Qui va ser
La Verge Maria, objecte de iperdulia, ha estat invocada en tots els segles cristians, amb tantes denominacions llegades a les seves virtuts, al seu paper de corredentrice del gènere humà i com a Mare de Jesús el Salvador; a més a les seves innumerables aparicions, pels prodigis que s'han adverat amb les seves imatges, pel culte local tributatole en tantes comunitats.
I per cada denominació ella ha estat representada amb obres d'art dels més grans com dels més humils artistes, a més amb el sorgir de tantíssimes esglésies, santuaris, basíliques, capelles, etc. a ella dediqueu, es pot sense altre dir, que no hi ha en el món cristià un país, una ciutat, un llogaret, que no tingui un temple o una capella dedicada a Maria, en les seves innumerables denominacions. El títol de Mare de Déu de la Neu, contràriament a títols més recents com Mare de Déu dels abismes marins, Mare de Déu dels cims dels monts, Mare de Déu de les coves, etc. el de Mare de Déu de la Neu enfonsa els seus orígens en els primers segles de l'Església i és llegat estretament al sorgir de la Basílica de S. Maria Major a Roma. En el segle IV, sota el pontificat de papa Liberio (352-366), un noble i ric patrici romà de nom Giovanni, juntament amb la seva igualment rica i noble dona, no tenint fills van decidir oferir els seus béns a la Santa Verge, per la construcció d'una església a ella dedicada. La Mare de Déu va venir de gust el seu desig i va aparèixer en somni als cònjuges la nit entre el 4 i el 5 d'agost, temps de gran calor a Roma, indicant amb un miracle el lloc on havia de sorgir l'església. Efectivament el matí després, els cònjuges romanís es van portar de papa Liberio a explicar el somni fet per ambdós, també el papa havia fet el mateix somni i així doncs es va portar sobre el lloc indicat, el turó Esquilí i ho va trobar cobert de neu, en ple estiu romà. El pontífex va traçar el perímetre de la nova església, seguint la superfície del terreny nevat i va fer construir el temple a despeses dels nobles cònjuges. Aquesta la tradició, encara que aquesta no és comprovada per cap document; l'església va ser dita ‘Liberiana’ del nom del pontífex, però del poble va ser anomenada també “a Nives”, de la Neu. L'antiga església va ser abatuda després al temps de Sixt III (432-440) el qual en record del Concili d'Efes (431) on s'havia decretat solemnement la Maternitat Divina de Maria, va voler edificar a Roma una basílica més gran en honor de la Verge, utilitzant també el material de recuperació de la precedent església. En aquell període a Roma cap església o basílica assolia la sontuosità del nou temple, ni el imponenza i majestuositat; algun decenni després, les va ser donat el títol de Basílica de S. Maria Major, per indicar la seva preeminència sobre totes les esglésies dedicades a la Mare de Déu. En els segles següents la basílica va tenir diverses intervencions de restauració estructural i artística, fins a arribar, des del 1750 en les formes arquitectòniques que avui admirem. Des del 1568 la denominació oficial de la festa litúrgica de la Mare de Déu de la Neu, ha estat modificada en el terme “Dedicazione de Santa Maria Major” amb celebració quedada al 5 d'agost; el miracle de la neu l'agost no és citat més en quant llegendari i no comprovat. Però el culte per la Mare de Déu de la Neu, va anar tanmateix sempre més afirmant-se, tant és cert que entre els segles XV i XVIII hi va haver la màxima difusió de les esglésies dedicades a la Mare de Déu de la Neu, amb l'instaurar-se de tantes celebracions locals, que encara avui impliquen enters països i barris de ciutat. A Roma el 5 d'agost, en la patriarcal Basílica de S. Maria Major, el miracle era recordat, no sé si encara avui es fa, amb una pluja de pètals de roses blanques, cadenti de l'interior de la cúpula durant la solemne celebració litúrgica. El culte com s'ha dit, va tenir gran difusió i encara avui a Itàlia es compten ben 152 entre esglésies, santuaris, basíliques menors, capelles, parròquies, confraries, dedicades a la Mare de Déu de la Neu. Cada regió en posseeix un bon nombre, pel més concentrades en zones on la neu no falta, entre les regions primeggiano el Piemont amb 31, Llombardia amb 19, Campània amb 17. No coneixent usos, costums i tradicions dels tants països italians que porten viva devoció a la Mare de Déu de la Neu, m'aturo només a assenyalar tres localitats de la meva província de Nàpols, que el seu culte i celebració és molt solemne, implicant la comunitat dels fidels també en grans manifestacions externes i folklòriques. Basílica parròquia de S. Maria de la Neu, patrona del barri oriental de Nàpols anomenat Ponticelli, que la seva devoció va començar amb la butlla de papa Lleó X del 22 de maig de 1520. L'antic santuari ha estat proclamat Basílica Menor el 27 de juliol de 1988. De més de cent anys la solemne processó externa és efectuada amb un alt carro (en el context de la radicada tradició napolitana de les màquines de festa), a que el seu cim és posada l'estàtua de la Mare de Déu. Basílica Santuari Maria SS. de la Neu en Torre Annunziata (Nàpols). La imatge en terrissa bruna de tipus grec de la veneratissima Mare de Déu de la Neu, és custodiada en l'homònima Basílica Menor; aquesta té origen amb el rinvenimento a mar, prop del ‘escull de Rovigliano’, de la imatge per part de pescadors, entre el XIV i segle XV; les va ser donat el nom de Santa Maria a Nives, perquè el retrobament havia passat un 5 d'agost. La gran processó, que implica tota la poblada ciutat, comença del port, després que la sagrada imatge arriba del mar amb una barca, simulant l'originari rinvenimento. Els torresi, coneguts en el món per la lavorazione de la pasta i pel treball dels homes en l'àmbit marinaro, són devotíssims de la Mare de Déu, que els va alliberar d'una de les violentes erupcions del Vesuvi, a que les seves faldes és adagiata Torre Annunziata, el 22 d'octubre de 1822. Collegiata de S. Maria Major o de la Neu de Somma Vesuviana (Nàpols). La Collegiata va ser instituïda amb el títol de S. Maria Major cap a l'any 1600, al lloc de precedents denominacions de la chies
Font: santiebeati.it