruccions ascètiques, exhortacions escrites directes als monjos. La ‘Vita de s. Dositeo’ pot considerar-se com l'obra mestra de Doroteo perquè va ser escrita per un deixeble sota la seva inspiració. Aquests escrits ascètics van tenir un enorme èxit, que dura encara, sobretot entre els monjos del Sinaí en el segle VII i després de Constantinoble mitjançant s. Teodoro Studita i per mitjà dels monjos basiliani italo-grecs, l'obra espiritual de s. Doroteo va ser portada al coneixement del monachesimo occidental, determinant un influx vast i benèfic també en l'espiritualitat de la Companyia de Jesús. La bibliografia que concerneix les seves obres és molt vasta, aquesta va dels manuscrits grecs, a les innumerables obres librarie, recollides, reedicions i edicions que de la invenció de la premsa a avui, han estat publicades en diverses Nacions. Els menei eslaus reporten al 5 de juny la celebració d'un s. Doroteo egumeno, que és sense altre Doroteo de Gaza, mentre en aquells grecs no hi ha rastre del seu nom. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-10-27
Font: santiebeati.it