Marianna Cope

Qui va ser

Heppenheim, Alemanya, 23 de gener de 1838 - Molokai, Hawaii, 9 d'agost de 1918 Barbara Cope, emigrada de nena als Estats Units, va entrar entre les Monges del Terz’Orde Franciscà de Syracuse amb el nom de monja Marianna; va ser també superiora general. Quan el bisbe d'Honolulu, a les illes Sandvitxos (avui Hawaii), va demanar l'ajuda de les seves monges per la cura dels lebbrosi, mare Marianna en va triar sis i va partir amb ells per l'illa-lebbrosario de Molokai. Va col·laborar amb el govern local a la fundació de col·legis i hospitals i va assistir, lebbroso entre els lebbrosi, pare Damiano de Veuster, mort el 1889 i canonitzat el 2009. Mare Marianna, en canvi, va morir ottantenne el 1918. Beatificada el 14 de maig de 2005 sota el pontificat de papa Benet XVI, és estada per ell mateix canonitzada el 21 d'octubre de 2012: és la primera santa franciscana del Nord Amèrica i l'onzena entre els sants procedents dels actuals Estats Units d'Amèrica. Les seves restes mortals són venerats des del 2014 en una capella en la catedral de La nostra Senyora de la Pace a Honolulu. La seva memòria litúrgica cau el 23 de gener, dia del seu naixement.

Naixement i primers anys Barbara Koob va néixer el 23 de gener de 1838 a Heppenheim a Alemanya, filla de Peter Koob i Barbara Witzenbacher, agricultors. El 1840, quan ella tenia dos anys, la seva família va emigrar als Estats Units, establint-se a la ciutat de Utica, en l'Estat de Nova York. El seu pare va canviar el cognom de Koob a Cope, després d'haver obtingut la ciutadania americana, la qual cosa comportava l'extensió de la mateixa a l'entera família. D'adolescent, Barbara va agafar a treballar en una fàbrica per donar un a mà a les necessitats de la família, crescuda mentrestant d'altres tres germans i amb el pare invàlid. Freqüentant el Col·legi parroquial de San Giuseppe a Utica, va poder rebre la Primera Comunió el 1848. Vocació a la vida consagrada En aquest ambient va florir la seva vocació a l'estat religiós, però tal desig va haver de ser acantonat, perquè les condicions econòmiques de la família no permetien el seu allunyament. Només a 24 anys va poder entrar en l'Institut de les Monges del Terz’Orde Franciscà de Syracuse, on, després del noviziato, va emetre la professió religiosa amb el nom de monja Marianna. Entre les Monges del Terz’Orde Franciscà de Syracuse El apostolato d'aquelles monges, entre altres, consistia en l'educació dels fills dels emigrats alemanys. Monja Marianna, així doncs, va aprendre la llengua originària dels seus pares i va ser encarregada de dirigir un nou col·legi específic. Pels seus dots intel·lectuals i per la seva generosa dedició va dur a terme delicats encàrrecs en la seva Congregació, entre els quals la cura dels pobres d'ella preferits, en els dos hospitals de Santa Isabel a Utica i San Giuseppe a Syracuse (1869). Va ser triada Mare Provincial el 1877 i confirmada a la unanimitat el 1881. Un prec de les Hawaii Due anys després, el 1883, era Mare general quan les va arribar un prec del bisbe d'Honolulu, que a la seva vegada girava a les monges una petició del rei de les illes Sandvitxos, a l'Oceà Pacífic (les actuals Hawaii, 50° Estat dels EUA des del 1959), el qual demanava de tenir infermeres pels lebbrosi abandonats del regne. La situació era crítica i ja 50 comunitats religioses havien rebutjat la petició real. Un religiós, pare Damiano de Veuster, havia triat de viure en aquelles condicions precàries, però feia present que haurien estat necessàries de les monges. Els malalts, arrencats pels familiars i dels seus llogarets, eren portats a l'illa de Molokai, on no existien edificis idonis ni assistència sanitària. S'hauria hagut de construir un hospital i sobretot instaurar una severa teràpia higiènica general, en especial pels fills més petits dels lebbrosi, que havien seguit les mares i eren freturosos d'educació. Entre els lebbrosi de Molokai Mare Marianna va triar sis monges entre les 25 que s'havien ofert i va partir amb ells per fundar una Missió de les Monges del Terz’Orde Franciscà en els Sandvitxos; les va acompanyar abans a Honolulu i després a Molokai. Va col·laborar així doncs amb el govern local a instituir hospitals en diverses illes de l'arxipèlag. Pare Damiano, que havia contret la lebbra el 1884, va ser assistit per les monges com els altres malalts: va morir el 1889 (ha estat beatificat el 1995 i canonitzat el 2009). Tot el treball organitzatiu va passar a mare Marianna, la qual, també per les amenaces de les altres monges de tornar-se'n amb ella a Amèrica, va haver de restar a Molokai per salvar la Missió i dimitir-se del seu encàrrec. Trenta anys a servei dels malalts No va tornar més a Amèrica i va restar a servir els lebbrosi per gairebé 30 anys. Va fundar dues cases separades pels fills dels lebbrosi, tinguts en la més gran higiene, així que una vegada adults poguessin ser inserits sani en la societat. Mare Marianna de Molokai, com ja era anomenada, coneixia un per un els malalts i els cridava per nom. Li istruiva a conrear aquella àrida terra fent apuntar arbustos, flors i arbres, però sobretot ridonando ells la dignitat d'éssers humans no més marginats i inútils. Els historiadors la van descriure com «una religiosa exemplar amb un cor extraordinari». Va morir a Molokai el 9 d'agost de 1918 a 80 anys, de mort natural. El procés de beatificació Per la fama de la seva santedat, que va créixer constantment després de la seva mort, el 28 de juliol de 1983 la Santa Seu donava el res osta per l'inici de la causa de beatificació. L'enquesta diocesana s'és així doncs duta a terme a Honolulu des del 9 d'agost de 1983 al 26 de novembre de 1988; ha estat convalidada el 14 de juliol de 1989. Després del lliurament de la “Positio súper virtutibus” el 1995, s'han dut a terme les reunions dels consultoris històrics, el 30 d'abril de 1996, dels consultoris teòlegs, el 24 d'octubre de 2003, i dels cardenals i bisbes membres de la Congregació de les Causes dels Sants, el 13 de gener de 2004. Tots han proveït en semblar positiu sobre l'exercici de les virtuts heroiques per part de mare Marianna. El 19 d'abril de 2004, així doncs, era promulgat el decret amb què ha estat dichiar

Font: santiebeati.it