Elionor de Castella i d'Anglaterra

Qui va ser

1202 - 1244 Dona del famós Jaume I°, Re i cofundador amb San Pietro Nolasco de l'Orde Mercedario, la Beata Elionor d'Aragó, per abans va portar el vestit o el scapolare de la Mercè que va portar sempre en públic. Va ser exemplar per la professió religiosa i satisfà de mèrits va morir a Barcelona. L'Orde la celebra el 25 de gener.

Origen Segons la crònica d'Alberico de les Tres Fonts, Eleonora era filla del rei de Castella, Alfons VIII i d'Eleonora Plantageneta, que, com reporta la Historiae Anglicanae Scriptores X, era la sisena filla legítima (segona femella) del rei d'Anglaterra, duc de Normandia i comte d'Anjou, Enric II, i de la dona, duquessa d'Aquitània i Gascunya i comtessa de Poitiers, Elionor d'Aquitània, que encara segons la Chronica Albrici Monachi Trium Fontium, era la filla primogènita del duc d'Aquitània, duc de Gascunya i comte de Poitiers, Guillem X el Tolosano i de la seva primera dona, Aénor de Châtellerault († després del 1130), filla del vescomte Americo I de Châtellerault i de la Maubergeon, que de moment del seu naixement era l'amant del seu avi Guillem IX el Trobador. Segons la crònica d'Alberico de les Tres Fonts, Alfonso era fill del rei de Castella Sancho III i de la dona (el matrimoni és confirmat pel document n° 56 del Recueil des chartes del abbaye de Silos -Rex Sancius...Reina domna Blanca uxor regis-) Blanca de Navarra, que, segons els Annales Compostellani era filla del rei de Navarra, García IV Ramírez (Regina Branca mater istius Aldefonsi Regis Castellæ…fuit filia Garsiæ Regis Navarræ) i de la dona, Margherita del Aigle (?-25 de maig de 1141), filla de Gibert del Aigle i Giuliana de Perche. La germana Berenguela (1180-1246), dona d'Alfons IX de Lleó, va ser reina de Lleó i després reina de Castella; la germana, Urraca (1186/1187-1220), dona d'Alfons II de Portugal, va ser Reina de Portugal; la germana Bianca (1188-1252), dona de Lluís VIII de França, va ser reina de França[1]; la germana, Eleonora (1200-1244), dona de Jaume I d'Aragó, va ser Reina d'Aragó; i el germà, Enrico (1204-1217), va ser rei de Castella. Biografia Segons la Crònica piniatense, el 6 de febrer del 1221 Eleonora («la filia del Rey de Castiella […] Elionor»), a l'edat de dinou anys, es va casar a Ágreda (Soria) amb Jaume I, rei d'Aragó i comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i de Rosselló i d'altres feus d'Occitània, que tenia catorze anys i era fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i de Rosselló, Pere II el Catòlic i de la senyora de Montpellier, Maria, sigui segons la Crònica piniatense, que segons Alberico de les Tres Fonts. L'any següent, el 1222, va néixer el seu únic fill, Alfonso, que va ser nomenat hereu al tron. Sempre segons la Crònica piniatense, en l'abril del 1229, Eleonora va ser repudiada pel marit que esmentant la relació de parentiu existent va sol·licitar a l'autoritat eclesiàstica l'anul·lació del matrimoni. El matrimoni va ser anul·lat, el 1229, per consanguineità. Mentre a setembre Giacomo es va embarcar per la conquesta de Mallorca, segons el Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia, Eleonora va retornar en el regne de Castella, a la cort de la seva germana, Berenguela i del seu net Ferran III, al costat del fill, Alfonso, després, el 1234, es va retirar en el monestir cistercenc de Santa María la Real de Las Huelgas, a Burgos, on, després que el seu matrimoni amb Jaume I havia estat anul·lat oficialment, de les autoritats eclesiàstiques, agafades els vots. En el mateix monestir en què es trobava Eleonora va entrar la seva germana la reina Berenguela quan es va retirar de la cintura política. Segons la Gran enciclopèdia catalana, Eleonora va morir el 1244 en el Monestir de Santa María la Real de Las Huelgas, on va venir tumulata. La germana Berenguela va morir dos anys després, el 1246. Descendència Eleonora va donar a Jaume un sol fill: Alfonso(ca. 1228- 26 de març de 1260), hereu al tron d'Aragó (segons el projecte de repartiment del 1244). Alfonso parteggiò per Castella, contra el seu pare. A Calataiud, el 23 de març de 1260, havia casat amb Costanza de Béarn (1245/50-25 d'abril de 1310), filla del vescomte de Béarn, Gastone VII i de Mathe [Estimada] de Marsan [Mastas] comtessa de Bigorre, i premorì al pare, sense descendència, com és confirmat pel capítol LX dels Anales de la Corona d'Aragon. Compuestos por Geronymo Çurita, Volum 1. Culte L'orde de la Mercè la commemora amb el títol de beata el 25 de gener. Va ser la primera a portar el scapolare mercedario, que de reina va portar sempre públicament.

Font: santiebeati.it