Gregori Palamàs

Qui va ser

Gregorio Palamas va ser monjo del Mont Athos a Grècia i després Arquebisbe de Tessalònica. Va ser un eminent exponent de la teologia esicastica. L'Església Ortodoxa, en l'a qui litúrgia el segon diumenge de Quaresma és anomenada justament “Domenica de Gregorio Palamas”, ho venera com a sant. Algunes de les seves obres són recollides en la Filocalia. Els seus confrares del Mont Athos van demanar inicialment a Gregorio de defensar-los dels atacs del filòsof Barlaam de Calàbria, el qual creia que els filòsofs coneguessin Déu millor dels profetes i reputava que l'estudi i l'aprenentatge fossin més importants que la pregària i de la contemplació. Retenia per consegüent una pèrdua de temps sostret a l'estudi l'estil de vida dels monjos de l'Athos, enterament basat sobre l'oració. Gregorio rebatia que, en realitat, els profetes tenen un grau inequívocament major de coneixement de Déu, podent aquests realment veure-ho i sentir-ho. En mèrit a la qüestió de la possibilitat per part de l'home de madurar el coneixement d'un Déu transcendent i substancialment inconoscibile, Gregorio va distingir entre el conèixer Déu en la seva essència i el conèixer Déu en les seves energies. Gregorio va mantenir la convicció que fos impossible conèixer Déu en la seva essència, però va mostrar la possibilitat de conèixer-ho en les seves energies, del moment que Déu s'ha revelat en el Fill seu. En les seves argumentacions Gregorio es va refer als Pares de l'Església que ho van precedir, en particular als Pares Cappadoci.

Gregorio de seguida va afirmar que els deixebles Pietro, Giacomo i Giovanni, testimonis oculars de la transfiguració de Jesús sobre el Mont Tabor, hagin vist de fet la llum increata de Déu, així com sigui possible també a altres pervenire a la visió de la mateixa, amb l'ajuda de certes disciplines espirituals quines la esicasmo i de la pregària contemplativa, però només després d'un llarg itinerari de fe i en tot cas per gràcia, sense cap automatisme o meccanicismo.

Font: santiebeati.it