Elisabetta Maria Satoko Kitahara

Qui va ser

Va néixer a Tòquio la 22 agulla. 1929 de Kitaha-ra Kimschi, docent universitari, i de Ei Matzura. En la família va transcórrer una fanciullezza serena educada en la religió budista i iniciada als estudis. Implicada després en la tragèdia de la guerra mundial i costernata de la tragèdia de la pàtria, va formular per si i per altres aquest programa de vida: «Conscients del dia de la represa, esforcem-nos d'obrar». Va concloure els estudis llicenciant-se prop de l'Institut Superior Femení de medicina (Schova); alhora, atreta per la sublimità de la religió cristiana, va anar als cursos de doctrina catòlica en el col·legi de les Missioneres Mercedarie. Va rebre el bateig el 30 ott. 1949 assumint el nom d'Elisabetta, a qui de seguida va afegir el de Maria per la singular devoció que nodria pel misteri de la Immaculada Mare de Déu. L'actuació del seu programa de vida il·luminada ja de la fe va esdevenir per ella una inderogable exigència cristiana. El 1950, per tornar-se benefici a aquells que la guerra havia colpejat durament i obligat a viure en extrema indigenza, va començar a col·laborar en les obres caritative organitzades per entre Zeno de la Missió dels Frares Menors Conventuals instituïda per s. Massimiliano Maria Kolbe. La zona de Tòquio dicta Arinomachi (Villaggio de les Formigues: és a dir d'homes abandonats, de sfollati de seguida després de la guerra, anònims com les formigues), on enteres famílies i persones de cada edat, pobres i marginades, s'havien refugiat i organitzades per extreure de viure mitjançant la recollida i la rivendita de denegacions buscades pels carrers de la ciutat, va esdevenir el camp del apostolato d'Elisabetta Maria Satoko. Aquí entre les altres virtuts cristianes rifulse la caritat heroica de la servidora de Déu cap als freturosos a qui va prodigar assistència espiritual i material amb admirable dedició. Per ésser plenament solidale amb ells va abandonar definitivament la família, les comoditats de la condició agiata, i les perspectives d'una brillant carrera en la societat, i es va traslladar a Arinomachi on, totalment dedicada a Déu i al pròxim, va viure entre els pobres fins a la mort. Amb extraordinària abnegació es va dedicar a la promoció humana i cristiana dels pobres de Arinomachi i especialment dels nens, sostinguda sempre per fe viva i ardent pregària, i d'una fervida devoció a la Verge Immaculada. Va erigir una capella com a lloc de pregària i d'instrucció cristiana que va esdevenir el centre espiritual de Arinomachi on molts es van convertir a la fe catòlica i van rebre el bateig. Després d'un període d'activitat febril, Elisabetta Maria, colpejada per tuberculosi per les fatiche i els stenti, se sents obligada a reduir el seu treball; i per fi es va recollir tota en si mateixa i en Déu, contenta de poder-se dedicar a la pregària intensa i de sofrir encara per amor del Senyor i del pròxim. L'activitat duta a terme per Satoko Kitahara a Arinomachi havia assumit ja una dimensió de rellevància nacional quan la protagonista, coneguda ja en tot el Japó com «Maria del Villaggio de les Formigues», moria a l'edat de 29 anys el 23 genn. 1958. Va ser sepolta en el fossar de Tòquio després d'un ritu fúnebre a qui havien participat altes personalitats eclesiàstiques i civils i una multitud innumerable d'admiradors riconoscenti. La fama de l'extraordinària testimoni cristiana d'Elisabetta Maria Satoko Kitahara es va difondre aviat del Japó en el món. L'Orde dels Frares Menors Conventuals va voler promoure'n la causa de canonització amb el consens de l'arquebisbe de Tòquio, per què va disposar el 1975 que fos conduïda una enquesta preliminar sobre la fama de santedat de la servidora de Déu. El 1981 mons. Peter Seiichi Schiroyanagi arquebisbe de Tòquio istruiva el processo cognizionale, que la seva validesa ha estat declarada amb decret del S. Congregació per les Causes dels Sants, el 5 ott. 1984. I en cors la compilació de la Positio sobre les virtuts heroiques de la servidora de Déu.

Font: santiebeati.it