Qui va ser
Va néixer a Treviri el 279 de família pagana. A vint-i-tres anys, rebut el bateig, Emidio va començar a estudiar les Sagrades Escriptures, esdevenint un òptim predicador i suscitant les ires dels pagans. Portat del papa Marcello, sobre invitació d'un àngel en somni, Emidio va ser ordenat bisbe de Ascoli. Va començar la seva predicació, convertint moltíssims pagans i operant curacions. El governador Polimio, creient-ho encarnació del déu Esculapio, li va prometre en matrimoni la filla Polisia. Però Emidio la va convertir, suscitant la ira de Polimio, que va ordenar de decapitar-ho. Va passar aleshores el darrer miracle del sant: de moment de morir, va recollir el propi cap, caminant fins al mont on havia construït un oratori. Era el 5 d'agost de 309. El 1703 un violent sisme va colpejar les Marques estalviant Ascoli, protegida pel seu patró. Per reconeixement, el 1717 els habitants li van erigir una església. (Passar)
La història d'Emidio és narrada en la "Passio" composta probablement per un monjo d'origen franc, al voltant de l'onzè segle, després del retrobament de les relíquies del sant Emindius mort decapitat, relíquies portades en la cripta de la Catedral i conservades en un sarcòfag romà. Emidio va néixer a Treviri el 279 de família pagana i es istruì en les arts liberals. A l'edat de ventitrè anys deixa les doctrines filosòfiques i esdevé catecumento, rebent així doncs el bateig. Va començar així doncs a estudiar les Sagrades Escriptures esdevenint-ne un bo conoscitore i va començar així la seva vida de predicador. La seva predicació suscitava moltes conversions i això irritava els pagans que ho van capturar i ho van portar a un temple dedicat a Júpiter, on Emidio va fer una solemne professió de fe a la qual va seguir un inesperat sisme que va horroritzar els seus carcellers. Assolits els companys Euplo, Germano i Valentino va partir a la vegada d'Itàlia, també perquè una veu en la son li va suggerir aquest viatge. Va arribar a Milà si va estar per tres anys a l'oratori de San Nazario continuant la predicació que sovint empenyia a la conversió els seus ascoltatori. Després de la persecució de Dioclecià va haver de fugir a Roma on va trobar rifuhgio prop d'un cert Graziano, pare d'una noia paralítica i emoroissa. Sabut que Emidio practicava també l'art mèdica, Graziano li va demanar ajuda per la filla i Emidio va prometre la curació si la noia s'hagués batejat. Tota la família de Graziano es va convertir i va demanar el bateig i la curació va ser obtinguda. Sempre a Roma Emidio va guarir de la mateixa manera i públicament un cec i moltíssims dels convinguts van demanar de ser batejats. Els pagans pensaven trattavasi d'un incarnazionde del déu Esculapio i van portar a l'illa Tiberina on sorgia justament el temple dedicat a Esculapio, també aquí Emidio va guarir més de mil malalts i va testificar la seva fe, partint l'àrea pagana i llençant-la en el Tíber. En un primer moment els sacerdots pagans el andarano a denunciar al prefecte, però no havent-hi obtingut satisfacció d'aquests es ricredettero sobre Emidio i es van portar d'ell per fer-se a la seva vegada batejar. Successivament el mateix prefecte sabut de la destrucció de l'altar a l'Illa Tiberina va desencadenar una persecució contra els cristians. Un àngel en somni convida Emidio i els companys a portar-se de papa Marcello, que els va acollir, va ordenar Emidio bisbe de Ascoli i Euplo diaca i els va enviar en aquella ciutat. Emidio va entrar així doncs en Ascoli, ciutat encara pagana, i va començar la seva predicació. El governador Polimio ho va fer cridar convidant-ho a sacrificar als dels sense obtenir resposta. Donada la jove edat d'Emidio el governador en comptes d'aturar-ho li va donar alguns dies per reflexionar i Emidio en va aprofitar per predicar i per complir una curació miraculosa que va convertir moltíssims ascolani. El governador Polimio ho va tornar a trucar per obtenir el sacrifici als dels i creient-ho encarnació del déu Esculapio li va prometre en matrimoni la pròpia filla Polisia. En una trobada amb la mateixa Emidio la porta a conversió i després de pocs dies la bateja en les aigües del Tronto. En el llogaret Solestà batent la roca com Mosè Emidio fa scaturire una font d'aigua limpida on bateja més de mil ascolani. Polimio enfurismat ordena l'aturada de la filla, que aconseguirà fugir sobre el Mont Negre; així doncs ordena la decapitació d'Emidio, durant la qual va passar el darrer miracle del sant, que en canvi que stramazzare al terra va recollir el propi cap i va caminar fins al mont si havia construït un oratori on va morir. Era el 5 d'agost de 309, els fidels sepellirono Emidio en la cova sottostante l'oratori i van abordar el palau de Polimio abatent-ho. El 1703 un violent sisme va trastornar les Marques però no va colpejar la ciutat de Ascoli, es diu protegida pel seu patró, que és invocat avui a protecció dels sismes. Després d'aquest episodi la ciutat de Ascoli va erigir el 1717 una església dedicada justament al sant i que el seu interior és justament la cova on Emidio va morir i on segons la llegenda va ser trobat el sepulcre del sant cobert d'alfàbrega.
Font: santiebeati.it