Qui va ser
La més antiga notícia sobre Memmio (lat. Memmius; fr. Memmie) hi ve de Gregori de Tours que l'índica com a bisbe de la ciutat i el seu patró i n'exalta la potència taumatúrgica en vida i apunt mortem, d'ell mateix experimentada havent-hi obtingut al sepulcre del sant la curació miraculosa d'un seu servidor, posat malalt realment a Chàlons. Segons una Vita redactades en èpoques diverses amb següents crescudes, jutjada pels Bollandisti en el Comentari al Martirologio Romano, fabulis contexta, Memmio, ordenat sacerdot de l'apòstol sant Pere hauria estat enviat juntament amb el diaca Donaziano i el suddiacono Domiziano a evangelitzar Chàlons, on hauria assolit un èxit tan ple de convertir tots els habitants fins al punt que no es va trobar un que apliqués els edictes de persecució en contra d'ell. Memmio va poder així morir en pau després de vuitanta anys d'episcopat, i li va succeir Donaziano. En el catàleg episcopal de Chàlons-sur-Marne, que Duchesne jutja attendibile, Memmio ocupa el primer lloc. Ja que els dos primers bisbes datables amb certesa són el vuitè, sant Alpí, viscut a la meitat del segle V i el novè, Amandino que va assistir al concili de Tours del 461, l'episcopat de Memmio és de col·locar a principis del segle IV o al final del segle III. Els primers ets successors de Memmio són desconeguts del tot. El culte de Memmio és molt bé testimoniat. De la testimoni de Gregori de Tours resulta que ja als seus temps sobre el sepulcre del protovescovo havia estat erigida una basílica officiata de monjos, substituïts de seguida per canonges regulars. El nom de Memmio és en tots els codis del Martirologio Geronimiano al 5 d'agost amb això elogio: «Catalauni civitate Mimmii episcopi», i en aquesta data Memmio ha estat acollit en els martirologi històrics i així doncs en el Martirologio Romano amb un elogio que depèn de la Vita fabulosa. El nom de Memmio figura també en les litanie carolinge de Soissons. El sepulcre del sant no era tanmateix a la ciutat de Chàlons, però en un llogaret molt proper que avui porta el seu nom, Saint-Memmie, i on, el 677, en va ser feta una primera invenció àmpliament documentada per una relació coeva. Una segona invenció va tenir lloc en el segle IX sota el bisbe Teudoino i també d'aquesta existeix una relació del monjo Almanno. Les relíquies descansen encara a Saint-Memmie i el 1940 n'ha estat feta un reconeixement. Memmio és encara avui patró principal de Chàlons-sur-Marne.
Font: santiebeati.it