Qui va ser
† 690 sobre Potser originari de Poitiers, el bisbe Emmerano va arribar a Ratisbona, a Baviera, el 645. Va ser assassinat mentre es portava a Roma. Li va haver titulat un important monestir benedictí. És patró de la diòcesi de Ratisbona.
Emmerano, o Emmerammo (Haimhram), monjo, bisbe regionario, va deixar al final del segle VII el regne dels Francs per anar a Ratisbona on va ser rebut amb benevolença del duc Teodo. Aquest ho va voler tenir com a bisbe del seu territori o quant menys com a abat del monestir. No se sabria precisar per quant temps Emmerano va exercitar el seu ministeri pastoral a la cort del duc i si més no si va ser fundador d'un monestir establert prop de l'església de sant Jordi. En sortida per Roma, Emmerano va ser acusat injustament d'ésser el raptor de Uta, la filla del duc. Per venjar aquest disonore, Lamberto, germà de la noia, es va donar al rastreig de Emmerano amb una tropa armada i ho va assolir a Klein-helfendorf, prop de Aibling (diòcesi de Frisinga). Volent protegir el veritable culpable, segons la tradició popular, Emmerano no es va defensar, i va rebre nombroses ferides. Els clergues que l'acompanyaven ho van transportar a Ascheim on la mort va posar fi als seus cruels patiments. El cos del sant va ser reportat a Ratisbona i sepolto en l'església de sant Jordi. Sobre la seva tomba va sorgir el cèlebre monestir que d'ell agafa el nom i el seu culte va eclipsar el de Erardo, el bisbe més antic de la ciutat. El bisbe Gaubaldo (739-61) procedeix a l'elevació solemne de les relíquies i construeix una nova església en el seu honor. De la mateixa manera el bisbe Eremberto de Frisinga (739-47) va fer edificar una església en el lloc del suplici, Klein-helfendorf. En el monestir de sant Emmerano el 1895 va ser descoberta una sepultura contenente un esquelet que va anar patit en pols i alguns van creure que es fos en presència de l'antiga confessio; una altra tomba havia estat, efectivament, erigida en l'església superior cap al 1340. La més antiga testimoni de culte es troba en el fragment de Waldendorff d'un Sacramentario de Ratisbona del temps de s. Bonifacio. La festa de Emmerano era celebrada el 22 de setembre, donada en què ell és esmentat en els martirologi més antics. Una Oficina monàstica realment va estar compost per Arnoldo de Vohrburg. A Poiliers, on Emmerano, segons una llegenda posterior, hauria estat bisbe, la seva veneració no és antiga: una tercera lliçó és al 24 de setembre en el Breviari del 1765. D'altra banda la llista episcopal d'aquesta ciutat no conté el seu nom. En el segle XVIII es creu que l'església de Saint-Eanne, prop de St.-Maixent (Niort) tingués el nostre sant com a patró, però es tracta sens dubte de Annario, bisbe llegendari, celebrat el 3 de novembre.
Font: santiebeati.it