Qui va ser
465 - 545 Viscut a finals del segle V i l'inici del VI, va ser bisbe en el sud del país de Gal·les. Ha estat considerat bisbe de Llandaff. És el sant Dyfrig dels habitants de Gal·les, celebrat el 14 de novembre.
San Dubricio és un d'aquells sants gal·lesos que la seva història es perd entre elements llegendaris més que historiadors. A sobre d'ell no tenim ni tan sols l'exacta grafia del seu nom: Dubricio o Dybrig o Dyfrig o Dubric o Dubricius o Devereux. San Dubricio ha estat un bisbe gal·lès que Va evangelitzar l'antic regne de Rrgyn, que s'estenia a la regió sud-oriental de Gal·les. Es considera que Dubricio fosses el fill il·legítim de Efrddyl, filla de rei Peibio Clafrog, nascut el 465. La tradició vol que l'avi, quan va descobrir que la mare de Dubricio era embarassada, per affogarla la va llençar en el riu Wye. Però, rei Peibio, no va aconseguir en l'empresa, tant que Efrddyl diene a la llum el fill a Madley en el Herefordshire. La tradició hi explica que el rei i la filla es van reconciliar, després que Dubricio, tocant l'avi, ho va guarir de la lebbra. San Dubricio és considerat un dels fundadors del monachesimo de Gal·les. Efectivament, a ell soc ricondotte les fundacions dels monestirs de Hentiland i Moccas. Va ser el mestre de diversos sants, entre què Telio, el seu successor i Samson. Es tramanda que tingués el do dels miracles, i que va ocupar amb la sola imposició de les seves mans, moltes persones malaltes. Segons la tradició Dubricio va ser nomenat bisbe del territori del Ergyng. Dels més és indicat com a bisbe de Llandaff consagrat, se suposa, de sant Germano de Auxerre. Llandaff era La diòcesi s'estenia a la regió sud-oriental de Gal·les, en l'antic regne de Ergyng, avui un sobborgo de Cardiff, on es troba la catedral dedicada als Sants Pere i Paolo, a més dels tres sants gal·lesos Dubricio, Telio i Odoceo. San Dubricio ha estat bisbe, potser més a fi d'ordenar sacerdots, que amb funció de cap administratiu de l'església sobre una àrea geogràfica. Efectivament, es tramanda que va ser ell a consagrar bisbe San Sansone de Dol. Ottant’enne presiedette el Sindodo de Llanddewi Brefi el 545, en el qual s'haurien discutit les regles per la penitenza. A aquell sínode San Dubricio hauria presentat la dimissió per bisbe. En la cronologia de la diòcesi de Llandaff li va succeir sant Telio, que, de fet és retingut el primer veritable bisbe de la diòcesi. Després de les seves dimissions, es va retirar sobre l'illa de Bardsey, on va viure com a monjo i va morir, poc després el 545. Va ser sepolto a l'illa, abans que el seu cos fos transferit en la catedral de Llandaff el 1120. La seva festa en el martirologio romà recorre en el dia 14 de novembre.
Font: santiebeati.it